clavar la tabarra (a algú) SV, enfastidir, molestar, fer-se pesat, amb la seva xerrameca, fent soroll, etc.

Ja havia començat la pel·lícula i encara parlaven. No es van adonar que clavaven la tabarra als del seu costat / Diu que no li agraden els nens perquè sempre claven la tabarra

→ donar la tabarra (a algú), clavar la llauna (a algú), donar la llauna (a algú), donar taba (a algú), donar una lata (a algú), clavar una lata (a algú)

donar creu (a algú) SV, molestar conscientment / molestar, enfitar, insistir més enllà del que és raonable (R, *)

No sap més que donar creu

→ donar mal temps (a algú)

[Mall.]

donar destret (a algú) SV, causar a algú gran molèstia / donar molèstia, incomodar, turmentar (IEC, A-M)

Aquests inconvenients d’última hora han donat destret als organitzadors de l’acte (També s’usa amb el modificador gran en posició prenominal)

→ donar guerra (a algú), donar mala vida (a algú)

▷ fer la murga (a algú) (p.ext.), portar la proa (a algú) (p.ext.)

donar guerra (a algú) SV, oposar-se a algú, produir-li grans contrarietats (A-M)

Donava guerra als veïns que es molestaven perquè aparcava el cotxe a davant de casa seva / El bebè els donava guerra durant la nit i no els deixava dormir (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició prenominal)

→ donar destret (a algú)

▷ donar mala vida (a algú) (p.ext.), guerra psicològica (p.ext.)

donar la llauna (a algú) SV, (produir) fastig, molèstia causada per una xerrameca o altra actuació persistent (A-M)

Van donar la llauna als seus pares fins que no els van deixar sortir / No li donis més la llauna i deixa que dormi una estoneta

→ donar taba (a algú), donar la tabarra (a algú), donar una lata (a algú), clavar la llauna (a algú), clavar la tabarra (a algú), clavar una lata (a algú)

donar la tabarra (a algú) SV, fer-se pesat / enfastidir, molestar, fer-se pesat, algú, amb la seva xerrameca, fent soroll, etc. (R-M, *)

Donava la tabarra a la seva germana perquè volia anar al cinema / Els va donar permís per a sortir perquè no li donessin la tabarra rondinant i el deixessin tranquil (*, R-M)

→ clavar la tabarra (a algú), clavar la llauna (a algú), donar la llauna (a algú), donar taba (a algú), donar una lata (a algú), clavar una lata (a algú)

donar mal temps (a algú) SV, molestar, tractar malament (A-M)

És una persona que no para de donar mal temps als qui té al voltant / Sempre m’està donant mal temps. A veure quin dia deixa de molestar-me

→ donar mala vida (a algú), fer la vida impossible (a algú), donar creu (a algú)

▷ donar-se mal temps (p.ext.)

donar mala vida (a algú) SV, molestar / donar a algú molèsties, treballs, mals tractes (Fr, A-M)

Sovint donen mala vida als veïns del pis de baix

→ fer la vida impossible (a algú), donar destret (a algú), donar mal temps (a algú), fer-li mal ventrell (a algú)

▷ donar guerra (a algú) (p.ext.), mala vida (p.ext.), guerra psicològica (p.ext.)

donar més faena que un porc solt SV, fer molt de mal o donar molts de treballs i molèsties (A-M)

Aquest noi donarà més faena que un porc solt: no sap estar-se quiet

→ fer més mal que un porc solt

▷ os dur de rosegar (p.ext.)

[Val. (A-M)]

donar taba (a algú) SV, amoïnar parlant molt / molestar enraonant (R-M, A-M)

Com que no té cap ocupació, a tothom que troba dóna taba; arriba a fer-se pesat / Noi, deixa ja de donar taba que tots tenim prou feina (R-M)

→ donar la llauna (a algú), clavar la llauna (a algú), donar la tabarra (a algú), clavar la tabarra (a algú), donar una lata (a algú), clavar una lata (a algú)

fer el borinot SV, dit d’algú que mai no calla, que hom té sempre al davant, etc. / home impertinent, que sol parlar molt a cau d’orella i ficar-se on no el demanen (EC, A-M)

Aquesta dona sempre fa el borinot. No hi ha manera de treure-se-la del damunt

▷ ésser un borinot (p.ext.)

fer escudella (a algú) SV, fer fàstic, empipar (IEC)

