INSIGNIFICANT
això és un fart de res O, es diu humorísticament per a indicar que una cosa és molt magra, insignificant, menyspreable (A-M)
Amb el nombre de regidors que han tret no podran formar govern. Això és un fart de res!
→ésser el part de les muntanyes
[Emp. (A-M)]
■ això i no res, és el mateix O, es diu per a indicar que una cosa és molt magra, insignificant, menyspreable
—Com a mínim t'han fet un regal! —Sí, però això i no res, és el mateix
això i no res, tot és u O, es diu humorísticament per a indicar que una cosa és molt magra, insignificant, menyspreable (A-M)
Tenc molta de gana i m'has posat poc menjar. Això i no res, tot és u
→això i no res, és el mateix; no pujar un gra d'all
[Or., Occ., Val., Bal. (A-M)]
cosa de poc estam SN, cosa de poca valor, que no mereix consideració (A-M)
No passa res si s'ha espenyat. Era cosa de poc estam
→de dobler u, de pa i raves, de pa i figa, ésser aigua
[Mall. (A-M)]
de dobler u SP, de no res, que no val res / de molt poca valor, insignificant (A-M)
Se creu ser el millor i no és més que un al·lotet de dobler u / Què hi teniu que dir ab axò, escriptoretxo de dobler u? (*, A-M)
→de pa i figa, de pa i raves, cosa de poc estam
▷no valer un sisó (p.ext.), no valer una malla (p.ext.), no valer un rave (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
de mala mort SP, d'ínfima qualitat (A-M)
És un poeta de mala mort, encara no ha escrit res que valgui la pena
de pa i figa SP, de poca importància (R-M)
Ens crèiem poder sentir un gran orador, i ens va donar una conferència de pa i figa; vam perdre-hi el temps (R-M)
→de pa i raves, de dobler u, de pa sucat amb oli, ésser de cal si en queda, de pacotilla, de segona categoria, cosa de poc estam
de pa i raves SP, de poca importància (R-M)
Té un negoci de pa i raves; molta feina i molt poc rendiment (R-M)
→de pa i figa, de dobler u, de pa sucat amb oli, ésser de cal si en queda, de pacotilla, de segona categoria, cosa de poc estam
donar (alguna cosa) per un diner SV, considerar alguna cosa insignificant / no atribuir-li cap importància (EC, A-M)
Vaig donar aquell rellotge per un diner, perquè em semblava de poca categoria / Tota quanta pahor hauets, dix Melchior, poríets donar per un diner, car yo us promet en ma fe que no hauets rahó de hauer pahor (*, A-M)
▷a cap preu (p.ext.), a qualsevol preu (p.ext.), a cap diner (p.ext.), vendre (alguna cosa) a parts de rosari (p.ext.)
ésser aigua SV, ésser cosa de poca substància o sense valor (A-M)
No sé per què tens tanta cura d'aquest aparell, si és aigua
ésser de cal si en queda SV, ésser el més insignificant o poc apreciat (A-M)
Els llibres d'aquest autor són de cal si en queda
→de pa i figa, de pa i raves, de pa sucat amb oli
▷de pro (ant.), de categoria (ant.), fer tant de paper com sa granera (p.ext.)
[Penedès (A-M)]
ésser el part de les muntanyes SV, al·lusió que hom sol citar quan s'esdevé una cosa insignificant quan hom creia poder-ne esperar una d'important (EC)
Que ell ara estigui enfadat és el part de les muntanyes; no cal donar-hi importància / La tempesta que s'estava preparant semblava el part de les muntanyes, però, al final, només han caigut quatre gotes (També s'usa amb el verb semblar)
▷ésser el part de la muntanya (v.f.), ésser un gran què (ant.)
