LLOAR
fer bocades (d'alguna cosa) SV, alabar molt (R-M)
Fa bocades de les robes del seu país / Fa grans bocades de tot allò que li agrada, com si fos el millor del món (També s'usa amb l'adjectiu gran en posició prenominal) (R-M)
fer l'article (d'alguna cosa) SV, recomanar / fer valer la mercaderia (R-M, DIEC1)
No cal que facis l'article d'aquest aparell perquè tots aquells que l'han comprat diuen que és un desastre / M'han fet l'article de les seves qualitats; crec que en puc fer cas (R-M)
fer-se llengües de SV, fer grans lloances d'aquella persona o cosa (A-M)
La comunitat es feu llengües del pare abat un cop mort i enterrat / La premsa s'ha fet llengües de les darreres declaracions
fer-se-li la boca gran (a algú) SV, parlant d'algú: extremar-ne les lloances (A-M)
Quan parla del seu net, se li fa la boca gran
→posar (algú) a les estrelles, parlar alt de, omplir-se-li la boca (a algú)
no bastar llengües O, fer grans lloances d'aquella persona o cosa (A-M)
Si ens referim a la integritat del professor, no basten llengües
omplir-se-li la boca (a algú) SV, parlant d'algú: extremar-ne les lloances (A-M)
Admirava tant el seu marit que se li omplia la boca de bones paraules, quan parlava d'ell
→fer-se-li la boca gran (a algú), posar (algú) a les estrelles
parlar alt de SV, palesar l'excel·lència (d'algú o) d'alguna cosa / fer-ne elogis (DIEC1, R-M)
Tots parlaven alt del poeta que acabava de morir; però pocs d'ells l'havien llegit / Parlaven alt de la seva honradesa (R-M, *)
→desfer-se en elogis, parlar bé de, fer bocades (d'alguna cosa), fer l'article (d'alguna cosa), fer-se-li la boca gran (a algú), fer-se llengües de, no bastar llengües
posar (algú) a les estrelles SV, lloar / admirar i lloar algú al màxim / lloar algú extremadament (Fr, *, A-M)
Sempre posa el seu xicot a les estrelles / Quan parla del seu cosí sempre el posa sobre les estrelles (També s'usa amb les formes posar (algú) sobre les estrelles, posar (algú) damunt les estrelles, pujar (algú) damunt les estrelles, pujar (algú) fins a les estrelles i posar (algú) fins a les estrelles)
→no saber on ficar (algú), posar (algú) sobre el pedestal, posar (algú) als núvols, posar (algú) dalt del candeler, posar (algú) dalt del cel, posar (algú) fins al cel, posar (algú) sobre el pinacle, posar (algú) en creu de mar, posar (algú) damunt sa creueta des campanar, fer-se-li la boca gran (a algú), omplir-se-li la boca (a algú)
▷arrossegar (algú) pel fang (ant.), deixar (algú) com un drap brut (ant.), traure les bragues a l'aire (a algú) (ant.), retre cortesia (a algú) (p.ext.)
posar (algú) als núvols SV, lloar algú al màxim / elogiar excessivament (DIEC1, A-M)
Posava en Francesc als núvols perquè l'admirava molt / Li estava tan agraït que sempre que parlava d'ell el posava als núvols / Parla com un àngel i sovint posa els companys de feina damunt els núvols (També s'usa amb la forma posar (algú) damunt els núvols) (*, DIEC1, *)
→deixar (algú) pels núvols, desfer-se en elogis, posar (algú) sobre el pedestal, posar (algú) a les estrelles, posar (algú) dalt del candeler, posar (algú) dalt del cel, posar (algú) fins al cel, posar (algú) sobre el pinacle, posar (algú) en creu de mar, posar (algú) damunt sa creueta des campanar
▷posar (algú) pels núvols (v.f.), arrossegar (algú) pel fang (ant.), tractar (algú) com un drap mal llavat (ant.), deixar (algú) com un drap brut (ant.), tractar (algú) com un drap mullat (ant.), deixar malament (algú) (ant.), llevar-li la fama (a algú) (ant.), fer-se s'ensegonada (inv.), tenir (algú) pels núvols (p.ext.), parlar com un àngel (p.ext.), retre cortesia (a algú) (p.ext.)