Acabaré aquesta feina perquè ja em fa escudella veure-la tants dies aquí sense fer / Tanta propaganda fa escudella; potser que afluixin (R-M)

→ fer tres coses: fàstic, vòmit i pudor (a algú)

fer la guitza (a algú) SV, importunar algú, destorbar-lo de reeixir (IEC)

Sempre fa la guitza al seu germà, per això es porten tan malament

→ fer la llesca (a algú), fer la punyeta (a algú), fer la santíssima (a algú), fer la garseta (a algú), fer l’arquet (a algú), fer la griva (a algú), esqueixar la grua (a algú), fer els comptes (a algú), fer la tinyeta (a algú), fer posar de punta (a algú)

▷ fer nyic-nyic (p.ext.), guerra psicològica (p.ext.)

fer la murga (a algú) SV, amoïnar / importunar algú, destorbar-lo de reeixir (R-M, *)

Pareu de fer-me la murga o m’enfadaré / Calleu! i no em feu més la murga! / No vinguis a fer la murga que vols sortir; està plovent i no sortirem a passeig (També s’usa amb el quantificador més en posició postverbal) (*, *, R-M)

→ fer tres coses: fàstic, vòmit i pudor (a algú); fer la garseta (a algú); fer la griva (a algú); fer la punyeta (a algú); fer la guitza (a algú)

▷ fer murga (a algú) (v.f.), donar destret (a algú) (p.ext.)

fer-li pudor (a algú) SV, ofendre algú, molestar-lo, fer-li fàstic (A-M)

Em fa pudor la seva actitud, perquè va de víctima

fer més mal que un porc solt SV, fer molt de mal o donar molts de treballs i molèsties (A-M)

Ell diu que ho arreglarà tot, però jo crec que farà més mal que un porc solt. Sempre ho espatlla tot

→ donar més faena que un porc solt

▷ pitjor que taca d’oli (p.ext.)

fer nosa SV, obstruir, dificultar o privar d’obrar, de funcionar, etc. (EC)

Si us faig nosa, digueu-m’ho (EC)

→ estar enmig, com el dijous; posar-se enmig, com el dijous

fer tornar (algú) coa d’all SV, molestar molt, fer passar molta pena d’esperit (A-M)

Amb ses teves cabòries, al final el faràs tornar coa d’all (Normalment s’usa amb el complement en forma pronominal)

→ fer eixir els ulls verds (a algú), fer ballar els ulls verds (a algú), fer veure els ulls verds (a algú), fer tornar els ulls verds (a algú)

[Mall. (A-M)]

fer tres coses: fàstic, vòmit i pudor (a algú) SV, ésser una cosa o persona molt fastidiosa; es diu amb indignació i menyspreu a una persona que està molestant des d’estona (A-M)

Para de fer aquest soroll que em fa tres coses: fàstic, vòmit i pudor (També s’usa amb la forma fer tres coses (a algú))

→ fer la murga (a algú), fer escudella (a algú)

▷ posar-hi call (p.ext.)

■ inflar-li els collons (a algú) SV, molestar algú en alt grau, irritar-lo

Aquest nen no para d’inflar-me els collons: és un pesat

→ inflar-li els nassos (a algú), fotre canya (a algú)

▷ donar-li pel cul (a algú) (p.ext.), donar-li pel sac (a algú) (p.ext.)

■ inflar-li els nassos (a algú) SV, molestar algú en alt grau, irritar-lo

Si li vas inflant els nassos, al final s’enfadarà de veritat

→ tocar els nassos (a algú), inflar-li els collons (a algú)

■ no venir-li amb aquestes (a algú) SV, es diu per a adreçar-se a qui molesta amb coses que no interessen o que entrebanquen, que dificulten l’acció

No em vinguis amb aquestes, tu ara! Si no vols anar al cinema, no em cal cap excusa! / I ara em surts amb aquestes? (També s’usa amb el verb sortir)

→ no venir-li amb brocs (a algú), no venir-li amb solfes (a algú), no venir-li amb cançons (a algú), no venir-li amb històries (a algú)

no venir-li amb brocs (a algú) SV, ho diuen per a manifestar que no s’està dispost a escoltar romanços / es diu per a adreçar-se a qui molesta amb coses que no interessen o que entrebanquen, que dificulten l’acció (A-M, *)

No em vingueu amb brocs / No li vagis amb brocs que ara està concentrat en el projecte (També s’usa amb el verb anar) (A-M, *)

