ésser de cal si en queda SV, ésser el més insignificant o poc apreciat (A-M)
Els llibres d'aquest autor són de cal si en queda
→de pa i figa, de pa i raves, de pa sucat amb oli
▷de pro (ant.), de categoria (ant.), fer tant de paper com sa granera (p.ext.)
[Penedès (A-M)]
ésser de casa SV, ésser pertanyent o afeccionat a la casa / tenir el seu plaer més gran a estar a casa amb la família (R-M, DIEC1)
Aquest home és de casa: sempre li fa mandra anar a visitar algun amic / No surt mai; és tan de casa que enlloc no gaudeix com entre les seves quatre parets / El seu marit és molt de casa; no surt mai al vespre (També s'usa amb els quantificadors molt o tan en posició postverbal) (R-M, R-M, Fr)
→de casa seva, no haver eixit mai del fum de l'olla, dragó d'ombra
▷no caure-li les teulades damunt (a algú) (ant.), no caure-li la casa a sobre (a algú) (ant.), ocell de gàbia (p.ext.)
ésser de casa SV, ésser de confiança (R-M)
Pots parlar confiadament al seu davant perquè és de casa; som amics de tota la vida / No cal que facis compliments, ja saps que ets de casa
ésser de cera (algú) SV, estar molt groc, de color malaltís (A-M)
Avui en Marc és de cera, fa cara de malalt / Sembles de cera, que no et trobes bé?
ésser de cera (algú) SV, ésser de caràcter blan, mancat d'energia (A-M)
Aquest home és de cera; no té prou caràcter com per plantar cara al seu amo
→com una cera, ésser un anyell (algú)
▷dolç com una gatosa (ant.), com un gat vell (ant.), ésser un ninot (algú) (p.ext.), ésser un titella (algú) (p.ext.)
ésser de clau passat SV, no oferir cap dificultat / ésser molt evident o fàcil, de gran simplicitat (R-M, *)
Aquest problema és ben clar; la seva solució és de clau passat; en dos minuts el pots fer (R-M)
ésser de cotó fluix (algú) SV, (ésser) sensible (R-M)
Un alè d'aire li fa mal; és ben bé de cotó fluix / De seguida es refreda, sembla de cotó fluix (També s'usa amb el verb semblar) (R-M)
ésser de creure SV, ésser versemblant / merèixer ésser cregut (DIEC1, R-M)
És de creure que tot això ho diu sincerament; ell no sol fingir / És de creure que tot anirà tal com ens han dit; així que preparem-nos / Això és un disbarat, no és cosa de creure / No és cosa de creure, a null hom que vist no u hagués, les aventures e els desastres que nos són esdevenguts (També s'usa amb la forma ésser cosa de creure. Només s'usa en tercera persona del singular) (R-M, R-M, DIEC1, A-M)
ésser de dies SV, ésser vell, d'edat avançada (A-M)
Aquella persona era ja de dies quan es va casar / El seu avi ja era home de dies, però caminava molt lleuger / No hauien encara terra ni honor per ço com eren tant jóuens... e don Exemen Corneyl era ja de dies, e pesaua-li aquels mals ueya en Aragó tan grans (S'usa normalment amb l'adverbi ja) (*, R-M, A-M)
■ ésser de dies SV, acabat de néixer
Aquesta criatura és de dies