Cerca
no tocar-li la roba a l'esquena (a algú) O, espantar-se / estar en gran angoixa o temor (EC, *)
Quan va veure aquell espectacle es va quedar que no li tocava la roba a l'esquena
→no tocar-li la roba damunt (a algú), quedar mort, agafar cagalló
penjar-se a l'esquena (d'algú) SV, valer-se de l'esforç d'un altre en benefici propi (R-M)
Tota la vida no ha fet altra cosa que penjar-se a l'esquena dels parents i, amb l'excusa de la seva poca salut, s'ha fet mantenir (R-M)
→penjar-se al coll (d'algú), viure a les costelles (d'algú), a expenses (d'algú), voler-la eixancada (alguna cosa)
portar-ne molts de penjats a l'esquena SV, haver de mantenir molta gent (R-M)
Ja cal que guanyi molt perquè en porta molts depenjats a l'esquena (R-M)
→haver de fer cagar molts culs, haver d'omplir moltes boques
pujar-li a l'esquena (a algú) SV, faltar al respecte / no guardar a algú aquell mirament, aquella alta consideració que pertoca (EC, *)
És un nen malcriat, fins i tot li puja a l'esquena a la seva àvia, que ja és una senyora gran
→pujar-li a cavall (a algú), faltar al respecte (a algú)
▷plantar cara (a algú) (p.ext.), carregar els neulers (a algú) (p.ext.), penjar la llufa (a algú) (p.ext.), posar la llufa (a algú) (p.ext.)
■ punyalada a l'esquena SN, expressió usada per a referir-se a una traïció
Allò que em va fer fou una punyalada a l'esquena; una cosa així no se li fa a un amic
→escopetada de lladre
▷cop baix (p.ext.), puntada de peu (p.ext.)
restar amb la camisa a l'esquena SV, tornar-se molt pobre / quedar desposseït de tot, molt empobrit (DIEC1, A-M)
Eren d'una família benestant i ara resten amb la camisa a l'esquena / Si jugues tant a la borsa, potser un dia et quedaràs amb la camisa a l'esquena; ja cal que tinguis compte (També s'usa amb la forma restar amb la camisa i amb els verbs anar i quedar) (*, R-M)
→quedar sense camisa, quedar escurat
▷deixar (algú) amb la camisa a l'esquena (inv.)
tenir el llangardaix amarrat a l'esquena SV, tenir molta mandra, ésser malfeiner (A-M)
És molt peresós, sembla que tingui el llangardaix amarrat a l'esquena / Gallofo…, tenia lo llangardaix amarrat a l'esquena, i haguera sigut en va qualsevulla provatura per fer-lo treballar (*, A-M)
→haver-lo mossegat el gos d'en Mandra, tenir el menjar de bo i el treballar de malalt, fer-se el compte del perdut, buscar postes de sol i caps de setmana, tenir l'os bertran molt dret, més dropo que el jeure, criar lloses en el ventre
▷enganxar-se-li el llençol a les anques (a algú) (p.ext.)
[Barc. (A-M)]
tenir el ventre a l'esquena SV, estar molt dèbil per escassesa de menjar (A-M)
Aquesta noia hauria de menjar més, perquè ja té el ventre a l'esquena / Molts nens d'aquell país tenen la panxa a l'esquena a causa de la crisi (També s'usa amb el nom panxa)
→tenir l'ànima en els peus, tenir mans d'aranya
▷dur es ventre aferrat a s'esquena (p.ext.), ésser un carquinyoli (algú) (p.ext.)
tenir la panxa a l'esquena SV, patir fam (R-M)
Tots teníem la panxa a l'esquena; no pots imaginar-te la gana que ens feien passar (També s'usa amb el nom ventre) (R-M)
→dur es ventre aferrat a s'esquena, tenir la panxa encastada a l'esquena, tenir la panxa aferrada a l'esquena, anar prim de ventre, penjar les barres al sostre
▷cantar els goigs de sant Prim (p.ext.)
tenir la panxa a l'esquena SV, estar prim (R-M)
Quan va arribar del viatge estava més prim que mai: tenia la panxa a l'esquena / Tenia el ventre a l'esquena a causa de la malaltia (També s'usa amb el nom ventre)
→dur es ventre aferrat a s'esquena, no tenir ni tripa ni moca