APROFITAR-SE
acostar-se al sol que més escalfa SV, cercar els puixants per treure profit d'algú o d'alguna cosa (SP)
No et pensessis pas que surt amb aquella noia amb bones intencions. És dels qui s'acosten al sol que més escalfa i, quan li hagi fet gastar tots els diners, la deixarà
▷treure-li el suc (a algú) (p.ext.), buscar la perduda (p.ext.)
agafar peix SV, aconseguir allò que hom es proposava; induir algú a fer quelcom en profit nostre o a imitació nostra (EC)
L'Antoni ha agafat peix. Ha aconseguit que tots li vagin al darrere
→sortir-se amb la seva, treure foc, eixir amb la seva pretensió
▷pescar en aigua tèrbola (p.ext.), treure estella (d'alguna cosa) (p.ext.), agafar el peix per la cua (p.ext.)
buscar la perduda SV, aprofitar-se de les circumstàncies (R-M)
És molt llest; sempre busca la perduda i de tot treu profit / Sembla que no es mogui, però busca la perduda, i sap aprofitar les bones ocasions (R-M)
▷estar a la que salta (p.ext.), fer el paquet (p.ext.), ésser una aranya (algú) (p.ext.), clavar mossegada (en alguna cosa) (p.ext.), acostar-se al sol que més escalfa (p.ext.), ficar-se per un cos d'agulla (p.ext.), aferrar-se a un emblanquinat (p.ext.)
donar el peu i prendre la mà SCoord, treure avantatge (R-M)
Et prometrà moltes coses, però ell sempre dóna el peu i pren la mà; ben segur que et tocarà perdre-hi / No et facis il·lusions, que no ha regalat mai res; és dels qui donen el peu i prenen la mà (R-M)
ésser una aranya (algú) SV, saber treure guany de tot / no deixar escapar cap avinentesa de guany, saber-se aprofitar de tot (R-M, EC)
Adoba coses inservibles i les torna a vendre; és una aranya; de tot treu benefici / La Maria és una aranya: a partir de cordills fa collarets sorprenents (R-M, *)
→fer feix de tot, no perdre pistonada, ficar-se per un cos d'agulla
▷buscar la perduda (p.ext.), segar molt terrer (p.ext.), ésser una espurna (algú) (p.ext.), mirar-ho tot pel forat d'un ral (p.ext.)
fer el paquet SV, treure bon guany aprofitant-se de les circumstàncies / aprofitar-se en un afer, traient-ne un gros guany (R-M, Fr)
Tenia un càrrec molt important i sense control de cap mena; si no fos un home tan digne, hauria pogut fer el paquet (R-M)
→untar-se les mans, sucar-hi, untar-se els dits, ficar-se per un cos d'agulla, treure biaixos
fer ses lletres grosses SV, portar una administració de manera irregular, procurant treure'n profit per mitjans il·legals (A-M)
Es secretari de s'associació fa ses lletres grosses. Un dia tendrem un disgust!
▷treure estella (d'alguna cosa) (p.ext.), treure partit (d'alguna cosa) (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
fer-se bones bragues (d'alguna cosa) SV, treure molt de profit d'una cosa (A-M)
D'aquell negoci se n'ha fet bones bragues
→treure estella (d'alguna cosa), treure nyapa (d'alguna cosa)
▷voler-la eixancada (alguna cosa) (p.ext.)
[Val. (A-M)]
fer-se bons bigotis (d'alguna cosa) SV, aprofitar-se bé d'una cosa, treure'n tota la utilitat possible (A-M)
De tot aquell enrenou, se n'ha fet bons bigotis
→treure partit (d'alguna cosa), treure estella (d'alguna cosa), xupar s'espina (d'alguna cosa)
ficar-se per un cos d'agulla SV, ésser molt viu, saber-se aprofitar de les circumstàncies més petites per a obtenir el seu fi (A-M)
Tot i que semblava que no ho aconseguiria, es va ficar per un cos d'agulla i va aconseguir una millora salarial
→ésser una aranya (algú), fer el paquet, no perdre pistonada, treure gatons vius de gata morta
[Cast., Val. (A-M)]
jugar (amb algú) a la pilota SV, manejar algú de qualsevol manera, fer-ne allò que es vol (A-M)
Jugues amb els innocents a la pilota i te n'aprofites. Ets un pocavergonya
menjar olla de cabró SV, viure a l'esquena d'altri a canvi de serveis deshonestos (R-M)
No ha tingut mai escrúpols, per això menja olla de cabró / Per no voler treballar ha triat la vergonya de menjar olla de cabró (R-M)
▷menjar pa de cony (p.ext.), ésser de la vida (p.ext.), fer cantonades (p.ext.)
