AFAMAT
acabar el pa primer que la talent SV, patir o passar gana (Fr)
Els artistes sempre acaben el pa primer que la talent
→anar amb la panxa prima, anar prim de ventre, anar magre d'escaldums, dur arrugues en es gavatx
▷acabar primer el pa que la gana (p.ext.)
•acabar primer es pa que sa talent (Mall.)
anar amb la panxa prima SV, anar mal alimentat (A-M)
Hi ha molta gent que és pobra i que va amb la panxa prima
→mossegar-se els punys, tenir la panxa encastada a l'esquena, acabar el pa primer que la talent, penjar les barres al sostre, els budells canten l'espanyola, anar magre d'escaldums, dur arrugues en es gavatx
▷anar panxa prima (v.f.)
anar magre d'escaldums SV, menjar malament, estar poc alimentat (A-M)
Es nota que va magre d'escaldums, perquè s'ha aprimat molt
→anar amb la panxa prima, anar prim de ventre, mossegar-se els punys, tenir la panxa encastada a l'esquena, acabar el pa primer que la talent, penjar les barres al sostre, els budells canten l'espanyola, dur arrugues en es gavatx
[Pineda (A-M)]
anar prim de ventre SV, patir o passar gana / no menjar prou per a la gana que té (Fr, A-M)
Els gats del carrer sempre van prims de ventre
→tenir el ventre buit, mossegar-se els punys, tenir la panxa encastada a l'esquena, anar amb la panxa prima, acabar el pa primer que la talent, penjar les barres al sostre, no fer cap pet que pudi, dur es ventre aferrat a s'esquena, no haver de mester envinagrat, anar magre d'escaldums
caure-li l'ànima (a algú) O, deixar-se sentir molt la fam o la debilitat (A-M)
No havia dinat i notava com l'ànima li queia
→tenir la panxa encastada a l'esquena, anar prim de ventre, mossegar-se els punys
cridar fam SV, es diu dels animals que tenen gana i criden i es remouen contínuament (A-M)
Vols fer el favor de donar menjar al gos? No fa més que cridar fam i no li fas ni cas
▷menjar-se els blens dels llums (p.ext.), mossegar-se els punys (p.ext.), sentir un buit a l'estómac (p.ext.), no haver de mester envinagrat (p.ext.)
[Llofriu (A-M)]
dur arrugues en es gavatx SV, dur el ventre buit (A-M)
A na Victòria li has de fer es plat abundós, perquè m'ha dit que du arrugues en es gavatx
→anar amb la panxa prima, tenir la panxa encastada a l'esquena, acabar el pa primer que la talent, penjar les barres al sostre, els budells canten l'espanyola, anar magre d'escaldums
[Manacor (A-M)]
dur es ventre aferrat a s'esquena SV, estar molt magre o tenir molta fam (A-M)
Parau taula, que duc es ventre aferrat a s'esquena
→anar prim de ventre, tenir la panxa a l'esquena, tenir la panxa encastada a l'esquena, tenir la panxa aferrada a l'esquena, els budells canten l'espanyola, no haver de mester envinagrat
[Mall. (A-M)]
els budells canten l'espanyola O, ho diuen quan se té molta fam / deixar-se sentir la fam, tenir fam (A-M)
Sento que en aquesta sala els budells canten l'espanyola. Deu ser que tots teniu molta gana (També s'usa amb el nom ventre)
→anar amb la panxa prima, dur es ventre aferrat a s'esquena, no haver de mester envinagrat, anar magre d'escaldums, dur arrugues en es gavatx
[Llofriu (A-M)]
menjar-se els blens dels llums SV, tenir molta gana / estar molt afamegat o ésser molt menjador
Té tanta gana que es menjaria els blens dels llums
→menjar-se un bou amb banyes, córrer-li la rata pel ventre (a algú), no haver de mester envinagrat
[Eiv. (A-M)]
menjar-se un bou amb banyes SV, fórmula hiperbòlica que s'aplica al qui és molt menjador o destructor de propietats, malgastador, etc. / tenir molta gana (A-M, *)
Tinc tanta gana que em menjaria un bou amb banyes (S'usa generalment en condicional)
→menjar-se els blens dels llums, córrer-li la rata pel ventre (a algú), tenir les dents llargues, no haver de mester envinagrat
▷menjar-se un bou amb les banyes (v.f.)
