DESPREOCUPAR-SE
anar el pollastre (per a algú) O, es diu per a remarcar algú la responsabilitat dels seus actes (R-M)
Si no ho fa d'aquesta manera, el pollastre anirà per a ell, no per a tu / Crec que has pres una determinació equivocada, però, per a tu va el pollastre! Ja veurem el resultat (S'usa normalment en present, en futur i en condicional) (*, R-M)
→per a tu faràs, del seu pa farà sopes, del teu cuiro es faran les tiretes, des teu drap faràs calces
de la teva pell faràs cordons O, es diu a qui no vol escoltar els consells que li donen pel seu bé (A-M)
Si no vols estudiar, no estudiïs; de la teva pell faràs cordons / De la seva pell farà cordons (Només s'usa en les segones i en les terceres persones)
→del seu pa farà sopes, de la teua pell se faran los correigs, del teu cuiro es faran les tiretes, des teu drap faràs calces, per a tu faràs
▷anar el pollastre (per a algú) (p.ext.), no voler saber qui l'ha encalçada (p.ext.), no cercar qui l'ha encalçada (p.ext.)
[Eiv. (A-M)]
deixar córrer el carro SV, deixar fer que les coses vagin de qualsevol manera, sense preocupar-se'n (A-M)
Saps què? Deixa córrer el carro i que un altre s'amoïni per aquests assumptes
→espolsar-se les puces de damunt, no voler saber qui l'ha encalçada
[Val. (A-M)]
del seu pa farà sopes O, haver d'atendre's a les conseqüències dels propis actes / es diu a algú per a indicar que té llibertat per a obrar, però que ell sofrirà les conseqüències de la seva manera d'actuar (R-M, A-M)
Si vol vendre's la casa, no t'hi amoïnis; del seu pa farà sopes! / Del teu pa faràs sopes (Només s'usa en les segones i en les terceres persones) (R-M, A-M)
→de la teva pell faràs cordons, de la teua pell se faran los correigs, per a tu faràs, anar el pollastre (per a algú), del teu cuiro es faran les tiretes, des teu drap faràs calces
▷no voler saber qui l'ha encalçada (p.ext.), no cercar qui l'ha encalçada (p.ext.)
•des seu pa farà sopes (Mall.)
des teu drap faràs calces O, es diu a qualcú per a indicar-li que ell mateix sofrirà les conseqüències d'allò que vol fer (A-M)
Si no vols venir, tu mateix: des teu drap faràs calces
→del seu pa farà sopes, de la teva pell faràs cordons, de la teua pell se faran los correigs, per a tu faràs, anar el pollastre (per a algú), del teu cuiro es faran les tiretes
▷no voler saber qui l'ha encalçada (p.ext.), no cercar qui l'ha encalçada (p.ext.)
[Men. (A-M)]
espolsar-se les puces de damunt SV, procurar alliberar-se de les feines, molèsties o preocupacions (A-M)
Demana-li-ho, però ja veuràs com et dirà alguna excusa per a no fer-ho perquè és dels que s'espolsa les puces de damunt / L'alcalde es volgué espolsar les puces i llevar-se la càrrega de damunt / Es va espolsar les puces dient que ell no n'era el responsable (També s'usa amb les formes espolsar-se les puces i espolsar-se les puces de sobre) (*, A-M, *)
→tirar-se les puces de damunt, prendre's (alguna cosa) a la fresca, tirar-s'ho tot a l'esquena, fer-se un nuu a la cua (d'alguna cosa), deixar córrer el carro
fer-se un nuu a la cua (d'alguna cosa) SV, fer-se'n un sou, no preocupar-se'n, no donar-li importància (A-M)
Per a tu la reunió era important, però com que ell se n'ha fet un nuu a la cua no l'hem pogut tirar endavant
→espolsar-se les puces de damunt, no posar-se cap pedra al fetge, posar les ànsies sota el coixí, posar-se el món per barret, posar cuiro, fer-se'n dos doblers (d'alguna cosa), no voler saber qui l'ha encalçada, no cercar qui l'ha encalçada
[nuu: mot no registrat al DIEC1 (vg. nus)]
fer-se'n dos doblers (d'alguna cosa) SV, no fer cabal d'alguna cosa, no preocupar-se'n (A-M)
Són tres o quatre guerrers que van contra mi tot sol; però, si s'al·lota em vol, de tots me'n faç dos doblers (pop.) (A-M)
→fer-se un nuu a la cua (d'alguna cosa), no posar-se cap pedra al fetge, prendre's (alguna cosa) a la fresca, tirar-se (alguna cosa) a les espatlles, tirar-se (alguna cosa) al darrere, no voler saber qui l'ha encalçada, no cercar qui l'ha encalçada, no passar des canyó avall (alguna cosa, a algú)
▷prendre's (alguna cosa) a pit (ant.), prendre's (alguna cosa) a dents (ant.), agafar-se (alguna cosa) a la tremenda (ant.), agafar-se (alguna cosa) a la valenta (ant.)
