això és un fart de res O, es diu humorísticament per a indicar que una cosa és molt magra, insignificant, menyspreable (A-M)

Amb el nombre de regidors que han tret no podran formar govern. Això és un fart de res!

→ ésser el part de les muntanyes

[Emp. (A-M)]

■ això i no res, és el mateix O, es diu per a indicar que una cosa és molt magra, insignificant, menyspreable

—Com a mínim t’han fet un regal! —Sí, però això i no res, és el mateix

→ això i no res, tot és u

això i no res, tot és u O, es diu humorísticament per a indicar que una cosa és molt magra, insignificant, menyspreable (A-M)

Tenc molta de gana i m’has posat poc menjar. Això i no res, tot és u

→ això i no res, és el mateix

[Or., Occ., Val., Bal. (A-M)]

de mala mort SP, d’ínfima qualitat (A-M)

És un poeta de mala mort, encara no ha escrit res que valgui la pena

→ de secà, de mitja hora passar, de via estreta, en to menor

▷ d’estar per casa (p.ext.), mort de gana (p.ext.)

de pa i figa SP, de poca importància (R-M)

Ens crèiem poder sentir un gran orador, i ens va donar una conferència de pa i figa; vam perdre-hi el temps (R-M)

→ de pa i raves, de pa sucat amb oli, ésser de cal si en queda, de pacotilla, de segona categoria

▷ de pro (ant.), de categoria (ant.)

de pa i raves SP, de poca importància (R-M)

Té un negoci de pa i raves; molta feina i molt poc rendiment (R-M)

→ de pa i figa, de pa sucat amb oli, ésser de cal si en queda, de pacotilla, de segona categoria

▷ de pro (ant.), de categoria (ant.)

donar (alguna cosa) per un diner SV, considerar alguna cosa insignificant (EC)

Vaig donar aquell rellotge per un diner, perquè em semblava de poca categoria

▷ a cap preu (p.ext.), a qualsevol preu (p.ext.), a cap diner (p.ext.), vendre (alguna cosa) a parts de rosari (p.ext.)

ésser aigua SV, ésser cosa de poca substància o sense valor (A-M)

No sé per què tens tanta cura d’aquest aparell, si és aigua

ésser de cal si en queda SV, ésser el més insignificant o poc apreciat (A-M)

Els llibres d’aquest autor són de cal si en queda

→ de pa i figa, de pa i raves, de pa sucat amb oli

▷ de pro (ant.), de categoria (ant.)

[Penedès (A-M)]

ésser el part de les muntanyes SV, al·lusió que hom sol citar quan s’esdevé una cosa insignificant quan hom creia poder-ne esperar una d’important (EC)

Que ell ara estigui enfadat és el part de les muntanyes; no cal donar-hi importància / La tempesta que s’estava preparant semblava el part de les muntanyes, però, al final, només han caigut quatre gotes (També s’usa amb el verb semblar)

→ això és un fart de res

▷ ésser el part de la muntanya (v.f.), ésser un gran què (ant.)

ésser un crac SV, es diu d’un home d’escassa vàlua en un concepte o altre (Fr)

Ets un crac! El dia que recordis l’aniversari de casament farem repicar les campanes

→ ésser un zero a l’esquerra, ésser un as (algú)

▷ ésser un mort (p.ext.), ésser un desastre (algú) (p.ext.)

ni fa ni fum SCoord, no tenir cap importància (R-M)

Tot el que ha dit, ni fa ni fum; no té cap relació amb el cas (També s’usa amb les formes ni fa ni fu i ni fu ni fa) (R-M)

▷ ni li va ni li ve (a algú) (p.ext.), no li hi va ni li hi ve res (a algú) (p.ext.), tota la resta són violes (p.ext.), encara com aquell (p.ext.)

no ésser ningú (per algú) SV, ésser insignificant / no comptar gens per a una altra persona, no merèixer-li gens d’estima (A-M, EC)

Per son pare, no és ningú i se sent menystingut / Tu no ets ningú per a mi (*, EC)

▷ ésser un ningú (p.ext.), ésser la companyia (d’algú) (ant.)

no ésser qui SV, no tenir autoritat per a fer quelcom

Tu no ets qui per a fer això (EC)

▷ tenir carta blanca (ant.), no ésser ningú (p.ext.)

no pujar un grell d’ou SV, tenir una importància mínima, no valer la pena d’ésser comptat (A-M)

Això que ha dit no puja un grell d’ou, no cal fer-ne cas

→ no pujar un grell de nou, no pujar un negre d’ungla

no pujar un grell de nou SV, tenir una importància mínima, no valer la pena d’ésser comptat (A-M)

La seva aportació al treball d’investigació no puja un grell de nou

→ no pujar un grell d’ou, no pujar un negre d’ungla

no pujar un negre d’ungla SV, tenir molt poca importància o ésser molt escàs, insignificant (A-M)

Això que us ha passat no puja un negre d’ungla

→ no pujar un grell d’ou, no pujar un grell de nou

▷ fer-ne un gra massa (ant.), passar de la ratlla (ant.)

no són ungles de sant O, es diu referint-se a una cosa que algú tracta amb molt de mirament i que ens sembla que no val la pena (A-M)

No sé per què té tanta cura dels llibres d’estudi, no són ungles de sant!