mossegar-se els punys SV, tenir fam (DIEC1)
L'avituallament no arribava; feia dos dies que els assetjats es mossegaven els punys; en aquelles condicions no resistirien gaire temps (R-M)
→menjar-se ses ungles, tenir la panxa encastada a l'esquena, anar prim de ventre, caure-li l'ànima (a algú), badar la boca al vent, anar magre d'escaldums
sentir un buit a l'estómac SV, afamat / tenir gana (Fr, *)
Fa moltes hores que no ha menjat res i sent un buit a l'estómac
→caure-li l'ànima (a algú), córrer-li la rata pel ventre (a algú)
tenir el ventre buit SV, afamat / notar sensació de buidor a l'estómac (Fr, *)
Fa moltes hores que no ha menjat res, té el ventre buit / No li agrada fer esport amb el ventre buit / Té la panxa buida perquè encara no ha esmorzat / No li agrada sortir de casa, de bon matí, amb la panxa buida (També s'usa amb les formes amb el ventre buit, tenir la panxa buida i amb la panxa buida)
→tenir el pap buit, córrer-li la rata pel ventre (a algú), fer badalls i creuetes, tenir un budell buit, anar prim de ventre, tenir una gana que l'aixeca, tenir una gana com un bou
tenir el ventrell enrajolat SV, tenir molta gana (R-M)
Són les quatre i encara no hem dinat; ja tenim el ventrell enrajolat; jo no puc aguantar més (R-M)
tenir la panxa a l'esquena SV, patir fam (R-M)
Tots teníem la panxa a l'esquena; no pots imaginar-te la gana que ens feien passar (També s'usa amb el nom ventre) (R-M)
→dur es ventre aferrat a s'esquena, tenir la panxa encastada a l'esquena, tenir la panxa aferrada a l'esquena, anar prim de ventre, penjar les barres al sostre
tenir la panxa aferrada a l'esquena SV, tenir molta fam (A-M)
Quan van trobar els nois que s'havien perdut a les Guilleries, tenien la panxa aferrada a l'esquena de tanta gana que havien passat
→dur es ventre aferrat a s'esquena, tenir la panxa a l'esquena
tenir la panxa encastada a l'esquena SV, tenir molta fam (A-M)
La majoria d'habitants del Tercer Món tenen la panxa encastada a l'esquena / Van passar molts dies sense gaire menjar i tenien la panxa aferrada a l'esquena (També s'usa amb la forma tenir la panxa aferrada a l'esquena)
→mossegar-se els punys, penjar les barres al sostre, dur es ventre aferrat a s'esquena, anar magre d'escaldums, dur arrugues en es gavatx, tenir la panxa a l'esquena
tenir les dents esmolades SV, estar disposat a menjar molt / tenir molta fam (DIEC1, A-M)
Haurem de preparar una gran quantitat de menjar perquè aquests nois tenen les dents esmolades / Al dinar de Nadal van venir amb les dents esmolades (També s'usa amb la forma amb les dents esmolades i amb el modificador ben en posició preadjectival)
→tenir bona dent, tenir les dents llargues, tenir bona barra, tenir bon païdor, tenir un bon davallant, ésser una llima (algú), se menjaria ferros de fogons
tenir mal de cor SV, notar sensació de buidor a l'estómac (R-M)
No he desdejunat i ara tinc mal de cor; però gairebé és hora de dinar i m'esperaré sense prendre res (R-M)
→córrer-li la rata pel ventre (a algú), tenir el ventrell enrajolat, tenir les dents llargues, tenir un budell buit, fer cossigolles
tenir una fam que no s'hi veu SV, tenir una fam exagerada
Fa tanta estona que no ha menjat res que té una fam que no s'hi veu
→tenir una gana que alça, tenir una gana que l'aixeca, tenir la panxa encastada a l'esquena