PAGAR
fer-se'n (d'alguna cosa) SV, pagar-ne / pagar per alguna cosa (EC, *)
Quan te n'has fet d'això? / D'aquest vestit, me n'he fet deu mil pessetes / Del cotxe, me n'he fet 15.000 euros (Fr, EC, *)
fer-se'n (d'alguna cosa) SV, pagar-ne / pagar per alguna cosa (EC, *)
Quan te n'has fet d'això? / D'aquest vestit, me n'he fet deu mil pessetes / Del cotxe, me n'he fet 15.000 euros (Fr, EC, *)
fer-se'n dos doblers (d'alguna cosa) SV, no fer cabal d'alguna cosa, no preocupar-se'n (A-M)
Són tres o quatre guerrers que van contra mi tot sol; però, si s'al·lota em vol, de tots me'n faç dos doblers (pop.) (A-M)
→fer-se un nuu a la cua (d'alguna cosa), no posar-se cap pedra al fetge, prendre's (alguna cosa) a la fresca, tirar-se (alguna cosa) a les espatlles, tirar-se (alguna cosa) al darrere, no voler saber qui l'ha encalçada, no cercar qui l'ha encalçada, no passar des canyó avall (alguna cosa, a algú)
▷prendre's (alguna cosa) a pit (ant.), prendre's (alguna cosa) a dents (ant.), agafar-se (alguna cosa) a la tremenda (ant.), agafar-se (alguna cosa) a la valenta (ant.)
[Mall. (A-M)]
fer-se'n el cuiro SV, morir-se / cessar de viure (A-M, *)
En Lluís se n'ha fet el cuiro en un accident de moto
→acabar-se la candela, anar-se'n a l'altre barri, anar-se'n a l'altre món, fugir-li els esperits (a algú)
▷deixar-hi el cuiro (p.ext.), fer cuiro (p.ext.), fer es cuec (p.ext.)
[Emp. (A-M)]
fer-se'n l'aresta SV, morir-se (A-M)
Estàvem parlant i, de cop sobte, ha torçat el cap i se n'ha fet l'aresta
→anar-se'n a l'altre barri, anar-se'n al calaix, fer-se'n l'estella
[Gir., Olot (A-M)]
fer-se'n l'estella SV, (alguna cosa) costar cara (Fr)
D'aquests pantalons va fer-se'n l'estella, però li han durat molts anys
→fer-se'n un ronyó, costar un ull de la cara, costar el pebre
fer-se'n l'estella SV, morir-se (A-M)
Un mal de ventre fort que té l'euga... que si no se li lleva de pressa, prou se'n farà l'estella aviat (A-M)
→fer-se'n l'aresta, anar-se'n a l'altre barri, anar-se'n al calaix, anar-se'n al canyet, anar-se'n del món, colar-se-li la vida (a algú)
[Emp., Vallès, Barc., Penedès (A-M)]
fer-se'n l'estella SV, pagar alguna cosa cara (Fr)
En aquesta botiga, se'n fan l'estella. No hi aniré més a comprar. Són uns lladres
→fer-se'n un ronyó, costar un ull de la cara, costar el pebre, fer-se'n (d'alguna cosa)
fer-se'n l'estella SV, sortir perjudicat / advenir a algú molt de perjudici (d'alguna cosa), sortir-hi perdent / tenir molt de perjudici, sortir-ne perdent (R-M, EC, A-M)
Va voler entaular un plet i se n'ha fet l'estella; ho ha perdut tot / No cal que pensi en cap negoci en vint-y-quatre hores si no se'n vol fer l'estella (R-M, A-M)
→pagar cara (alguna cosa), fer-se'n set pedres, fer-se'n tres pedretes
fer-se'n la còrpora SV, morir-se / cessar de viure (A-M, *)
Val més menjar poch y pair bé. —Si un se'n ha de fer la còrpora, tant se la'n fa d'una lley com de l'altra (A-M)
▷dinyar-la (p.ext.), fer el darrer badall (p.ext.), fer nyec (p.ext.), fer es cuec (p.ext.)
[Emp. (A-M)]
fer-se'n la pell SV, pagar amb la vida / morir-se (DIEC1, A-M)
En aquell viatge va fer-se'n la pell; l'accident va ser mortal
•fer-hi sa pell (Mall.)
[Gir., Emp., Garrotxa (A-M)]