MOLESTAR

clavar la tabarra (a algú) SV, enfastidir, molestar, fer-se pesat, amb la seva xerrameca, fent soroll, etc.

Ja havia començat la pel·lícula i encara parlaven. No es van adonar que clavaven la tabarra als del seu costat / Diu que no li agraden els nens perquè sempre claven la tabarra

donar la tabarra (a algú), clavar la llauna (a algú), donar la llauna (a algú), donar taba (a algú), donar una lata (a algú), clavar una lata (a algú), fer la cullera (a algú), matar el cuc de l'orella (a algú), podrir es cuc de s'orella (a algú), fer es cuc de s'orella malalt (a algú), fer-li l'orella cucarella (a algú)

donar destret (a algú) SV, causar a algú gran molèstia / donar molèstia, incomodar, turmentar (DIEC1A-M)

Aquests inconvenients d'última hora han donat destret als organitzadors de l'acte (També s'usa amb el modificador gran en posició prenominal)

donar guerra (a algú), donar mala vida (a algú), no deixar alenar (algú), donar enfís (a algú), donar-ne pel cap i pels peus, fer anar (algú) a les gàbies, fer-li fer les fels amargues (a algú), fer un llom (a algú), no deixar viure (algú)

venir de galta en buit (inv.), fer la murga (a algú) (p.ext.), portar la proa (a algú) (p.ext.)

donar guerra (a algú) SV, oposar-se a algú, produir-li grans contrarietats (A-M)

Donava guerra als veïns que es molestaven perquè aparcava el cotxe davant de casa seva / El bebè els donava guerra durant la nit i no els deixava dormir (També s'usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició prenominal)

donar destret (a algú), fer l'avarca (a algú), donar enfís (a algú), fer sa gamena, fer ganyetes (a algú), fer-li fer les fels amargues (a algú)

donar mala vida (a algú) (p.ext.), guerra psicològica (p.ext.)

fer escudella (a algú) SV, fer fàstic, empipar / fer fàstic, repugnar (DIEC1A-M)

Acabaré aquesta feina perquè ja em fa escudella veure-la tants dies aquí sense fer / Tanta propaganda fa escudella; potser que afluixin / Ja em fas escudella, amb tant de dir sempre el mateix! (R-MR-MA-M)

fer tres coses: fàstic, vòmit i pudor (a algú)

[Segarra, Urgell, Vallès, Penedès, Camp de Tarr. (A-M)]

fer ganyetes (a algú) SV, fer alguna cosa davant un altre per molestar-lo, per fer-ne befa, per fer-li gana d'allò que ell no pot fer o obtenir, etc. (A-M)

Deixeu de fer ganyetes al company. Si no, haureu de sortir de classe

donar creu (a algú), donar guerra (a algú)

[Camp de Tarragona (A-M)]

[ganyeta: mot no registrat al DIEC1]

fer la guitza (a algú) SV, importunar algú, destorbar-lo de reeixir / contrariar algú, produir-li molèstia, causar-li una contrarietat (DIEC1A-M)

Sempre fa la guitza al seu germà, per això es porten tan malament

fer la llesca (a algú), fer la punyeta (a algú), fer la santíssima (a algú), fer la garseta (a algú), fer l'arquet (a algú), fer la griva (a algú), esqueixar la grua (a algú), fer els comptes (a algú), fer la tinyeta (a algú), fer posar de punta (a algú), fer la xeta (a algú), fer sa guima (a algú), fer sa llenya damunt (algú)

fer nyic-nyic (p.ext.), guerra psicològica (p.ext.)

fer la guítzera (Llofriu [A-M])

fer la murga (a algú) SV, amoïnar / importunar algú, destorbar-lo de reeixir (R-M*)

Pareu de fer-me la murga o m'enfadaré / Calleu! i no em feu més la murga! / No vinguis a fer la murga que vols sortir; està plovent i no sortirem a passeig (També s'usa amb el quantificador més en posició postverbal) (**R-M)

fer tres coses: fàstic, vòmit i pudor (a algú); fer la garseta (a algú); fer la griva (a algú); fer la punyeta (a algú); fer la guitza (a algú); fer la cullera (a algú)

fer murga (a algú) (v.f.), donar destret (a algú) (p.ext.)

fer-li pudor (a algú) SV, ofendre algú, molestar-lo, fer-li fàstic (A-M)

Em fa pudor la seva actitud, perquè va de víctima

no venir-li amb brocs (a algú) SV, ho diuen per a manifestar que no s'està dispost a escoltar romanços / es diu per a adreçar-se a qui molesta amb coses que no interessen o que entrebanquen, que dificulten l'acció (A-M*)

No em vingueu amb brocs / No li vagis amb brocs que ara està concentrat en el projecte (També s'usa amb el verb anar) (A-M*)

no venir-li amb cançons (a algú), no venir-li amb martingales (a algú), no venir-li amb musiques (a algú), no venir-li amb retòriques (a algú), no venir-li amb solfes (a algú), no venir-li amb gaites (a algú), no venir-li amb camàndules (a algú), no venir-li amb follies (a algú)

no venir-li amb coverbos (a algú) (Mall.)