→ no venir-li amb cançons (a algú), no venir-li amb martingales (a algú), no venir-li amb musiques (a algú), no venir-li amb retòriques (a algú), no venir-li amb solfes (a algú), no venir-li amb gaites (a algú), no venir-li amb camàndules (a algú)

• no venir-li amb coverbos (a algú) (Mall.)

no venir-li amb camàndules (a algú) SV, es diu per a adreçar-se a qui molesta amb coses que no interessen o que entrebanquen, que dificulten l’acció / amb explicacions hipòcrites (*, SP)

No em vinguis amb camàndules / Està concentrat en la feina, no li vagis amb camàndules (També s’usa amb el verb anar) (IEC, *)

→ no venir-li amb gaites (a algú), no venir-li amb brocs (a algú), no venir-li amb històries (a algú), no venir-li amb cançons (a algú)

▷ no estar per camàndules (p.ext.)

no venir-li amb cançons (a algú) SV, vol dir «no vinguis a contar-me això que em molesta o no m’interessa» / es diu per a adreçar-se a qui molesta amb coses que no interessen o que entrebanquen, que dificulten l’acció (A-M, *)

No em vinguis amb cançons / Sempre li vas amb cançons quan té pressa, és clar que no t’escolta amb atenció (També s’usa amb el verb anar) (A-M)

→ no venir-li amb històries (a algú), no venir-li amb brocs (a algú), no venir-li amb martingales (a algú), no venir-li amb musiques (a algú), no venir-li amb camàndules (a algú), no venir-li amb solfes (a algú), no venir-li amb gaites (a algú)

■ no venir-li amb coverbos (a algú) SV, es diu per a adreçar-se a qui molesta amb coses que no interessen o que entrebanquen, que dificulten l’acció

No me vénguis amb coverbos / Sempre me ve amb coverbos

→ no venir-li amb brocs (a algú)

[Mall.]

no venir-li amb històries (a algú) SV, es diu per a adreçar-se a qui molesta amb coses que no interessen o que entrebanquen, que dificulten l’acció

No em vinguis amb històries / Sempre em ve amb històries (Ocasionalment, s’usa en contextos afirmatius. També es fa servir amb el verb anar i amb el nom romanço) (EC, *)

→ no venir-li amb galindaines (a algú), no venir-li amb martingales (a algú), no venir-li amb retòriques (a algú), no venir-li amb musiques (a algú), no venir-li amb solfes (a algú), no venir-li amb gaites (a algú), no venir-li amb aquestes (a algú)

▷ raons de peu de banc (p.ext.), raons foradades (p.ext.), no estar per històries (p.ext.), conte de la vora del foc (p.ext.), anar de preguntes i respostes (p.ext.)

no venir-li amb martingales (a algú) SV, es diu per a adreçar-se a qui molesta amb coses que no interessen o que entrebanquen, que dificulten l’acció

Espero que no em vingui amb martingales mentre estic concentrat perquè, si no, m’equivocaré / No li vagis amb martingales perquè hauràs de girar cua (Ocasionalment, s’usa en contextos afirmatius. També es fa servir amb el verb anar)

→ no venir-li amb galindaines (a algú), no venir-li amb històries (a algú), no venir-li amb retòriques (a algú), no venir-li amb gaites (a algú), no venir-li amb brocs (a algú), no venir-li amb cançons (a algú), no venir-li amb musiques (a algú)

▷ raons de peu de banc (p.ext.), raons foradades (p.ext.)

no venir-li amb musiques (a algú) SV, es diu per a adreçar-se a qui molesta amb coses que no interessen o que entrebanquen, que dificulten l’acció

No em vinguis amb musiques ara, que estic molt enfeinat / No li vagis amb musiques perquè t’engegarà a dida (També s’usa amb el verb anar) (EC, *)

→ no venir-li amb històries (a algú), no venir-li amb retòriques (a algú), no venir-li amb solfes (a algú), no venir-li amb brocs (a algú), no venir-li amb cançons (a algú), no venir-li amb martingales (a algú), no venir-li amb gaites (a algú)

▷ raons de peu de banc (p.ext.), raons foradades (p.ext.), cant de sirena (p.ext.)

no venir-li amb retòriques (a algú) SV, es diu per a adreçar-se a qui molesta amb coses que no interessen o que entrebanquen, que dificulten l’acció / raons que no són del cas (*, EC)

