anar el pollastre (per a algú) O, es diu per a remarcar algú la responsabilitat dels seus actes (R-M)

Si no ho fa d’aquesta manera, el pollastre anirà per a ell, no per a tu / Crec que has pres una determinació equivocada, però, per a tu va el pollastre! Ja veurem el resultat (S’usa normalment en present, en futur i en condicional) (*, R-M)

→ per a tu faràs, del seu pa farà sopes

del seu pa farà sopes O, haver d’atendre’s a les conseqüències dels propis actes / es diu a algú per a indicar que té llibertat per a obrar, però que ell sofrirà les conseqüències de la seva manera d’actuar (R-M, A-M)

Si vol vendre’s la casa, no t’hi amoïnis; del seu pa farà sopes! / Del teu pa faràs sopes (Només s’usa en les segones i en les terceres persones) (R-M, A-M)

→ per a tu faràs, anar el pollastre (per algú)

espolsar-se les puces de damunt SV, procurar alliberar-se de les feines, molèsties o preocupacions (A-M)

Demana-li-ho, però ja veuràs com et dirà alguna excusa per a no fer-ho perquè és dels que s’espolsa les puces de damunt / L’alcalde es volgué espolsar les puces i llevar-se la càrrega de damunt / Es va espolsar les puces dient que ell no n’era el responsable (També s’usa amb les formes espolsar-se les puces i espolsar-se les puces de sobre) (*, A-M, *)

→ tirar-se les puces de damunt, prendre’s (alguna cosa) a la fresca, tirar-s’ho tot a l’esquena

▷ fugir de fam i de feina (p.ext.)

no alçar el ventrell (d’algú) SV, no preocupar-se per quelcom (R-M)

Això no m’alça el ventrell; no en vull fer cas / Tot i que les coses no li van bé, no alça el ventrell: continua igual d’animada que sempre

→ prendre’s (alguna cosa) a la fresca, no posar-se cap pedra al fetge

▷ alçar el ventrell (a algú) (ant.)

no passar des coll avall (a algú) SV, (alguna cosa) no preocupar gens, no ésser considerada gens important (A-M)

Això no me traurà sa son, no me passa des coll avall

→ tirar-se (alguna cosa) a les espatlles

[Mall. (A-M)]

no posar-se cap pedra al fetge SV, prendre-s’ho tot amb calma, no preocupar-se per res / suportar, tolerar, impassiblement qualsevol cosa, ésser molt calmós, despreocupat, tranquil, etc. (IEC, EC)

Tot li va malament, però ell no es posa cap pedra al fetge; diu que ja se’n sortirà (R-M)

→ prendre’s (alguna cosa) a la fresca, no alçar el ventrell (d’algú)

▷ posar-se pedres al fetge (ant.), no tenir pedres al fetge (p.ext.), tenir el fetge gros (p.ext.), tenir la sang de peix (p.ext.), tenir un fetge de rajada (p.ext.)

posar les ànsies sota el coixí SV, no preocupar-se / deixar anar les preocupacions (R-M, *)

Ell sempre està tranquil; posa les ànsies sota el coixí / Després de posar ses ànsies sota des coixí, es va adormir (R-M, *)

→ prendre’s (alguna cosa) a la fresca

▷ no dormir sempre que es té son (ant.), no dormir totes les hores que té son (p.ext.)

• posar ses ànsies sota d’es coixí (Llofriu)

posar-se el món per barret SV, despreocupar-se de tot (R-M)

No se li’n dóna res del que la gent pugui dir d’ell; es posa el món per barret (R-M)

→ prendre’s (alguna cosa) a la fresca, riure’s de la virolla, fúmer-se’n de la virolla

prendre’s (alguna cosa) a la fresca SV, no preocupar-se / (estar) sense immutar-se per alguna cosa (R-M, IEC)

No patirà mai dels nervis, sempre es pren les coses a la fresca / És poc formal i té fama de prendre’s la feina a la fresca (També s’usa amb el verb agafar)