ésser un crac SV, es diu d'un home d'escassa vàlua en un concepte o altre (Fr)
Ets un crac! El dia que recordis l'aniversari de casament farem repicar les campanes
ni fa ni fum SCoord, no tenir cap importància (R-M)
Tot el que ha dit, ni fa ni fum; no té cap relació amb el cas (També s'usa amb les formes ni fa ni fu i ni fu ni fa) (R-M)
▷ni li va ni li ve (a algú) (p.ext.), no li hi va ni li hi ve res (a algú) (p.ext.), tota la resta són violes (p.ext.), encara com aquell (p.ext.)
no ésser ningú (per algú) SV, ésser insignificant / no comptar gens per a una altra persona, no merèixer-li gens d'estima (A-M, EC)
Per son pare, no és ningú i se sent menystingut / Tu no ets ningú per a mi (*, EC)
▷ésser la companyia (d'algú) (ant.), ésser un ningú (p.ext.)
no ésser qui SV, no tenir autoritat per a fer quelcom
Tu no ets qui per a fer això (EC)
▷tenir carta blanca (ant.), tenir cera del Corpus (ant.), no ésser ningú (p.ext.)
no merèixer un badall de gat SV, no ésser digne de res (A-M)
Quina classe més dolenta la d'aquest professor! La veritat és que no mereix un badall de gat
→no valer un rave, no valer una escopinada
[Valls (A-M)]
no pujar un gra d'all SV, ésser una cosa insignificant (A-M)
No cal tant d'enrenou, que total aquest desfalc no puja un gra d'all
→això i no res, tot és u; no pujar un grell d'ou
[Men. (A-M)]
no pujar un grell d'ou SV, tenir una importància mínima, no valer la pena d'ésser comptat (A-M)
Això que ha dit no puja un grell d'ou, no cal fer-ne cas
→no pujar un grell de nou, no pujar un negre d'ungla, no pujar un gra d'all
no pujar un grell de nou SV, tenir una importància mínima, no valer la pena d'ésser comptat (A-M)
La seva aportació al treball d'investigació no puja un grell de nou
no pujar un negre d'ungla SV, tenir molt poca importància o ésser molt escàs, insignificant (A-M)
Això que us ha passat no puja un negre d'ungla
no són ungles de sant O, es diu referint-se a una cosa que algú tracta amb molt de mirament i que ens sembla que no val la pena (A-M)
No sé per què té tanta cura dels llibres d'estudi, no són ungles de sant!
▷no ésser roba de cossari (ant.), poder-se embolicar (alguna cosa) amb una fulla de pi (p.ext.), no valer un clau (p.ext.)
no valer els budells d'un ca mort SV, ésser una cosa menyspreable, no tenir cap valor (A-M)
Jo volia ser amable amb ell, però troba que els meus regals no valen els budells d'un ca mort i a mi no m'agrada que em menyspreïn
→no valer una escopinada, no valer les baves d'un penjat, no valer les palles d'allà on jeu, no valer un clau, no valer un dobler, no valer un nap torrat, no valer un pet de conill, no valer un rave, no valer els budells d'un gat, no valer un cuc, no valer un caragol
no valer els budells d'un gat SV, no valer res / ésser insignificant, no valer res / ésser mancat de vàlua, ésser menyspreable (Fr, A-M, A-M)
Aquella pel·lícula que em vas recomanar no valia els budells d'un gat: em va semblar molt dolenta (També s'usa amb la forma no valer els budells d'un gos)
→no valer una escopinada, no valer els budells d'un ca mort, no valer es dotze doblers des batiar, no valer les baves d'un penjat, no valer un clau, no valer un dobler, no valer un nap torrat, no valer un pet de conill, no valer un rave
no valer es dotze doblers des batiar SV, ésser una cosa menyspreable, no tenir cap valor (A-M)
Si vols pujar a s'ermita, ves-hi, però has de saber que sa caminada no val es dotze doblers des batiar: s'ermita és en runes
→no valer una escopinada, no valer ni la pesseta de batejar, no valer els budells d'un ca mort, no valer les palles d'allà on jeu, no valer un clau, no valer un dobler, no valer un nap torrat, no valer un pet de conill, no valer un rave, no valer un cuc, no valer un caragol
[Mall. (A-M)]
no valer les palles d'allà on jeu SV, ésser una cosa menyspreable, no tenir cap valor (A-M)
No cal que et preocupis per aquest tema, perquè no val les palles d'allà on jeu: és una fotesa
→no valer una escopinada, no valer els budells d'un ca mort, no valer es dotze doblers des batiar, no valer un clau, no valer un dobler, no valer un nap torrat, no valer un pet de conill, no valer un rave, no valer un soc, no valer una pipada de tabac
no valer un clau SV, no valer res, no servir (DIEC1)
Res del que et va donar no val un clau; no cal que li ho agraeixis tant; s'ha tret una nosa / Això no val un clau (R-M, Fr)
→no valer una escopinada, no valer un dobler, no valer els budells d'un ca mort, no valer es dotze doblers des batiar, no valer les palles d'allà on jeu, no valer un nap torrat, no valer un pet de conill, no valer un rave, no valer un soc, no valer un caragol, no valer un guitzo
▷no tenir preu (ant.), valer més or que no pesa (ant.), no són ungles de sant (p.ext.)