No em vinguis amb retòriques, que jo ja sé el que em dic / No podem anar-li amb retòriques, hem de trobar arguments de pes (També s’usa amb el verb anar)

→ no venir-li amb galindaines (a algú), no venir-li amb martingales (a algú), no venir-li amb històries (a algú), no venir-li amb musiques (a algú), no venir-li amb brocs (a algú), no venir-li amb solfes (a algú)

no venir-li amb solfes (a algú) SV, es diu per a adreçar-se a qui molesta amb coses que no interessen o que entrebanquen, que dificulten l’acció

No em vingueu amb solfes / Quan és a casa, amb la seva família, no li agrada que els de la feina li vinguin amb solfes / Ara que s’ha tancat al despatx no li vagis amb solfes, perquè t’engegarà (També s’usa amb el verb anar) (A-M, *, *)

→ no venir-li amb musiques (a algú), no venir-li amb històries (a algú), no venir-li amb brocs (a algú), no venir-li amb cançons (a algú), no venir-li amb martingales (a algú), no venir-li amb retòriques (a algú), no venir-li amb gaites (a algú)

■ no viure ni deixar viure SCoord, es diu d’algú que és molt inquiet i que transmet el seu neguit als altres

En Pere no viu ni deixa viure: sempre està clavant la tabarra a tothom / Com que no troba feina, està angoixat i ni viu ni deixa viure

▷ deixar viure (algú) (ant.), no fer ni deixar fer (p.ext.), no viure (p.ext.), això no és viure (p.ext.)

portar la proa (a algú) SV, procurar insistentment molestar algú o perjudicar-lo (A-M)

No té cap problema a l’hora de portar la proa a la gent / Sempre està portant la proa damunt meu. Un dia d’aquests li hauré de dir que pari (També s’usa amb la forma portar la proa (damunt algú) i amb el verb dur)

→ posar la proa (a algú)

▷ donar destret (a algú) (p.ext.)

posar malalt (a algú) SV, alguna cosa, irritar, molestar, en gran mesura a algú

El seu comportament posa malalt a tothom

→ crispar els nervis (a algú), encendre-li la sang (a algú), treure (algú) de botador, treure (algú) de mare, treure (algú) de polleguera

▷ fer posar de punta (a algú) (p.ext.)

tocar el botet (a algú) SV, dir coses molestes a algú perquè es piqui (EC)

No deixava de tocar el botet al seu germà i la situació es va acabar amb una discussió

→ tocar el voraviu (a algú), tocar allò que no sona (a algú), buscar les puces (a algú)

▷ tocar l’honor (d’algú) (p.ext.)

tocar les pilotes (a algú) SV, importunar / enutjar, fastiguejar, molestar, etc. (R-M, *)

Toca les pilotes a un altre i no m’atabalis més! / Deixa’m tranquil i no em toquis les pilotes (*, R-M)

→ tocar els collons (a algú), tocar la pera (a algú), fer la santíssima (a algú), fer la griva (a algú), tocar els ous (a algú), tocar allò que no sona (a algú), tocar els nassos (a algú), tocar els pebrots (a algú)

▷ donar-li pel cul (a algú) (p.ext.), donar-li pel sac (a algú) (p.ext.)

deixar estar (algú) SV, deixar tranquil algú, cessar de molestar-lo o importunar-lo

Deixa estar el nen que ara dorm, no el molestis (Sovint s’usa amb el complement en forma pronominal)

→ deixar (algú) en pau, deixar viure (algú), deixar respirar (algú)

deixar respirar (algú) SV, deixar de molestar algú

El gos que lladrava tant està més tranquil últimament, ja era hora que deixés respirar la resta de veïns / Li està tant a sobre, que no el deixa respirar / Deixa’l respirar: no li vagis tant al darrere (S’usa generalment en contextos negatius i en oracions amb el verb en mode imperatiu)

→ deixar viure (algú), deixar (algú) en pau, deixar estar (algú)

▷ respirar tranquil (inv.), treure un pes de sobre (a algú) (p.ext.)

deixar viure (algú) SV, deixar de molestar algú

No deixava viure el seu gendre, només feia que burxar-lo / Vés-te’n i deixa’m viure, que ja n’estic fart, de tu (S’usa generalment en contextos negatius i amb el verb en mode imperatiu)

→ deixar respirar (algú), deixar (algú) en pau, deixar estar (algú)

▷ no viure ni deixar viure (ant.), treure un pes de sobre (a algú) (p.ext.)