[Val. (A-M)]
menjar pa de cony SV, viure dels guanys obtinguts amb el comerç carnal de la muller, de la filla, etc. (R-M)
És un desgraciat que menja pa de cony (R-M)
mullar-hi SV, treure algun profit d'una cosa (Fr)
És un negoci que dóna molt, però són molts els que hi mullen (Fr)
→sucar-hi, treure partit (d'alguna cosa), treure estella (d'alguna cosa)
munyir la vaca SV, treure tot el profit possible d'algú o d'alguna cosa (DIEC1)
Quan va ser alcalde va munyir la vaca i ara ningú no confia en ell
→treure el suc (d'alguna cosa), treure-li el suc (a algú), treure eixiu (d'alguna cosa), apretar el manoll
▷no ficar-se res a la butxaca (ant.), fer el paquet (p.ext.), la gallina dels ous d'or (p.ext.), voler-la eixancada (alguna cosa) (p.ext.)
no perdre pistonada SV, aprofitar qualsevol avinentesa en la consecució d'alguna cosa (EC)
Aquesta noia no perd pistonada, aprofita qualsevol avinentesa per ascendir professionalment
→ésser una aranya (algú), ficar-se per un cos d'agulla, treure biaixos
[pistonada: mot no registrat al DIEC1]
penjar-se a l'esquena (d'algú) SV, valer-se de l'esforç d'un altre en benefici propi (R-M)
Tota la vida no ha fet altra cosa que penjar-se a l'esquena dels parents i, amb l'excusa de la seva poca salut, s'ha fet mantenir (R-M)
→penjar-se al coll (d'algú), viure a les costelles (d'algú), a expenses (d'algú), voler-la eixancada (alguna cosa)
pescar en aigua tèrbola SV, treure profit d'una situació anormal / aprofitar-se d'una situació de desordre / aprofitar-se, per a copsar quelcom, de les conteses dels altres, de les agitacions polítiques, etc. (R-M, Fr, DIEC1)
Va fer una fortuna durant la guerra especulant amb queviures; és d'aquells que saben pescar en aigua tèrbola (R-M)
→treure sang d'un cos mort, treure gatons vius de gata morta
posar (algú o alguna cosa) en joc SV, utilitzar algú o alguna cosa amb alguna finalitat determinada i en profit propi (EC)
Va posar en joc el seu soci perquè ell no volia donar la cara / En veure's descobert va posar en joc tota la seva astúcia per a escapolir-se de la gent (*, R-M)
▷en joc (inv.), posar (algú o alguna cosa) en acció (p.ext.), jugar (amb algú) a la pilota (p.ext.)
segar molt terrer SV, treure tot el profit possible d'una cosa (A-M)
Va intentar segar molt terrer arran de la situació creada i ara se'n penedeix
▷ésser una aranya (algú) (p.ext.), voler-la eixancada (alguna cosa) (p.ext.), aferrar-se a un emblanquinat (p.ext.)
sucar-hi SV, participar en una cosa traient-ne un profit o un benefici (EC)
Quan una cosa promet ésser un bon negoci, tothom procura sucar-hi / S'ha ficat a la comissió per a poder sucar-hi (EC, *)
→mullar-hi, fer el paquet, treure partit (d'alguna cosa), treure estella (d'alguna cosa), treure nyapa (d'alguna cosa)
treure biaixos SV, treure profit de diverses maneres (A-M)
Y lo qu'es per trèure biaxos, ja hu som trempat per axò / Ja treurem es biaxos per un altre cayre (A-M)
treure estella (d'alguna cosa) SV, obtenir benefici / treure algun guany d'alguna cosa / treure'n profit (R-M, DIEC1, EC)
Ha estat molt poc temps treballant-hi, però n'ha tret estella / No voldrà saber res d'aquesta feina, hi ha massa control i no podrà treure'n estella. Vol que tot li doni molt de guany (R-M)
→guanyar-hi l'estona, treure nyapa (d'alguna cosa), treure el suc (d'alguna cosa), treure partit (d'alguna cosa), treure eixiu (d'alguna cosa), sucar-hi, mullar-hi, apretar el manoll, fer-se bones bragues (d'alguna cosa), xupar s'espina (d'alguna cosa)
▷treure estelles (d'alguna cosa) (v.f.), agafar peix (p.ext.), fer ses lletres grosses (p.ext.)
treure gatons vius de gata morta SV, treure profit d'allò que semblava inaprofitable (A-M)
No sabs tu bé que yo sé traure de gata morta gatons vius (A-M)
→ficar-se per un cos d'agulla, pescar en aigua tèrbola
[Mall. (A-M)]
treure nyapa (d'alguna cosa) SV, sortir beneficiat / treure profit d'alguna cosa (R-M, EC)
Ha deixat aquell treball, però ja n'ha tret nyapa durant molt de temps; ara ja deu tenir prou diners (R-M)
→treure estella (d'alguna cosa), treure partit (d'alguna cosa), fer-se bones bragues (d'alguna cosa), sucar-hi
treure partit (d'alguna cosa) SV, obtenir un bon resultat / treure profit d'alguna cosa, saber-la fer servir per a l'obtenció d'un fi (R-M, EC)
Aquest negatiu és molt borrós per a fer-ne còpies, però provaré de treure'n partit; ja veurem què en surt (R-M)
→fer el fet (a algú), treure el suc (d'alguna cosa), treure eixiu (d'alguna cosa), sucar-hi, mullar-hi, fer-se bons bigotis (d'alguna cosa), aprofitar ses capes caigudes, xupar s'espina (d'alguna cosa)
▷traure suc de les pedres (p.ext.), fer ses lletres grosses (p.ext.)
