DISBARAT
cabells verds amb llistes grogues SN, deslligos, disbarats (A-M)
No diguis més ximpleries, que tot això no són res més que cabells verds amb llistes grogues
▷dir més disbarats que paraules (p.ext.)
[Plana de Castelló (A-M)]
clavar un cop d'esquella SV, dir un disbarat o atzagallada (A-M)
Feia dos minuts que xerraven i ja havia clavat un cop d'esquella
→dir-la grossa, dir-ne una de grossa, dir-la de l'alçada d'un campanar, dir-ne una de l'alçada d'un campanar
[Emp. (A-M)]
dir més disbarats que paraules SV, parlar d'una manera molt fora de propòsit, dient moltes coses absurdes (A-M)
No facis cas a na Carme, que diu més disbarats que paraules
→dir-la de l'alçada d'un campanar, dir-ne una de grossa, dir-ne una de bombero, dir-ne una de les seves
▷sortida d'emblanquinador (p.ext.), sortida de bombero (p.ext.), sortida de to (p.ext.), cabells verds amb llistes grogues (p.ext.)
■ dir-la de l'alçada d'un campanar SV, dir grans disbarats
Va dir-la de l'alçada d'un campanar i després volia que la perdonéssim
→dir-ne una de grossa, dir-ne una de l'alçada d'un campanar, dir-la grossa, dir més disbarats que paraules, clavar un cop d'esquella
▷fer-la grossa (p.ext.), fer-la de l'alçada d'un campanar (p.ext.), sortida d'emblanquinador (p.ext.), sortida de bombero (p.ext.)
■ dir-la grossa SV, dir grans disbarats
Va dir-la grossa i ara se'n penedeix / No m'estranya que en Pere no et parli perquè l'has dit ben grossa (També s'usa amb el modificador ben o amb el quantificador molt en posició preadjectival)
→dir-ne una de grossa, dir-la de l'alçada d'un campanar, dir-ne una de l'alçada d'un campanar, ficar-se de peus a la galleda, clavar un cop d'esquella
■ dir-ne una de bombero SV, dir grans disbarats
Amb ell rius molt perquè sempre en diu una de bombero: no para de dir disbarats
→dir-ne una de grossa, dir-ne una de l'alçada d'un campanar, dir-ne una de les seves, dir més disbarats que paraules
[bombero: mot no registrat al DIEC1]
■ dir-ne una de grossa SV, dir grans disbarats
Avui n'ha dit una de grossa: ha anunciat als treballadors que faran pont quan, en realitat, hauran d'anar a la fàbrica
→dir-la grossa, dir-la de l'alçada d'un campanar, dir-ne una de l'alçada d'un campanar, ficar-se de peus a la galleda, dir-ne una de les seves, dir-ne una de bombero, dir més disbarats que paraules, clavar un cop d'esquella
■ dir-ne una de l'alçada d'un campanar SV, dir grans disbarats
En va dir una de l'alçada d'un campanar; va dir que el seu pare mai no l'havia estimada / És una exagerada, sempre en diu de l'alçada d'un campanar (També s'usa amb la forma dir-ne de l'alçada d'un campanar)
→dir-la de l'alçada d'un campanar, dir-ne una de grossa, dir-la grossa, dir-ne una de les seves, dir-ne una de bombero, clavar un cop d'esquella
▷fer-ne una de l'alçada d'un campanar (p.ext.), cagar-la (p.ext.)
■ dir-ne una de les seves SV, dir grans disbarats
Sempre ha de dir-ne una de les seves per crear mala maror a casa
→dir-ne una de grossa, dir-ne una de l'alçada d'un campanar, dir-ne una de bombero, dir més disbarats que paraules
▷fer-ne una de les seves (p.ext.), sortida d'emblanquinador (p.ext.), sortida de bombero (p.ext.), tenir-ne una per dir (p.ext.)