[Mall. (A-M)]
no cercar qui l'ha encalçada O, no preocupar-se més d'una cosa, defugir-ne, no voler-ne saber res (A-M)
Te'n pots encarregar tu, perquè jo no cercaré qui l'ha encalçada
→no voler saber qui l'ha encalçada, fer-se'n dos doblers (d'alguna cosa), fer-se un nuu a la cua (d'alguna cosa), prendre's (alguna cosa) a la fresca
▷del seu pa farà sopes (p.ext.), de la teva pell faràs cordons (p.ext.), des teu drap faràs calces (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
no passar des canyó avall (alguna cosa, a algú) SV, no fer gaire impressió alguna cosa a algú, no preocupar-lo (A-M)
Que t'hagis casat no me passa des canyó avall. Ja m'ho esperava
→prendre's (alguna cosa) a la fresca, fer-se'n dos doblers (d'alguna cosa)
▷agafar-se (alguna cosa) a la valenta (ant.), prendre's (alguna cosa) a pit (ant.)
[Manacor (A-M)]
no passar des coll avall (a algú) SV, (alguna cosa) no preocupar gens, no ésser considerada gens important (A-M)
Això no me traurà sa son, no me passa des coll avall
→tirar-se (alguna cosa) a les espatlles
[Mall. (A-M)]
no posar-se cap pedra al fetge SV, prendre-s'ho tot amb calma, no preocupar-se per res / suportar, tolerar, impassiblement qualsevol cosa, ésser molt calmós, despreocupat, tranquil, etc. (DIEC1, EC)
Tot li va malament, però ell no es posa cap pedra al fetge; diu que ja se'n sortirà (R-M)
→prendre's (alguna cosa) a la fresca, fer-se un nuu a la cua (d'alguna cosa), posar cuiro, fer-se'n dos doblers (d'alguna cosa)
▷posar-se pedres al fetge (ant.), no tenir pedres al fetge (p.ext.), tenir el fetge gros (p.ext.), tenir la sang de peix (p.ext.), tenir un fetge de rajada (p.ext.), tenir molt de cuiro (p.ext.), tenir es cuiro d'ase (p.ext.)
no voler saber qui l'ha encalçada SV, no preocupar-se més d'una cosa, defugir-ne, no voler-ne saber res (A-M)
Tot això no fa falta que m'ho expliquis. No vull saber qui l'ha encalçada
→no cercar qui l'ha encalçada, fer-se'n dos doblers (d'alguna cosa), fer-se un nuu a la cua (d'alguna cosa), prendre's (alguna cosa) a la fresca, deixar córrer el carro
▷del seu pa farà sopes (p.ext.), de la teva pell faràs cordons (p.ext.), des teu drap faràs calces (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
posar cuiro SV, adquirir despreocupació a força de sofrir perills, adversitats, etc. (A-M)
Després de tants anys he posat cuiro i ara ja m'és igual tot
→tirar-se les puces de damunt, prendre's (alguna cosa) a la fresca, tirar-s'ho tot a l'esquena, fer-se un nuu a la cua (d'alguna cosa), no posar-se cap pedra al fetge, posar-se el món per barret
▷tenir es cuiro d'ase (p.ext.), tenir molt de cuiro (p.ext.)
[Mall., Men. (A-M)]
posar les ànsies sota el coixí SV, no preocupar-se / deixar anar les preocupacions (R-M, *)
Ell sempre està tranquil; posa les ànsies sota el coixí / Després de posar ses ànsies sota des coixí, es va adormir (R-M, *)
→prendre's (alguna cosa) a la fresca, fer-se un nuu a la cua (d'alguna cosa)
▷no dormir sempre que es té son (ant.), no dormir totes les hores que té son (p.ext.), un got de vi més (p.ext.)