→ tirar-se (alguna cosa) a l’esquena, tirar-se (alguna cosa) a les espatlles, ésser un fresc, posar-se de panxa al sol, posar les ànsies sota el coixí, espolsar-se les puces de damunt, tirar-se les puces de damunt

▷ agafar-se (alguna cosa) a la valenta (ant.), prendre’s (alguna cosa) a pit (ant.), prendre’s (alguna cosa) a dents (ant.), a la lleugera (p.ext.), prendre’s (alguna cosa) a raons (p.ext.), tenir el fetge gros (p.ext.), tenir un fetge de rajada (p.ext.)

riure’s de la virolla SV, prendre un assumpte amb despreocupació (A-M)

L’han amenaçat de despatxar-lo, però, com que té suficient per a viure, se’n riu de la virolla

→ posar-se el món per barret, fúmer-se’n de la virolla, riure’s del món i de la bolla

▷ riure’s del mort i de qui el vetlla (p.ext.)

riure’s del món i de la bolla SV, no preocupar-se de l’opinió dels altres, de les convencions socials / no tenir prejudicis, despreocupar-se del que diran (A-M, EC)

Confia en Déu amb tot el teu cor, riu-te del món i de la bolla / En Joan és un fresc, es riu del món i de la bolla (També s’usa amb la forma riure’s del món) (A-M, *)

→ riure’s de la virolla

tirar-s’ho tot a l’esquena SV, ésser despreocupat en extrem, no amoïnar-se per res / no preocupar-se gens d’una cosa (EC)

No aconseguiràs pas que es neguitegi: s’ho tira tot a l’esquena (EC)

→ prendre’s (alguna cosa) a la fresca, tirar-se (alguna cosa) a les espatlles, tirar-se (alguna cosa) al darrere, tirar-se (alguna cosa) a l’esquena, no cansar-s’hi, tirar-se les puces de damunt, espolsar-se les puces de damunt

tirar-se (alguna cosa) a les espatlles SV, no fer cabal d’alguna cosa, menysprear-ho, oblidar-se’n fàcilment, no preocupar-se’n (A-M)

És massa patidora, s’ho hauria de tirar a les espatlles i viure més tranquil·la

→ tirar-s’ho tot a l’esquena, prendre’s (alguna cosa) a la fresca, tirar-se (alguna cosa) al darrere, no passar des coll avall (a algú), tirar-se (alguna cosa) a l’esquena

▷ posar-se pedres al fetge (ant.)

tirar-se (alguna cosa) al darrere SV, despreocupar-se de quelcom (R-M)

No fa cas de ningú; tots els consells que li puguis donar se’ls tira al darrere (R-M)

→ prendre’s (alguna cosa) a la fresca, tirar-s’ho tot a l’esquena, tirar-se (alguna cosa) a les espatlles

tirar-se les puces de damunt SV, procurar alliberar-se de les feines, molèsties o preocupacions (A-M)

No li agraden les responsabilitats, sempre es tira les puces de damunt / Es va tirar les puces explicant que aquella tasca l’havia de fer un altre (També s’usa amb la forma tirar-se les puces)

→ espolsar-se les puces de damunt, prendre’s (alguna cosa) a la fresca, tirar-s’ho tot a l’esquena

▷ fugir de fam i de feina (p.ext.)

viure al dia SV, despreocupar-se del futur / supeditat al moment present (R-M)

Aquells que viuen al dia perillen de no poder fer front a les necessitats inesperades / No li agrada de mirar al futur: viu sempre al dia (R-M)

▷ viure la vida (p.ext.), viure bé (p.ext.)

■ viure la vida SV, viure alegrement, sense tenir en compte ni les obligacions i deures ni les inquietuds de cada dia

En Jesús viu la vida, no es capfica mai per res

→ mamar-se-les dolces, ésser còmode (algú)

▷ deixar-se anar (p.ext.)