DESEMPAT
la bona SD, en alguns jocs de pilota, jugada de desempat d'una partida (EC)
Juguem a deu i la bona (EC)
la bona SD, en alguns jocs de pilota, jugada de desempat d'una partida (EC)
Juguem a deu i la bona (EC)
a la bona de Déu SP, de qualsevol manera, a l'abandó / [fer alguna cosa] no seguint cap norma, pla, etc., deixant-se anar a l'atzar / sense preocupacions ni esment, de qualsevol manera (A-M, DIEC1, A-M)
Encara no sé com li han viscut, aquests arbres; els va plantar a la bona de Déu, sense atendre al temps favorable ni adobar la terra / Tot ho feis a la bona de Déu, i surt el que surt! (R-M, A-M)
a la bona de Déu SP, sense propòsit ni direcció precisa / [fer alguna cosa] no seguint cap norma, pla, etc., deixant-se anar a l'atzar / sense preocupacions ni esment, de qualsevol manera (R-M, DIEC1, A-M)
Va marxar a l'estranger a la bona de Déu, sense contracte de treball ni seguretat d'allotjament / Li agradava d'agafar l'automòbil i partir a la bona de Déu / Les petites penes y les alegries meves se'm presenten a la memòria tan confoses que, tirant-ho a la bona de Déu, ne faig un capmàs (R-M, R-M, A-M)
→a la ventura, a l'arrisc a la ventura, a l'atzar, a l'endeví, a l'aventura, a so de bernoi, a la galana, a la gulumbè
▷sense timó (p.ext.), sense nord (p.ext.), a les palpentes (p.ext.), a la mercè de (p.ext.)
■ acostumar-se a la bona taula SV, acostumar-se algú al menjar de qualitat superior
Des que té un càrrec a l'ajuntament s'ha acostumat a la bona taula
▷agradar-li la bona taula (a algú) (p.ext.), ésser gormand (d'alguna cosa) (p.ext.), fer bona taula (p.ext.)
agradar-li la bona taula (a algú) O, agradar a algú el menjar de qualitat superior
Sempre va a restaurants de luxe, li agrada la bona taula, al teu germà
→agradar-li els bons bocins (a algú), tenir bon paladar
▷tenir ventre de gitano (ant.), acostumar-se a la bona taula (p.ext.), fer bona taula (p.ext.)
ara ve la bona O, expressió que s'usa per a crear expectació en un discurs, just abans d'introduir una afirmació important
Tothom esperava que el regal fos espectacular i quan el va obrir, ara ve la bona, només va trobar una capsa de sabates plena de paper de diari
ara ve la bona O, dit per a indicar un moment culminant
Estàs al millor moment de la novel·la, ara ve la bona, ja veuràs què passa quan se li declara
fer la bona (a algú) SV, afalagar / adular algú per aconseguir-ne un favor / procurar acontentar-lo, fer-se-li agradable per treure'n profit (R-M, *, A-M)
Lo milló seria que fes la bona a s'Administradó de correus / Per més que li facis la bona ell no cedirà ni un dels seus avantatges a favor teu / Si vols que et doni res, li hauràs de fer la bona (A-M, R-M, *)
→passar la mà per l'esquena (a algú), fer la pilota (a algú), fer la garangola (a algú), fer la gara-gara (a algú), fer la torniola (a algú), fer la garseta (a algú), fer sa boca dolça (a algú)
fer-la bona SV, fer quelcom desencertat / fer un bon disbarat (R-M, DIEC1)
Ara sí que l'has feta bona! Has criticat el fill davant del seu pare / Demà, prepareu-vos, que la farem bona a la festa / La faríem bona si hi anéssim / Ahir, sí que la vam fer bona! (S'usa en pretèrit indefinit, en pretèrit perfet, en futur i en condicional. També s'usa amb el modificador ben en posició preadjectival) (R-M, *, *, *)
→fer-la grossa, fer-la blava, fer un mal cuinat, fer-ne una de bona, fer-ne de totes, fer bon catxo, fer una planxa, fer-ne una de crespa, fer-la de l'alçada d'un campanar, fer-la d'ase i seca, fer-ne una com un cabàs, fer-la com un lluç
fill de la bona ventura SV, fill de pares no casats entre si (A-M)
En aquell temps, si eres fill de la bona ventura no tenies dret a l'herència (També s'usa amb la forma fill de ventura)