DESATÈS
brams d'ase no pugen al cel O, dita per a denotar que el que algú diu no mereix d'ésser atès (DIEC1)
És un rondinaire, no li feu cas, brams d'ase no pugen al cel
brams d'ase no pugen al cel O, dita per a denotar que el que algú diu no mereix d'ésser atès (DIEC1)
És un rondinaire, no li feu cas, brams d'ase no pugen al cel
clamar al cel SV, ésser abominable, una injustícia grossa (A-M)
Volen condemnar el presumpte lladre sense tenir proves de la seva culpabilitat: això clama al cel
com hi ha un Déu al cel SAdv, (expressió) destinada a afirmar enèrgicament la certesa d'allò que hom diu (A-M)
Com hi ha un Déu al cel que el que diu és veritat
Déu el tingui al cel O, en anomenar una persona difunta, és costum afegir al nom alguna invocació a l'ajut diví (A-M)
En Jaume, Déu el tingui al cel, va ser el fundador de l'empresa
escopir al cel SV, rebre de retop el mal que es vol fer a altri / emprar contra algú mitjans que es giren contra un mateix / dirigir injúries a algú, fer males accions, etc., que es tornen contra qui les profereix o les fa i el perjudiquen (R-M, DIEC1, EC)
Aquesta denúncia que ha fet és escopir al cel, perquè ell també hi està implicat (DIEC1)
▷tirar-se pedres a la pròpia teulada (p.ext.), cavar la pròpia fossa (p.ext.), tirar-se terra al damunt (p.ext.), tirar-se terra als ulls (p.ext.), anar per llana i tornar tos (p.ext.)
estar al cel de les oques SV, no atendre, badar (R-M)
Es inútil que reclamis la seva atenció; sempre està al cel de les oques; és un distret (R-M)
→estar a la lluna, estar a la lluna de València, estar als llimbs, estar als núvols, tenir les orelles a cal ferrer, estar en la figuera
fins al cel SP, fins al grau més alt (A-M)
Cosa abominable i escandalosa fins al cel / Com estimes la mama? —Fins al cel! (A-M, *)
posar el crit al cel SV, protestar, queixar-se (DIEC1)
Quan els han dit que els expropiarien la casa, tots han posat el crit al cel; estan desolats / De seguida es neguiteja i per no res posa el crit al cel (R-M)
posar (algú) fins al cel SV, lloar extremadament / lloar algú en extrem (R-M, DIEC1)
El nen posava la mare fins al cel, perquè l'admirava profundament / L'admira moltíssim; sempre que en parla, el posa fins al cel
→posar (algú) dalt del candeler, parlar bé de, desfer-se en elogis, posar (algú) sobre el pedestal, posar (algú) dalt del cel, posar (algú) a les estrelles, posar (algú) als núvols, posar (algú) sobre el pinacle, posar (algú) en creu de mar, posar (algú) damunt sa creueta des campanar
▷arrossegar (algú) pel fang (ant.), deixar (algú) com un drap brut (ant.), retre cortesia (a algú) (p.ext.)
pujar-se'n al cel SV, morir / cessar de viure (R-M, *)
Se n'ha pujat al cel una nena de cinc anys; els seus pares estan desconsolats (R-M)
▷volar al cel (p.ext.), aclucar els ulls (p.ext.), morir-se de finor (p.ext.), fer es cuec (p.ext.)