no valer un dobler SV, ésser una cosa menyspreable, no tenir cap valor / ésser una cosa mancada de valor, no valer res (A-M)
Aquest moble no val un dobler: es corcarà d'aquí a dos dies / No trob cap criada que valga un doblé (També s'usa amb el numeral tres) (*, A-M)
→no valer un clau, no valer els budells d'un ca mort, no valer es dotze doblers des batiar, no valer les palles d'allà on jeu, no valer un nap torrat, no valer un rave, no valer un soc, no valer una pipada de tabac, no valer una malla
no valer un nap torrat SV, no valer res, ésser una cosa de mínim valor (A-M)
Ens va servir un dinar que no valia un nap torrat; quin fàstic! (R-M)
→no valer una escopinada, no valer els budells d'un ca mort, no valer es dotze doblers des batiar, no valer les palles d'allà on jeu, no valer un clau, no valer un dobler, no valer un pet de conill, no valer un rave, no valer un soc
no valer un pet de conill SV, ésser menyspreable (R-M)
Li va vendre un quadre que no valia un pet de conill i el va fer passar per una obra d'art (R-M)
→no valer una escopinada, no valer els budells d'un ca mort, no valer es dotze doblers des batiar, no valer les palles d'allà on jeu, no valer un clau, no valer un dobler, no valer un nap torrat, no valer un rave, no valer un soc, no valer un pito
no valer un rave SV, ésser una cosa, presumptament de vàlua, mancada en realitat de valor
T'han estafat perquè aquesta joia, que t'ha costat tants diners, no val un rave
→no valer una malla, no valer un xavo, no valer un caragol, no valer ni cinc cèntims, no valer els budells d'un ca mort, no valer es dotze doblers des batiar, no valer les palles d'allà on jeu, no valer un clau, no valer un dobler, no valer un nap torrat, no valer un pito, no valer un comí, no valer un cuc, no merèixer un badall de gat, no valer una bleda, no valer un botó, no valer una escorça
no valer un soc SV, no valer res (A-M)
Vol donar-li el càrrec de confiança a un candidat que no val un soc
→no valer els budells d'un ca mort, no valer es dotze doblers des batiar, no valer les palles d'allà on jeu, no valer un clau, no valer un dobler, no valer un nap torrat, no valer un pet de conill, no valer un rave, no valer una pipada de tabac
no valer una pipada de tabac SV, ésser una cosa menyspreable, no tenir cap valor (A-M)
L'esforç d'explicar-li-ho no val una pipada de tabac: no fa cas de res del que li diuen
→no valer una escopinada, no valer els budells d'un ca mort, no valer es dotze doblers des batiar, no valer les palles d'allà on jeu, no valer un clau, no valer un dobler, no valer un nap torrat, no valer un pet de conill, no valer un rave
poder-se embolicar (alguna cosa) amb una fulla de bruc SV, ésser molt petita o insignificant una cosa (A-M)
Tu et creus que ell m'ha explicat moltes coses, i a fe que tot el que m'ha dit es pot embolicar amb una fulla de bruc (A-M)
→poder-se embolicar (alguna cosa) amb una fulla de pi
▷poder-se embolicar (alguna cosa) en una fulla de bruc (v.f.)
