PAGAR
afluixar els cordons SV, donar diners, pagar / gastar, despendre, diners / treure diners, gastar (R-M, EC, A-M)
Sempre hem d'estar afluixant els cordons; si no són els impostos, són les altres despeses imprevisibles (R-M)
→afluixar la bossa, afluixar la mosca, afluixar la moma, allargar els cordons, afluixar l'armilla, treure la bossa, gratar-se la butxaca, gratar-se la bossa, amollar-se de sa cotilla, fer la contenta (a algú), desfermar el gos, escopir a sa bacina, escotar-se la butxaca
afluixar l'armilla SV, donar diners, pagar (R-M)
Aquesta compra em va fer afluixar l'armilla més que no em pensava (R-M)
→afluixar la bossa, afluixar la moma, afluixar els cordons, treure la bossa, gratar-se la butxaca, gratar-se la bossa, afluixar la mosca, allargar els cordons, amollar-se de sa cotilla, fer la contenta (a algú), desfermar el gos, escotar-se la butxaca
afluixar la bossa SV, donar diners, pagar / despendre diners (R-M, DIEC1)
És cert que he hagut d'afluixar la bossa, però no em dol, perquè amb aquests quadres he fet una bona inversió / Ell assegurava que no pagaria els impostos, però va haver d'afluixar la bossa com tothom (R-M)
→afluixar els cordons, afluixar l'armilla, afluixar la mosca, gratar-se la bossa, gratar-se la butxaca, treure la bossa, afluixar la moma, allargar els cordons, fer la contenta (a algú), desfermar el gos, buidar la bossa, escotar-se la butxaca
▷estrènyer-se la bossa (ant.), castigar la butxaca (p.ext.), cop de bossa (p.ext.)
■ afluixar la moma SV, satisfer el preu d'una cosa que hom compra, rep, etc.
Al final va haver d'afluixar la moma
→afluixar els cordons, afluixar l'armilla, afluixar la mosca, gratar-se la bossa, gratar-se la butxaca, treure la bossa, afluixar la bossa, allargar els cordons, fer la contenta (a algú), desfermar el gos, escotar-se la butxaca
afluixar la mosca SV, donar diners, pagar / pagar sense ganes / pagar, treure diners sense ganes de gastar-los (R-M, Fr, A-M)
Li van reclamar tot el que els devia i va haver d'afluixar la mosca sense excusa que li valgués (R-M)
→afluixar la bossa, afluixar els cordons, afluixar la moma, afluixar l'armilla, treure la bossa, gratar-se la butxaca, gratar-se la bossa, allargar els cordons, arrencar-se un queixal, fer la contenta (a algú), desfermar el gos, escopir a sa bacina, escotar-se la butxaca
allargar els cordons SV, donar diners (EC)
Vinga, allarga els cordons i convida'm a una copa
→afluixar els cordons, afluixar l'armilla, treure la bossa, afluixar la bossa, gratar-se la butxaca, gratar-se la bossa, afluixar la mosca, fer la contenta (a algú), escotar-se la butxaca
amollar-se de sa cotilla SV, desemborsar diners (A-M)
Au, amolla't de sa cotilla, que això és molt car i no ho puc pagar jo tota sola
→afluixar els cordons, gratar-se la butxaca, afluixar l'armilla, gratar-se la bossa, escopir a sa bacina
▷estrènyer-se els cordons (ant.)
[Mall. (A-M)]
arrencar-se un queixal SV, pagar amb molta recança (R-M)
Haver de pagar aquest impost tan quantiós serà arrencar-se un queixal; a ningú no li ve de gust / Pagar aquestes lletres és arrencar-se un queixal, perquè són d'un aparell que se'ns ha espatllat (R-M)
bitllo-bitllo SAdv, [pagar] al moment / immediatament, al moment de la compra (R-M, *)
Li van fer pagar bitllo-bitllo; no van voler esperar l'endemà / Pagar bitllo-bitllo (R-M, DIEC1)
→al comptat, trinco-trinco, toquem i toquem, a bell comptant
▷pagar un dobler damunt s'altre (p.ext.)
[Reduplicatiu]
buidar la bossa SV, pagar gran quantitat de diners (A-M)
En Saragossa buydí la bossa (A-M)
desfermar el gos SV, tornar els diners que es deuen (A-M)
Com més aviat paguis, millor; no descansaràs fins que desfermis el gos
→afluixar la mosca, afluixar la bossa, afluixar els cordons, afluixar la moma, afluixar l'armilla
[Emp. (A-M)]
donar (alguna cosa) a compte SV, com a part d'una quantitat a satisfer (A-M)
Per reservar plaça a les classes de ball he hagut de donar un mes a compte per avançat
donar carrera (a algú) SV, fer estudiar en un centre docent, pagar els estudis
Tot i que eren d'una classe humil van donar carrera a tots els fills
▷fer la vida (a algú) (p.ext.), portar (algú) a les costelles (p.ext.)
