deixar estar (algú) SV, deixar tranquil algú, cessar de molestar-lo o importunar-lo
Deixa estar el nen que ara dorm, no el molestis / Deixa'm estar! (Sovint s'usa amb el complement en forma pronominal) (*, A-M)
→deixar (algú) en pau, deixar viure (algú), deixar respirar (algú)
deixar estar (algú) SV, deixar tranquil algú, cessar de molestar-lo o importunar-lo
Ha deixat estar el gos quan aquest li ha ensenyat les dents / Si no vols que li digui res, deixa'l estar i no l'amoïnis més (Sovint s'usa amb el complement en forma pronominal) (R-M)
→deixar (algú) en pau, deixar viure (algú), deixar respirar (algú)
deixar estar (alguna cosa) SV, abandonar / desistir, renunciar a alguna cosa / deixar anar alguna cosa, prescindir-ne, no ocupar-se'n (R-M, *, A-M)
Deixa estar l'odi que sents i refés la teva vida / Volia estudiar per advocat, però ho ha deixat estar / Per les coses terrenals molts hòmens fan follies e necieses e lexen estar vertadera saviesa (*, R-M, A-M)
→deixar córrer (alguna cosa), tirar la tovallola, deixar les carreres velles per les novelles, fer ceba
deixar estar (alguna cosa) SV, deixar de fer alguna cosa / deixar anar alguna cosa, prescindir-ne, no ocupar-se'n (*, A-M)
Deixeu estar les rancúnies i anem per feina / Deixa estar de trucar-me cada dos per tres
deixar estar (alguna cosa) SV, no ocupar-se de, no tocar (R-M)
Deixa estar aquesta cadira; acabaràs trencant-la (R-M)
▷fica't els dits al cul (p.ext.), mans a la butxaca (p.ext.)
deixar estar (algú) per boig SV, deixar anar algú per impossible de convèncer de la raó (A-M)
Val més que deixis estar aquest paio per boig, perquè sempre va a la seva
→deixar (algú o alguna cosa) per impossible, deixar (algú o alguna cosa) per inútil