anar a sopar amb Déu SV, morir-se (en llenguatge familiar i humorístic) (A-M)

Deien que estava tan malalt que aviat aniria a sopar amb Déu

→ anar a sopar amb sant Pere

anar a sopar amb sant Pere SV, morir-se (en llenguatge familiar i humorístic) (A-M)

De ben jove la Marina va anar a sopar amb sant Pere

→ anar a sopar amb Déu

anar-se’n a l’altre barri SV, morir-se / cessar de viure (A-M, *)

Tenia la mania de no posar-se mai abric i d’una pulmonia se’n va anar a l’altre barri / El meu gos se n’ha anat a l’altre barri, ja era molt vellet (R-M, *)

→ anar-se’n a l’altre món, anar-se’n del món

▷ enviar (algú) a l’altre barri (p.ext.), l’altre barri (p.ext.)

anar-se’n a l’altre món SV, morir-se / cessar de viure (EC, *)

Se n’anirà a l’altre món sense haver descobert qui li ha causat la mort (R-M)

→ aclucar els ulls, anar-se’n a l’altre barri, passar a millor vida, anar-se’n del món

▷ enviar (algú) a l’altre món (inv.), l’altre món (p.ext.), ésser més de l’altre món que d’aquest (p.ext.), anar-se’n del món (p.ext.)

anar-se’n a Xauxa SV, morir-se / cessar de viure (A-M, *)

Va anar-se’n a Xauxa ara fa uns dos anys

→ anar al clot, anar-se’n al calaix

anar-se’n al calaix SV, morir / cessar de viure (IEC, *)

Quan més tranquil podia viure, se’n va anar al calaix (R-M)

→ aclucar els ulls, dinyar-la, palmar-la, anar-se’n a Xauxa

▷ tenir una cama al calaix (p.ext.)

anar-se’n al canyet SV, morir / cessar de viure (R-M, *)

Menjant bolets desconeguts, un dia t’emmetzinaràs i te n’aniràs al canyet (R-M)

→ aclucar els ulls, anar al sot, dinyar-la

anar-se’n al cel SV, morir / cessar de viure (R-M, *)

Quan la mare va morir, van dir a aquella criatura que se n’havia anat al cel

→ passar a millor vida, pujar-se’n al cel, volar al cel, anar-se’n del món

anar-se’n del món SV, morir-se / cessar de viure (IEC, *)

Ell pot dir que se n’anirà del món ben satisfet; sempre ha fet el que ha volgut / Diu que no li fa por anar-se’n d’aquest món (També s’usa amb la forma anar-se’n d’aquest món) (R-M, *)

→ anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n a l’altre món, anar-se’n al cel

arribar-li l’hora (a algú) O, arribar l’hora de morir-se, l’hora de la mort (IEC)

Pateix molt, pobre home, però es veu que encara no li ha arribat l’hora; sofrirà molt, abans de morir / Gaudeix de la vida, que en qualsevol moment et pot arribar l’hora / Ha arribat la seva hora (R-M, *, EC)

→ ésser la seva hora

▷ l’hora suprema (p.ext.), l’hora de la mort (p.ext.), tenir les hores comptades (p.ext.)

■ ésser la seva hora SV, arribar l’hora de morir-se, l’hora de la mort

Aprofita la vida que quan sigui la teva hora ja no ho podràs fer / Ens fem grans i aviat serà la nostra hora (També s’usa amb les altres formes del possessiu)

→ arribar-li l’hora (a algú)

▷ l’hora de la mort (p.ext.)

fer un pet com una bufa SV, morir-se sobtadament (A-M)

Estava perfectament de salut i, de cop, va fer un pet com una bufa

→ quedar al seti

[Emp. (A-M)]

pujar-se’n al cel SV, morir / cessar de viure (R-M, *)

Se n’ha pujat al cel una nena de cinc anys; els seus pares estan desconsolats (R-M)

→ aclucar els ulls, anar-se’n al cel, volar al cel

quedar-s’hi SV, morir / cessar de viure (R-M, *)

Ja és vell i no vol deixar-se operar, perquè té por de quedar-s’hi (R-M)

→ perdre-hi la pell, perdre la vida

tornar-se pols SV, cessar de viure

I va acabar el seu discurs dient que al final tots ens tornem pols

→ tornar a la terra la carn