posar (algú) dalt del candeler SV, lloar extremadament (R-M)
Posava el seu cosí dalt del candeler perquè creia que era un bon artista / Com que l'havia ajudat molt, quan parlava del seu amic, el posava dalt del candeler / Era un home bo i molt estimat; tothom el posava dalt del candeler (*, R-M, R-M)
→posar (algú) dalt del cel, posar (algú) fins al cel, posar (algú) a les estrelles, posar (algú) als núvols, posar (algú) sobre el pinacle, posar (algú) sobre el pedestal, posar (algú) en creu de mar, posar (algú) damunt sa creueta des campanar
▷arrossegar (algú) pel fang (ant.), deixar (algú) com un drap brut (ant.), retre cortesia (a algú) (p.ext.)
posar (algú) dalt del cel SV, lloar extremadament (R-M)
Quan parlava d'aquell home el posava dalt del cel; li tenia una admiració desmesurada (R-M)
→posar (algú) dalt del candeler, posar (algú) fins al cel, posar (algú) sobre el pedestal, posar (algú) a les estrelles, posar (algú) als núvols, posar (algú) sobre el pinacle
▷arrossegar (algú) pel fang (ant.), deixar (algú) com un drap brut (ant.)
posar (algú) damunt sa creueta des campanar SV, posar algú per damunt els núvols, elogiar-lo molt (A-M)
Pots estar ben contenta, sa mestra t'ha posat damunt sa creueta des campanar
→posar (algú) en creu de mar, posar (algú) fins al cel, posar (algú) sobre el pedestal, posar (algú) als núvols, posar (algú) a les estrelles, posar (algú) dalt del candeler
▷arrossegar (algú) pel fang (ant.), fer-se s'ensegonada (inv.)
[Mall., Men. (A-M)]
posar (algú) en creu de mar SV, posar damunt els núvols, elogiar sense mesura (A-M)
De tant en tant has de posar els pares en creu de mar perquè se sentin importants / S'era fet s'escala d'encortinar de tots es missèrs, qui l'havien pres per fill d'ànima y l'havien posat en creu de mar, qui el me tenien dalt la roda (*, A-M)
→posar (algú) fins al cel, posar (algú) sobre el pedestal, posar (algú) als núvols, posar (algú) a les estrelles, posar (algú) dalt del candeler, posar (algú) damunt sa creueta des campanar
▷arrossegar (algú) pel fang (ant.), fer-se s'ensegonada (inv.)
posar (algú) fins al cel SV, lloar extremadament / lloar algú en extrem (R-M, DIEC1)
El nen posava la mare fins al cel, perquè l'admirava profundament / L'admira moltíssim; sempre que en parla, el posa fins al cel
→posar (algú) dalt del candeler, parlar bé de, desfer-se en elogis, posar (algú) sobre el pedestal, posar (algú) dalt del cel, posar (algú) a les estrelles, posar (algú) als núvols, posar (algú) sobre el pinacle, posar (algú) en creu de mar, posar (algú) damunt sa creueta des campanar
▷arrossegar (algú) pel fang (ant.), deixar (algú) com un drap brut (ant.), retre cortesia (a algú) (p.ext.)
posar (algú) sobre el pinacle SV, admirar i lloar algú al màxim
Si parles amb ell et posarà el president sobre el pinacle / Ha deixat l'artista sobre el pinacle (També s'usa amb el verb deixar)
→posar (algú) sobre el pedestal, posar (algú) a les estrelles, posar (algú) als núvols, posar (algú) dalt del candeler, posar (algú) dalt del cel, posar (algú) fins al cel
▷arrossegar (algú) pel fang (ant.), deixar (algú) com un drap brut (ant.)
retre cortesia (a algú) SV, expressar amb paraules o gests la gran estima en què es té una persona (A-M)
Aquells qui de Muntpesller vindran... faran cortesia a ell mateix / Visiblement lo cap movent lo saludà... Déu ho permès que la gent vés la cortesia que li retia / Los cavallers fent cortesia a l'ermità, qui fou un dia de cavallers famós espill / Toribio... repartie cortesies a dreta y esquerra am lo sombrero de teula (També s'usa amb els verbs fer i repartir) (A-M)
▷posar (algú) a les estrelles (p.ext.), posar (algú) als núvols (p.ext.), posar (algú) dalt del candeler (p.ext.), posar (algú) fins al cel (p.ext.)