donar estudis (a algú) SV, pagar una carrera / fer estudiar en un centre docent (R-M, EC)
Havia fet mans i mànigues per a donar estudis als seus fills / Els seus pares s'han hagut de sacrificar molt per tal de donar-li estudis (*, R-M)
▷fer la vida (a algú) (p.ext.), portar (algú) a les costelles (p.ext.)
escopir a sa bacina SV, pagar resignadament; treure diners a contra-cor o per a una cosa en què no es feia comptes d'haver de pagar (A-M)
La visita guiada costava vint euros, i en acabar encara he hagut d'escopir a sa bacina / Y a la despedida, per rembre les noues, haueu escopir per força al bací (També s'usa amb el mot bací) (*, A-M)
→afluixar la mosca, afluixar els cordons, gratar-se la butxaca, gratar-se la bossa, amollar-se de sa cotilla, escotar-se la butxaca
▷estrènyer-se els cordons (ant.)
[Mall. (A-M)]
fer cabres SV, jugar-se els companys a veure qui ha de pagar el que han perdut entre tots (A-M)
Mateu! Em sembla que avui et tocarà fer cabres
▷carregar els neulers (a algú) (p.ext.)
[Cat. (A-M)]
fer efectiu SV, realitzar / realitzar un pagament / pagar, satisfer un import (DIEC1, *, A-M)
Fer efectiu un pagament (DIEC1)
fer la contenta (a algú) SV, pagar algú, refer-lo del que ha bestret o deixat en préstec (A-M)
Per quant nostre desig és attendre e complir lo que prometem e salvar nostre crèdit, venim deliberats fer la contenta als qui siam tenguts..., qui en tanta necessitat nos accorregueren / Avui en Miquel està ben alegre, es nota que li han fet la contenta (A-M, *)
→afluixar els cordons, afluixar la bossa, afluixar la mosca, afluixar la moma, allargar els cordons, afluixar l'armilla, treure la bossa, gratar-se la butxaca, gratar-se la bossa
fer sant Bru SV, pagar una cosa entre tots (A-M)
Va! Quedem per sopar, però avui farem sant Bru
▷fer parts (p.ext.), per barba (p.ext.)
[Men. (A-M)]
fer-se'n (d'alguna cosa) SV, pagar-ne / pagar per alguna cosa (EC, *)
Quan te n'has fet d'això? / D'aquest vestit, me n'he fet deu mil pessetes / Del cotxe, me n'he fet 15.000 euros (Fr, EC, *)
fer-se'n l'estella SV, pagar alguna cosa cara (Fr)
En aquesta botiga, se'n fan l'estella. No hi aniré més a comprar. Són uns lladres
→fer-se'n un ronyó, costar un ull de la cara, costar el pebre, fer-se'n (d'alguna cosa)
gratar-se la bossa SV, despendre diners (DIEC1)
Si vol comprar-ho, no li queda altre recurs que gratar-se la bossa (R-M)
→afluixar la bossa, gratar-se la butxaca, afluixar la moma, afluixar els cordons, afluixar l'armilla, treure la bossa, afluixar la mosca, allargar els cordons, amollar-se de sa cotilla, fer la contenta (a algú), escopir a sa bacina, escotar-se la butxaca
▷estrènyer-se la bossa (ant.), tancar l'aixeta (ant.), cop de bossa (p.ext.)
gratar-se la butxaca SV, desprendre diners (DIEC1)
Li ha tocat gratar-se la butxaca perquè no li han volgut fer crèdit (R-M)
→afluixar la bossa, gratar-se la bossa, afluixar la moma, afluixar els cordons, afluixar l'armilla, treure la bossa, afluixar la mosca, allargar els cordons, amollar-se de sa cotilla, fer la contenta (a algú), escopir a sa bacina, escotar-se la butxaca
pagar (alguna cosa) amb blat vell SV, pagar amb el producte de la cosa comprada (R-M)
Pagaré la segadora amb blat vell / Que com pagaré el tractor? Doncs, amb blat vell, amb els guanys d'haver-lo fet treballar (*, R-M)
pagar (alguna cosa) amb palla vella SV, pagar amb el producte de la cosa comprada (R-M)
Pagaré la sembradora amb palla vella / Tinc l'avantatge de poder pagar amb palla vella, quan ja n'hagi tret algun benefici (*, R-M)
pagar (alguna cosa) de la seva butxaca SV, pagar dels diners propis (A-M)
Ningú no li va deixar els diners, ho va haver de pagar de la seva butxaca / Hem pagat les vostres entrades de les nostres butxaques (També s'usa amb les altres formes del possessiu)
pagar un dobler damunt s'altre SV, pagar sense minves ni perllongues / pagar puntualment i sense deixar res a deure (A-M)
Se nota que ve de família rica; no tothom compra una casa i paga un dobler damunt s'altre
▷deixar sa clau en es pany (ant.), bitllo-bitllo (p.ext.), trinco-trinco (p.ext.), toquem i toquem (p.ext.), a bell comptant (p.ext.), posar una bona casaca (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
posar una bona casaca SV, fer pagar a algú un compte molt gros (A-M)
En el moment de pagar l'entrada del pis van haver de posar una bona casaca
▷marxar en un cavall blanc (ant.), deixar sa clau en es pany (ant.), pagar un dobler damunt s'altre (p.ext.)