ésser un cas de consciència SV, dit d'un acte, d'un fet, etc., la legitimitat del qual és dubtosa / fet concret, real o fictici, entorn del qual hom no acaba de veure clar quin és el comportament que li exigeixen els principis que professa (DIEC1, EC)
És un cas de consciència de casar aquella noia amb aquell brètol / Acomiadar aquell treballador és un cas de consciència (DIEC1, *)
fer un mal cuinat SV, cometre un gros disbarat (DIEC1)
Aquest matí ha fet un mal cuinat, ha trencat el gerro de porcellana xinesa que tenien al rebedor
→fer-la bona, fer-la blava, fer-la grossa, fer-la d'ase i seca
fer-la blava SV, fer quelcom inconvenient / fer-la grossa, fer-la com un cove (R-M, DIEC1)
Aquesta vegada sí que l'ha feta blava; no crec pas que pugui justificar la seva actuació (S'usa en pretèrit indefinit, en pretèrit perfet, en futur i en condicional) (R-M)
→fer-la com un cove, fer-la grossa, fer-ne una de crespa, fer-la bona, fer un mal cuinat, fer-ne una com un cove, fer-la de l'alçada d'un campanar, fer-la d'ase i seca
fer-la bona SV, fer quelcom desencertat / fer un bon disbarat (R-M, DIEC1)
Ara sí que l'has feta bona! Has criticat el fill davant del seu pare / Demà, prepareu-vos, que la farem bona a la festa / La faríem bona si hi anéssim / Ahir, sí que la vam fer bona! (S'usa en pretèrit indefinit, en pretèrit perfet, en futur i en condicional. També s'usa amb el modificador ben en posició preadjectival) (R-M, *, *, *)
→fer-la grossa, fer-la blava, fer un mal cuinat, fer-ne una de bona, fer-ne de totes, fer bon catxo, fer una planxa, fer-ne una de crespa, fer-la de l'alçada d'un campanar, fer-la d'ase i seca, fer-ne una com un cabàs, fer-la com un lluç
fer-la com un cove SV, fer quelcom inconvenient / fer inconscientment un disbarat (R-M, EC)
L'he feta com un cove; he equivocat les adreces de dues cartes i totes dues persones es coneixen (S'usa en pretèrit indefinit, en pretèrit perfet, en futur i en condicional) (R-M)
→fer-la blava, bollar-la, cagar-la, espifiar-la, fer una patinada, fer-ne una de bona, fer-ne una de crespa, fer-ne una com un cove, fer-la de l'alçada d'un campanar, fer-la d'ase i seca
fer-la com un lluç SV, fer-ne una de grossa, un gran disbarat (A-M)
Aquesta setmana els aprenents han aconseguit espatllar tres màquines. L'han feta com un lluç!
→fer-ne una de grossa, fer-la bona
[Benidorm (A-M)]
fer-la d'ase i seca SV, fer una cosa malament i encara amb agreujants / fer un gran disbarat o una cosa molt irracional (A-M)
Quin disbarat! L'has fet d'ase i seca
→fer un mal cuinat, fer-la blava, fer-la bona, fer-la com un cove, fer-la grossa
[Mall. (A-M)]
fer-la grossa SV, fer quelcom inconvenient / fer un disbarat o una malifeta important (R-M, A-M)
La va fer grossa, dient aquell comentari / La van fer tan grossa que no gosava tornar a casa per por que el castiguessin (S'usa en pretèrit indefinit, en pretèrit perfet, en futur i en condicional i també amb els modificadors ben o tan, o amb els quantificadors molt, força, etc. en posició preadjectival) (*, R-M)
→fer-la blava, fer-ne una de crespa, fer-la de l'alçada d'un campanar, fer-ne una de grossa, fer-la bona, fer un mal cuinat, fer bon catxo, fer-ne una de bona, fer-la d'ase i seca, fer-ne una com un cabàs
▷cagar-la (p.ext.), dir-ne una de grossa (p.ext.), dir-la grossa (p.ext.)
fer-ne una com un cabàs SV, fer una acció molt reprensible o desbaratada (A-M)
La criatura en va fer una com un cabàs: es va enfilar al pou i va saltar a l'altra banda sense lligar-se
→fer-la bona, fer-la grossa, fer-ne cent per un peçol (a algú)
[Cat. (A-M)]
fer-ne una com un cove SV, fer inconscientment un disbarat / fer un disbarat, fer impensadament una cosa que pot tenir grans conseqüències i desagradables (EC, A-M)
Va fer-ne una com un cove i ara es penedeix de com es va comportar
→fer-la com un cove, fer-la blava, bollar-la, cagar-la, espifiar-la, fer una patinada, fer-ne una de bona, fer-ne una de crespa, fer-ne una com un cabàs
[Cat., Bal. (A-M)]
■ sortida d'emblanquinador SN, acció o dita completament fora de propòsit, contrària a la raó
Apa, que tens cada sortida d'emblanquinador! / Sempre et surt amb alguna sortida d'emblanquinador. Té cada idea!
→sortida de to, sortida de bombero, cabells verds amb llistes grogues
▷dir-la de l'alçada d'un campanar (p.ext.), dir-ne una de les seves (p.ext.), dir més disbarats que paraules (p.ext.)
■ sortida de bombero SN, acció o dita completament fora de propòsit, contrària a la raó
Té cada sortida de bombero que n'hi ha per a pixar-se de riure / Sembla molt intel·ligent, però de vegades té unes sortides de bombero!
→sortida d'emblanquinador, sortida de to
▷dir-la de l'alçada d'un campanar (p.ext.), dir-ne una de les seves (p.ext.), dir més disbarats que paraules (p.ext.)
[bombero: mot no registrat al DIEC1]
■ sortida de to SN, expressió usada per a referir-se a un comentari que no ve a tomb, que no té cap relació amb el que s'està dient
Té cada sortida de to! L'altre dia estàvem parlant de la mort d'aquell noi i de sobte comença a explicar-nos un acudit
→sortida d'emblanquinador, sortida de bombero
▷sortir de to (p.ext.), dir més disbarats que paraules (p.ext.)