MALALT

cara d’ou nial SN, la (cara) que té el color trencat, indicadora de falta de salut (A-M)

No ha dormit gaire bé sa nit passada i fa cara d’ou nial

cara de pomes agres

cara de bon any (ant.)

[Mall. (A-M)]

cara de pomes agres SN, cara de no trobar-se gens bé / la (cara) de mal aspecte (IEC, R-M)

Ja cal que procuris refer-te ben aviat; aquests dies de malaltia t’han deixat una cara de pomes agres! (R-M)

cara de prunes agres, cara d’ou nial

ésser de cera (algú) SV, estar molt groc, de color malaltís (A-M)

Avui en Marc és de cera, fa cara de malalt / Sembles de cera, que no et trobes bé?

fet una cera, estar com un pa de cera

estar com un pa de cera SV, estar molt esblanqueït o groc, de color malaltís (A-M)

L’he trobat molt desmillorat, està com un pa de cera

ésser de cera (algú), fet una cera

estar combregador SV, estar molt malalt, a punt de morir / estar per morir (Fr, IEC)

El seu avi està combregador

ésser a l’últim forat, a les portes de la mort, tenir un peu a la tomba

fer mala cara SV, tenir mal aspecte (R-M)

Només fa dos dies que s’ha llevat i encara fa mala cara (R-M)

fer bona cara (ant.), fer ulleres (p.ext.), fet un cromo (p.ext.)

fer ulleres SV, tenir sota les parpelles inferiors dels ulls com una taca moradenca, lívida, a causa d’una grossa fatiga, d’una malaltia (IEC)

Que no et trobes bé? Fas ulleres (R-M)

fer mala cara (p.ext.)

ferit d’ala SA, [estar] tocat de mal, tenir una malaltia greu (R-M)

Sempre ha estat molt actiu, però ara ja està ferit d’ala; després de l’accident no ha recuperat les forces; li afectà el sistema nerviós / Amb el càncer que li acaben de diagnosticar, en Joan ja està ferit d’ala (R-M, *)

tenir mala peça al teler

tenir un peu al cementiri (p.ext.)

fet una cera SA, [estar] molt groc, de color malaltís (A-M)

Avui ha pres alguna cosa que se li ha posat malament i està fet una cera / La notícia de la mort del seu millor amic el va deixar fet una cera

ésser de cera (algú), estar com un pa de cera

no anar fi SV, (no) estar, trobar-se bé (EC)

Últimament no vaig fi. Potser aniré a fer-me una revisió a l’hospital / No està gaire fina / Després d’uns dies de llit en Pere ja anava més fi (També s’usa amb el verb estar i amb els quantificadors gaire, més, molt, etc. en posició preadjectival)

no estar catòlic, no estar llatí, no estar de filis, estar cloc-piu, tou com una figa, no estar de son prou

no estar llatí SV, no estar bé de salut, tenir certa indisposició (A-M)

Fa uns quants dies que no està llatí i els metges no saben què té / Fa dos dies que no estic gaire llatina (També s’usa amb els quantificadors gaire, gens, etc. en posició preadjectival) (*, A-M)

no anar fi, no estar catòlic, no estar de filis, estar cloc-piu, no estar de son prou

tenir mala peça al teler SV, tenir una malaltia greu (IEC)

El cor li falla molt sovint; diu el metge que té mala peça al teler; no viurà gaires dies (R-M)

ferit d’ala, tenir el llop tancat a dins

tenir una cama al fossar (p.ext.), tenir un peu a la tomba (p.ext.), tenir un peu al cementiri (p.ext.)

tenir un peu a la tomba SV, estar en perill imminent de morir (R-M)

L’han ingressat a l’hospital i ja no creuen que en surti. Té un peu a la tomba / Ja fa dies que té un peu a la fossa; la seva malaltia és incurable (També s’usa amb els noms clot i fossa) (*, R-M)

estar combregador, tenir una cama al fossar

tenir mala peça al teler (p.ext.)

tenir una cama al fossar SV, estar greument malalt (IEC)

L’accident va ser molt greu, té una cama al fossar

tenir una cama al calaix, tenir un peu a la tomba, ésser més de l’altre món que d’aquest

tenir mala peça al teler (p.ext.)

tou com una figa SA, dit per a referir-se a qui està malalt, mancat de bona salut

Avui no em trobo gaire bé, estic tou com una figa (També s’usa ometent l’adjectiu)

no anar fi, no estar de filis, no estar catòlic