[Llofriu (A-M)]
tapar forats SV, atendre a despeses necessàries, deutes pendents / reparar una pèrdua o necessitat (DIEC1, R-M)
Amb el que hem guanyat a la loteria taparem forats / Té molts deutes, però encara que no guanya molt, procura tapar un forat de tant en tant i queda bé amb tothom (També s'usa amb la forma tapar un forat) (*, R-M)
▷destapar un forat per tapar-ne un altre (ant.), fer un forat per tapar-ne un altre (ant.), fer quiti (p.ext.), fer forat (en alguna cosa) (p.ext.), posar un bon pedaç (a alguna cosa) (p.ext.), treure faves d'olla (p.ext.)
toquem i toquem SCoord, amb intercanvi simultani (R-M)
No et conformis que t'ho pagui a termes; les coses de segona mà, com és aquesta màquina que li vens, es paguen toquem i toquem (R-M)
▷al comptat (p.ext.), pagar un dobler damunt s'altre (p.ext.)
treure la bossa SV, fer un dispendi important (R-M)
Fins ara ha estalviat, però si vol fer-se una casa haurà de treure la bossa (R-M)
→afluixar la bossa, afluixar la moma, afluixar els cordons, afluixar l'armilla, gratar-se la butxaca, gratar-se la bossa, afluixar la mosca, allargar els cordons, fer la contenta (a algú), buidar la bossa, escotar-se la butxaca
trinco-trinco SAdv, bitllo-bitllo / pagant al comptat, immediatament (EC, *)
M'ha tornat tots els diners trinco-trinco (També s'usa amb la forma trinco-tranco)
→bitllo-bitllo, al comptat, a bell comptant
▷pagar un dobler damunt s'altre (p.ext.)
[Reduplicatiu]
deixar sa clau en es pany SV, anar-se'n un llogater d'una casa o d'una possessió sense pagar la renda (A-M)
Vaig permetre que es llogaters deixassin sa clau en es pany, perquè me feia pena denunciar-los
▷posar una bona casaca (ant.), pagar un dobler damunt s'altre (ant.), a cavall de l'euga blanca (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
marxar en un cavall blanc SV, marxar sense pagar els deutes (R-M)
Devia diners a molta gent i ara ha marxat en un cavall blanc; ja no cobraran mai més; qui sap on para (R-M)
▷posar una bona casaca (ant.), aixecar el vol (p.ext.), a cavall de l'euga blanca (p.ext.)
carregar-se-la SV, rebre les conseqüències desagradables d'un fet / algú, rebre una reprensió o un càstig tant si se'l mereix com si no (R-M, *)
Se la va carregar, sense tenir-ne cap culpa
→dur-se'n les encarregades, pagar just per pecador, sofrir ses enzes (d'algú)
▷carregar-se-les (v.f.)
pagar els plats trencats SV, suportar les conseqüències d'un fet desagradable / rebre les conseqüències d'un dany fet per altres / sofrir les conseqüències de les malifetes o dels errors d'altri (R-M, DIEC1, EC)
Passi el que passi, sempre li toca pagar els plats trencats; tots saben defugir-se'n menys ell / Mira si estic escarmentat, que m'ha tocat a mi pagar tots els plats trencats (També s'usa amb la forma pagar tots els plats trencats) (R-M)
→pagar la festa, dur-se'n les encarregades, pagar just per pecador, pagar la funció
▷carregar el mort (a algú) (inv.), carregar les cabres (a algú) (inv.), ésser l'ase dels cops (p.ext.), ésser el sac dels cops (p.ext.), sofrir ses enzes (d'algú) (p.ext.), tenir les espatlles grosses (p.ext.), tenir bones espatlles (p.ext.)
pagar just per pecador SV, expiar una falta comesa per un altre (R-M)
Quan hi ha represàlies de qualsevol mena, gairebé sempre paga just per pecador, ja que és difícil conèixer els culpables (R-M)
→dur-se'n les encarregades, pagar els plats trencats, carregar-se-la
▷pagar justos per pecadors (v.f.)
pagar la festa SV, pagar les conseqüències d'una acció en què han intervingut d'altres / ésser la víctima de la diversió dels altres (DIEC1, A-M)
L'avalot va ésser començat pels alumnes del segon curs, però van pagar la festa els de tercer, que foren els darrers d'anar-se'n; en detingueren molts (R-M)
→pagar els plats trencats, dur-se'n les encarregades, pagar la patenta, pagar just per pecador, pagar la funció
▷carregar els neulers (a algú) (inv.), fer pagar els neulers (a algú) (inv.), sofrir ses enzes (d'algú) (p.ext.)
sofrir ses enzes (d'algú) SV, sofrir les exigències, queixes o recriminacions d'algú (A-M)
Encara que m'esforci a fer-ho bé, sempre he de sofrir ses enzes de mon pare
▷carregar els neulers (a algú) (inv.), fer pagar els neulers (a algú) (inv.), pagar la festa (p.ext.), pagar els plats trencats (p.ext.)
[Artà (A-M)]