poder-se embolicar (alguna cosa) amb una fulla de pi SV, ésser una cosa molt petita, escassa o insignificant (A-M)
Ànims, que això que et passa es pot embolicar amb una fulla de pi
→poder-se embolicar (alguna cosa) amb una fulla de bruc
▷poder-se embolicar (alguna cosa) en una fulla de pi (v.f.), no són ungles de sant (p.ext.)
pujar més el farciment que el gall O, tenir més volum o importància la part accidental que la substancial d'una cosa / ésser més nombrosa o voluminosa la part accidental que la principal d'una cosa / predominar les coses accessòries damunt les principals (EC, A-M, A-M)
En aquest llibre puja més el farciment que el gall. Molta enquadernació, però el contingut és molt dolent
→pujar més el suc que els moixons, pujar més la salsa que els caragols, pujar més la corda que el bou, pujar més el mort que les antorxes, valer més la salsa que els caragols
pujar més el mort que les antorxes O, tenir més volum o importància la part accidental que la substancial d'una cosa (A-M)
Mai no donis importància al que ell diu: puja més el mort que les antorxes
→pujar més el suc que els moixons, pujar més la salsa que els caragols, pujar més la corda que el bou, pujar més el farciment que el gall, pujar més ses averies que es bacó, valer més la salsa que els caragols
pujar més el suc que els moixons O, tenir més volum o importància la part accidental que la substancial d'una cosa (A-M)
No facis gaire cas del que diu, segur que puja més el suc que els moixons
→pujar més el farciment que el gall, pujar més la salsa que els caragols, pujar més la corda que el bou, pujar més el mort que les antorxes, valer més la salsa que els caragols
pujar més la corda que el bou O, tenir més volum o importància la part accidental que la substancial d'una cosa / ésser més abundant la part secundària que la principal (A-M)
En aquell escrit, puja més la corda que el bou: dona voltes al mateix tema, però no formula cap hipòtesi interessant
→pujar més el farciment que el gall, pujar més el suc que els moixons, pujar més el mort que les antorxes, pujar més la salsa que els caragols, pujar més los arrengleradors que la professó, pujar més ses averies que es bacó, valer més la salsa que els caragols
•pujar més sa corda que es bou (Mall., Men.) (A-M)
pujar més la salsa que els caragols O, tenir més volum o importància la part accidental que la substancial d'una cosa (A-M)
No li donis gaire importància; segur que puja més la salsa que els caragols
→pujar més el farciment que el gall, pujar més el suc que els moixons, pujar més la corda que el bou, pujar més el mort que les antorxes, valer més la salsa que els caragols
pujar més los arrengleradors que la professó O, predominar les coses secundàries en perjudici de les més importants (A-M)
Em fa l'efecte que no votaré aquest candidat, perquè en el seu discurs pugen més los arrengleradors que la professó
→valer més la salsa que els caragols, pujar més la corda que el bou
[Valls (A-M)]
[arrenglerador: mot no registrat al DIEC1 (A-M)]
pujar més ses averies que es bacó O, ésser més abundants les coses secundàries que les principals (A-M)
No l'escoltis. Mai no para de queixar-se i quan parla sempre pugen més ses averies que es bacó
→pujar més la corda que el bou, pujar més el mort que les antorxes
[Men. (A-M)]
quatre gats SQ, nombre de persones que hom considera insignificant / pocs i poc importants / [ésser] molt poques persones (EC, F, DIEC1)
Es van presentar a la reunió quatre gats / A l'última classe, només hi van assistir quatre gats
una colla de gats SQ, conjunt de persones de poc seny o poca significació (EC)
Eren una colla de gats que mai no arribarien a res en la seva vida
valer més la salsa que els caragols O, ésser més bona la part accidental que la principal d'una cosa (A-M)
En aquesta obra de teatre, el vestuari és més aconseguit que les interpretacions: val més la salsa que els caragols
→pujar més la salsa que els caragols, pujar més el farciment que el gall, pujar més el suc que els moixons, pujar més la corda que el bou, pujar més el mort que les antorxes, pujar més los arrengleradors que la professó
[Morella (A-M)]
valer tant com un pet a un banc SV, no valer res (R-M)
Que és una persona útil? No em facis riure. Val tant com un pet a un banc / L'Oriol és molt espavilat, però son germà val tant com un pet a un banc (R-M)