al cel sia O, es diu piadosament en anomenar una persona difunta (A-M)

En Pepet, al cel sia, em va explicar com funcionava aquesta màquina abans de morir / En Manel, al cel sigui, havia estat mosso d’esquadra (També s’usa amb la forma verbal sigui)

→ en pau descansi, Déu el tingui al cel, Déu el tingui a la glòria

▷ tant de bé li ha fet Déu (p.ext.), al cel lo vegem (p.ext.), Déu l’hagi perdonat (p.ext.)

criar malves SV, mort i enterrat / ésser una persona morta i enterrada (Fr, *)

Ja fa temps que cria malves: va morir ara farà uns deu anys

→ fer malves, menjar terra, ésser al sac, podrir terra, donar menjar als cucs

▷ de cos present (p.ext.)

de cos present SP, dit d’un mort encara no enterrat (IEC)

Li van dir que el seu pare estava greu; però quan va anar-hi ja estava de cos present; havia mort aquella matinada / Es va celebrar una missa de cos present / L’home era de cos present i els hereus ja es discutien les seves propietats (R-M, *, *)

▷ criar malves (p.ext.), capella ardent (p.ext.)

Déu el tingui a la glòria O, en anomenar una persona difunta, és costum afegir al nom alguna invocació a l’ajut diví (A-M)

Sempre havia pensat que s’assemblava al seu avi, Déu el tingui a la glòria

→ Déu el tingui al cel, al cel sia

▷ al cel lo vegem (p.ext.)

Déu el tingui al cel O, en anomenar una persona difunta, és costum afegir al nom alguna invocació a l’ajut diví (A-M)

En Jaume, Déu el tingui al cel, va ser el fundador de l’empresa

→ Déu el tingui a la glòria, al cel sia

▷ al cel lo vegem (p.ext.)

Déu l’hagi perdonat O, fórmula aplicada en anomenar els difunts / expressió que es diu d’un mort / per a expressar respecte en anomenar un difunt (R-M, IEC, EC)

En Josep, Déu l’hagi perdonat, era cosí del meu pare / El pare, Déu l’hagi perdonat, ho feia així (També s’usa amb la forma que Déu l’hagi perdonat) (R-M, EC)

▷ al cel sia (p.ext.), en pau descansi (p.ext.), tant de bé li ha fet Déu (p.ext.)

dormir el son etern SV, ésser mort (IEC)

El malalt ja dorm el son etern

→ dormir en pau, dormir en la pau del Senyor

▷ el son etern (p.ext.)

dormir en la pau del Senyor SV, ésser mort (EC)

El marit de la Margarida dorm en la pau del Senyor: ja fa deu anys que és vídua

→ dormir en pau, dormir el son etern

dormir en pau SV, ésser mort (EC)

En Joan dorm en pau pels segles dels segles

→ dormir el son etern, dormir en la pau del Senyor

▷ la pau eterna (p.ext.)

en pau descansi O, fórmula referida als difunts / expressió usada per a indicar el desig que algú que ha mort resti en gràcia de Déu (R-M, *)

El teu oncle, en pau descansi, era molt amic del meu pare / En Salvador, en pau descansi, era un home exemplar (R-M, *)

→ al cel sia

▷ descansi en pau (v.f.), la pau eterna (p.ext.), tant de bé li ha fet Déu (p.ext.), Déu l’hagi perdonat (p.ext.), al cel lo vegem (p.ext.)

ésser al pot SV, ésser mort, estar enterrat (A-M)

D’ençà d’allò, s’ensopí, envellia, i aviat fou al pot / L’Emili de can Rajoler ja fa deu anys que és al pot (A-M, *)

→ fer malves, ésser al sac, ésser sota la llosa

▷ ésser en el pot (v.f.)

ésser al sac SV, ésser mort i enterrat (A-M)

Fa temps que ja és al sac (Sovint l’adverbi ja modifica la locució)

→ menjar terra, criar malves, ésser al pot, ésser sota la llosa

ésser sota la llosa SV, ésser mort, estar enterrat / al sepulcre (*, R-M)

L’home que cerques fa més d’un any que és sota la llosa; va morir d’accident / Aquest noi que dius ja fa temps que és sota la llosa; va morir quan estudiava a l’estranger (R-M)

→ ésser al pot, ésser al sac, menjar terra, podrir terra

fer malves SV, estar enterrat de temps / ésser una persona morta i enterrada (R-M, IEC)

Aquell pobre home ja fa malves; va morir fa dos mesos / Aquell home ja era molt vell; per això se’n va anar a fer malves (R-M, *)

→ donar menjar als cucs, menjar terra, criar malves, ésser al pot

menjar terra SV, ésser mort / mort i enterrat (A-M, Fr)

El propietari de la casa ja fa anys que menja terra

→ ésser al sac, podrir terra, fer malves, criar malves, ésser sota la llosa

no ésser d’aquest món SV, morir / ésser una persona morta i enterrada (R-M, *)

Acaba de finar; ja no és d’aquest món (R-M)

→ passar a millor vida

podrir terra SV, ésser mort / ésser una persona morta i enterrada (A-M, *)

Tots els meus amics d’infantesa ja podreixen terra

→ menjar terra, criar malves, ésser sota la llosa, donar menjar als cucs

pondre-se-li el sol al migdia (a algú) O, morir-se-li el principal protector o succeir-li una altra desgràcia que el perjudica molt / passar a algú una desgràcia, morir-se-li algú estimat o protector (A-M, EC)

Quan van morir els seus parents més propers, se li va pondre el sol al migdia. Va haver d’empescar-se-les tot sol

→ pondre-se-li el sol (a algú)

▷ pondre-se-li el sol a migdia (a algú) (v.f.), eixir-li el sol a mitjanit (a algú) (ant.)

[Vallès (A-M)]

rebre mort SV, cessar de viure per acció d’altri / ésser occit (A-M, EC)

Aquell soldat va rebre mort a l’illa de Sardenya

▷ donar mort (a algú) (inv.), treure del món (algú) (inv.)

soldat desconegut SN, combatent no identificat mort en el camp de batalla, convertit en símbol dels morts en combat per una nació (EC)

Estan pensant a construir un monument en honor dels soldats desconeguts

▷ camp de l’honor (p.ext.)

tancar els ulls (a algú) SV, assistir algú en el moment de la seva mort / assistir-lo als seus darrers moments (A-M, EC)

Va arribar a temps de poder tancar els ulls al seu pare que va tenir el consol de la seva companyia / Després de tancar-li els ulls va sortir plorant / Treballa a l’hospital i ha clos els ulls a molts malalts (També s’usa amb el verb cloure) (R-M, *, *)

tant de bé li ha fet Déu O, dit en ocasió d’una mort després d’un llarg procés dolorós (R-M)

Ha mort aquest matí; tant de bé li ha fet Déu, pobre; ja ha patit prou (R-M)

▷ Déu l’hagi perdonat (p.ext.), al cel lo vegem (p.ext.), al cel sia (p.ext.), en pau descansi (p.ext.)