treure sang d'un cos mort SV, tenir habilitat per a treure profit de les coses més poc propícies a donar-ne (A-M)
El personatge d'aquella sèrie d'acció era capaç de treure sang d'un cos mort per poder escapar del perill
■ treure-li el suc (a algú) SV, aprofitar-se de l'experiència, del saber fer, etc., d'algú
Quan vaig parlar amb aquell escriptor li vaig treure el suc, perquè explicava un munt de coses interessants / Mentre jo m'he encarregat de fer les gestions, m'han tret tot el suc (També s'usa amb la forma treure-li tot el suc (a algú))
→traure-li la cera de l'orella (a algú)
▷treure el suc (d'alguna cosa) (p.ext.), acostar-se al sol que més escalfa (p.ext.)
viure a les costelles (d'algú) SV, viure a despeses d'algú / ésser mantingut o tenir les despeses de manteniment pagades per algú (A-M, *)
Viu a les costelles d'aquell infeliç, que sempre es conforma de pagar
→a expenses (d'algú), penjar-se a l'esquena (d'algú)
▷viure damunt les costelles (d'algú) (v.f.), portar (algú) a les costelles (inv.)
voler-la eixancada (alguna cosa) SV, voler-ho tot a punt sense haver-se de molestar per res; voler el profit i no el treball (A-M)
Tu sempre la vols eixancada, però mai mous un dit
→penjar-se a l'esquena (d'algú), penjar-se al coll (d'algú)
▷segar molt terrer (p.ext.), munyir la vaca (p.ext.), fer-se bones bragues (d'alguna cosa) (p.ext.), fer-se bons bigotis (d'alguna cosa) (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
xupar s'espina (d'alguna cosa) SV, treure tot el profit possible d'alguna cosa, encara que sia poc (A-M)
Un que s'havia fet sócio pochs dies abans, y li xupava s'espina (A-M)
→fer-se bons bigotis (d'alguna cosa), treure partit (d'alguna cosa), treure estella (d'alguna cosa)
[Mall. (A-M)]
[xupar: mot no registrat al DIEC1 (vg. xuclar)]
engreixar es porc que no han de matar SV, fer una feina de la qual no ha d'obtenir-se profit (A-M)
S'horabaixa fa de voluntari per a una ONG. No es farà ric, però ell ja ho sap, que engreixa es porc que no han de matar
▷donar un cop de mà (a algú) (p.ext.)
[Inca (A-M)]
no ficar-se res a la butxaca SV, no treure cap profit d'una cosa / no treure de quelcom un profit injust (DIEC1, R-M)
Va trobar car el meu treball, i t'asseguro que no em vaig ficar res a la butxaca; li vaig cobrar el més just / Si creus que des que té el nou càrrec es fica res a la butxaca, hauries de donar-ne proves (R-M, *)
→no treure res a carregador, no poder-ne tirar cap tros a l'olla, perdre l'estona, no traure enfilador (d'algú o d'alguna cosa)
▷munyir la vaca (ant.), omplir-se les butxaques (ant.), tenir les mans netes (p.ext.)
no poder-ne tirar cap tros a l'olla SV, no treure'n, d'una cosa, gens de profit material (EC)
Si no l'ajudem una mica, no en podrà tirar cap tros a l'olla i tindrà dificultats per tirar la família endavant (També s'usa amb les formes no tirar-ne cap tros a l'olla i no posar-ne cap tros a l'olla)
→no ficar-se res a la butxaca, no treure res a carregador, no traure enfilador (d'algú o d'alguna cosa)
no traure enfilador (d'algú o d'alguna cosa) SV, no traure profit o trellat d'algú o d'alguna cosa (A-M)
Per més que cerquis no trauràs enfilador d'aquests apunts. Falten la meitat de coses, no serveixen per a estudiar
→no ficar-se res a la butxaca, no poder-ne tirar cap tros a l'olla, no treure res a carregador
[Val. (A-M)]
no treure res a carregador SV, no treure cap profit d'un treball, d'una empresa, etc. (DIEC1)
Ha treballat molt conscienciosament, però no ha tret res a carregador; l'han pagat amb un rebuf (R-M)
→no ficar-se res a la butxaca, no poder-ne tirar cap tros a l'olla, perdre l'estona, no traure enfilador (d'algú o d'alguna cosa)