•posar ses ànsies sota des coixí (Llofriu)
posar-se el món per barret SV, despreocupar-se de tot (R-M)
No se li'n dóna res del que la gent pugui dir d'ell; es posa el món per barret (R-M)
→prendre's (alguna cosa) a la fresca, riure's de la virolla, fúmer-se'n de la virolla, fer-se un nuu a la cua (d'alguna cosa), posar cuiro
prendre's (alguna cosa) a la fresca SV, no preocupar-se / (estar) sense immutar-se per alguna cosa (R-M, DIEC1)
No patirà mai dels nervis, sempre es pren les coses a la fresca / És poc formal i té fama de prendre's la feina a la fresca (També s'usa amb el verb agafar)
→tirar-se (alguna cosa) a l'esquena, tirar-se (alguna cosa) a les espatlles, ésser un fresc, posar-se de panxa al sol, posar les ànsies sota el coixí, espolsar-se les puces de damunt, tirar-se les puces de damunt, posar cuiro, fer-se'n dos doblers (d'alguna cosa), no voler saber qui l'ha encalçada, no cercar qui l'ha encalçada, no passar des canyó avall (alguna cosa, a algú)
▷agafar-se (alguna cosa) a la valenta (ant.), prendre's (alguna cosa) a pit (ant.), prendre's (alguna cosa) a dents (ant.), a la lleugera (p.ext.), prendre's (alguna cosa) a raons (p.ext.), tenir el fetge gros (p.ext.), tenir un fetge de rajada (p.ext.), tenir molt de cuiro (p.ext.), tenir es cuiro d'ase (p.ext.)
riure's de la virolla SV, prendre un assumpte amb despreocupació (A-M)
L'han amenaçat de despatxar-lo, però, com que té suficient per a viure, se'n riu de la virolla
→posar-se el món per barret, fúmer-se'n de la virolla, riure's del món i de la bolla
▷riure's del mort i de qui el vetlla (p.ext.), un got de vi més (p.ext.)
riure's del món i de la bolla SV, no preocupar-se de l'opinió dels altres, de les convencions socials / no tenir prejudicis, despreocupar-se del que diran (A-M, EC)
Confia en Déu amb tot el teu cor, riu-te del món i de la bolla / En Joan és un fresc, es riu del món i de la bolla (També s'usa amb la forma riure's del món) (A-M, *)
tirar-s'ho tot a l'esquena SV, ésser despreocupat en extrem, no amoïnar-se per res / no preocupar-se gens d'una cosa (EC)
No aconseguiràs pas que es neguitegi: s'ho tira tot a l'esquena (EC)
→prendre's (alguna cosa) a la fresca, tirar-se (alguna cosa) a les espatlles, tirar-se (alguna cosa) al darrere, tirar-se (alguna cosa) a l'esquena, no cansar-s'hi, tirar-se les puces de damunt, espolsar-se les puces de damunt, posar cuiro
▷tenir molt de cuiro (p.ext.), tenir es cuiro d'ase (p.ext.)
tirar-s'ho tot a les alforges SV, tirar-s'ho tot a l'esquena, no fer cas de res (A-M)
No he conegut mai ningú més tranquil. Tot s'ho tira a les alforges
tirar-se (alguna cosa) a les espatlles SV, no fer cabal d'alguna cosa, menysprear-ho, oblidar-se'n fàcilment, no preocupar-se'n (A-M)
És massa patidora, s'ho hauria de tirar a les espatlles i viure més tranquil·la
→tirar-s'ho tot a l'esquena, prendre's (alguna cosa) a la fresca, tirar-se (alguna cosa) al darrere, no passar des coll avall (a algú), tirar-se (alguna cosa) a l'esquena, fer-se'n dos doblers (d'alguna cosa)
▷posar-se pedres al fetge (ant.), tenir molt de cuiro (p.ext.), tenir es cuiro d'ase (p.ext.)
tirar-se (alguna cosa) al darrere SV, despreocupar-se de quelcom (R-M)
No fa cas de ningú; tots els consells que li puguis donar se'ls tira al darrere (R-M)
→prendre's (alguna cosa) a la fresca, tirar-s'ho tot a l'esquena, tirar-se (alguna cosa) a les espatlles, tirar-se (alguna cosa) a l'esquena, fer-se'n dos doblers (d'alguna cosa)
▷tirar-se (alguna cosa) darrere (v.f.)
tirar-se les puces de damunt SV, procurar alliberar-se de les feines, molèsties o preocupacions (A-M)
No li agraden les responsabilitats, sempre es tira les puces de damunt / Es va tirar les puces explicant que aquella tasca l'havia de fer un altre (També s'usa amb la forma tirar-se les puces)
→espolsar-se les puces de damunt, prendre's (alguna cosa) a la fresca, tirar-s'ho tot a l'esquena, posar cuiro
viure al dia SV, despreocupar-se del futur / supeditat al moment present (R-M)
Aquells que viuen al dia perillen de no poder fer front a les necessitats inesperades / No li agrada de mirar al futur: viu sempre al dia (R-M)
■ viure la vida SV, viure alegrement, sense tenir en compte ni les obligacions i deures ni les inquietuds de cada dia
En Jesús viu la vida, no es capfica mai per res