no venir-li amb camàndules (a algú) SV, es diu per a adreçar-se a qui molesta amb coses que no interessen o que entrebanquen, que dificulten l'acció / amb explicacions hipòcrites (*SP)

No em vinguis amb camàndules / Està concentrat en la feina, no li vagis amb camàndules (També s'usa amb el verb anar) (DIEC1*)

no venir-li amb gaites (a algú), no venir-li amb brocs (a algú), no venir-li amb històries (a algú), no venir-li amb cançons (a algú)

no estar per camàndules (p.ext.)

no venir-li amb cançons (a algú) SV, vol dir «no vinguis a contar-me això que em molesta o no m'interessa» / es diu per a adreçar-se a qui molesta amb coses que no interessen o que entrebanquen, que dificulten l'acció (A-M*)

No em vinguis amb cançons / Sempre li vas amb cançons quan té pressa, és clar que no t'escolta amb atenció (També s'usa amb el verb anar) (A-M)

no venir-li amb històries (a algú), no venir-li amb brocs (a algú), no venir-li amb martingales (a algú), no venir-li amb musiques (a algú), no venir-li amb camàndules (a algú), no venir-li amb solfes (a algú), no venir-li amb gaites (a algú)

no venir-li amb històries (a algú) SV, es diu per a adreçar-se a qui molesta amb coses que no interessen o que entrebanquen, que dificulten l'acció

No em vinguis amb històries / Sempre em ve amb històries (Ocasionalment, s'usa en contextos afirmatius. També es fa servir amb el verb anar i amb el nom romanço) (EC*)

no venir-li amb galindaines (a algú), no venir-li amb martingales (a algú), no venir-li amb retòriques (a algú), no venir-li amb musiques (a algú), no venir-li amb solfes (a algú), no venir-li amb gaites (a algú), no venir-li amb aquestes (a algú)

raons de peu de banc (p.ext.), raons foradades (p.ext.), no estar per històries (p.ext.), conte de la vora del foc (p.ext.), anar de preguntes i respostes (p.ext.)

no venir-li amb martingales (a algú) SV, es diu per a adreçar-se a qui molesta amb coses que no interessen o que entrebanquen, que dificulten l'acció

Espero que no em vingui amb martingales mentre estic concentrat perquè, si no, m'equivocaré / No li vagis amb martingales perquè hauràs de girar cua (Ocasionalment, s'usa en contextos afirmatius. També es fa servir amb el verb anar)

no venir-li amb galindaines (a algú), no venir-li amb històries (a algú), no venir-li amb retòriques (a algú), no venir-li amb gaites (a algú), no venir-li amb brocs (a algú), no venir-li amb cançons (a algú), no venir-li amb musiques (a algú)

raons de peu de banc (p.ext.), raons foradades (p.ext.)

no venir-li amb musiques (a algú) SV, es diu per a adreçar-se a qui molesta amb coses que no interessen o que entrebanquen, que dificulten l'acció

No em vinguis amb musiques ara, que estic molt enfeinat / No li vagis amb musiques perquè t'engegarà a dida (També s'usa amb el verb anar) (EC*)

no venir-li amb històries (a algú), no venir-li amb retòriques (a algú), no venir-li amb solfes (a algú), no venir-li amb brocs (a algú), no venir-li amb cançons (a algú), no venir-li amb martingales (a algú), no venir-li amb gaites (a algú)

raons de peu de banc (p.ext.), raons foradades (p.ext.), cant de sirena (p.ext.), idea foradada (p.ext.)

no venir-li amb retòriques (a algú) SV, es diu per a adreçar-se a qui molesta amb coses que no interessen o que entrebanquen, que dificulten l'acció / raons que no són del cas (*EC)

No em vinguis amb retòriques, que jo ja sé el que em dic / No podem anar-li amb retòriques, hem de trobar arguments de pes (També s'usa amb el verb anar)

no venir-li amb galindaines (a algú), no venir-li amb martingales (a algú), no venir-li amb històries (a algú), no venir-li amb musiques (a algú), no venir-li amb brocs (a algú), no venir-li amb solfes (a algú)

no venir-li amb solfes (a algú) SV, es diu per a adreçar-se a qui molesta amb coses que no interessen o que entrebanquen, que dificulten l'acció

No em vingueu amb solfes / Quan és a casa, amb la seva família, no li agrada que els de la feina li vinguin amb solfes / Ara que s'ha tancat al despatx no li vagis amb solfes, perquè t'engegarà (També s'usa amb el verb anar) (A-M**)

no venir-li amb musiques (a algú), no venir-li amb històries (a algú), no venir-li amb brocs (a algú), no venir-li amb cançons (a algú), no venir-li amb martingales (a algú), no venir-li amb retòriques (a algú), no venir-li amb gaites (a algú)