▷ no ésser roba de cossari (ant.), poder-se embolicar (alguna cosa) amb una fulla de pi (p.ext.), no valer un clau (p.ext.)

no valer els budells d’un ca mort SV, ésser una cosa menyspreable, no tenir cap valor (A-M)

Jo volia ser amable amb ell, però troba que els meus regals no valen els budells d’un ca mort i a mi no m’agrada que em menyspreïn

→ no valer una escopinada, no valer les baves d’un penjat, no valer les palles d’allà on jeu, no valer un clau, no valer un dobler, no valer un nap torrat, no valer un pet de conill, no valer un rave, no valer els budells d’un gat

no valer els budells d’un gat SV, no valer res (Fr)

Aquella pel·lícula que em vas recomanar no valia els budells d’un gat: em va semblar molt dolenta

→ no valer una escopinada, no valer els budells d’un ca mort, no valer es dotze doblers des batiar, no valer les baves d’un penjat, no valer un clau, no valer un dobler, no valer un nap torrat, no valer un pet de conill, no valer un rave

no valer es dotze doblers des batiar SV, ésser una cosa menyspreable, no tenir cap valor (A-M)

Si vols pujar a s’ermita, vés-hi, però has de sebre que sa caminada no val es dotze doblers des batiar: s’ermita és en runes

→ no valer una escopinada, no valer ni la pesseta de batejar, no valer els budells d’un ca mort, no valer les palles d’allà on jeu, no valer un clau, no valer un dobler, no valer un nap torrat, no valer un pet de conill, no valer un rave

[Mall. (A-M), batiar: mot no registrat a l’IEC (vg. batejar)]

no valer les palles d’allà on jeu SV, ésser una cosa menyspreable, no tenir cap valor (A-M)

No cal que et preocupis per aquest tema, perquè no val les palles d’allà on jeu: és una fotesa

→ no valer una escopinada, no valer els budells d’un ca mort, no valer es dotze doblers des batiar, no valer un clau, no valer un dobler, no valer un nap torrat, no valer un pet de conill, no valer un rave, no valer un soc, no valer una pipada de tabac

no valer un clau SV, no valer res, no servir (IEC)

Res del que et va donar no val un clau; no cal que li ho agraeixis tant; s’ha tret una nosa / Això no val un clau (R-M, Fr)

→ no valer una escopinada, no valer un dobler, no valer els budells d’un ca mort, no valer es dotze doblers des batiar, no valer les palles d’allà on jeu, no valer un nap torrat, no valer un pet de conill, no valer un rave, no valer un soc

▷ no tenir preu (ant.), valer més or que no pesa (ant.), no són ungles de sant (p.ext.)

no valer un dobler SV, ésser una cosa menyspreable, no tenir cap valor (A-M)

Aquest moble no val un dobler: es corcarà d’aquí a dos dies

→ no valer un clau, no valer els budells d’un ca mort, no valer es dotze doblers des batiar, no valer les palles d’allà on jeu, no valer un nap torrat, no valer un rave, no valer un soc, no valer una pipada de tabac, no valer una malla

no valer un nap torrat SV, no valer res, ésser una cosa de mínim valor (A-M)

Ens va servir un dinar que no valia un nap torrat; quin fàstic! (R-M)

→ no valer una escopinada, no valer els budells d’un ca mort, no valer es dotze doblers des batiar, no valer les palles d’allà on jeu, no valer un clau, no valer un dobler, no valer un pet de conill, no valer un rave, no valer un soc

no valer un pet de conill SV, ésser menyspreable (R-M)

Li va vendre un quadre que no valia un pet de conill i el va fer passar per una obra d’art (R-M)

→ no valer una escopinada, no valer els budells d’un ca mort, no valer es dotze doblers des batiar, no valer les palles d’allà on jeu, no valer un clau, no valer un dobler, no valer un nap torrat, no valer un rave, no valer un soc, no valer un pito

no valer un rave SV, ésser una cosa, presumptament de vàlua, mancada en realitat de valor

T’han estafat perquè aquesta joia, que t’ha costat tants diners, no val un rave

→ no valer una malla, no valer un xavo, no valer ni cinc cèntims, no valer els budells d’un ca mort, no valer es dotze doblers des batiar, no valer les palles d’allà on jeu, no valer un clau, no valer un dobler, no valer un nap torrat, no valer un pito

no valer un soc SV, no valer res (A-M)

Vol donar-li el càrrec de confiança a un candidat que no val un soc

→ no valer els budells d’un ca mort, no valer es dotze doblers des batiar, no valer les palles d’allà on jeu, no valer un clau, no valer un dobler, no valer un nap torrat, no valer un pet de conill, no valer un rave, no valer una pipada de tabac

no valer una pipada de tabac SV, ésser una cosa menyspreable, no tenir cap valor (A-M)

L’esforç d’explicar-li-ho no val una pipada de tabac: no fa cas de res del que li diuen

→ no valer una escopinada, no valer els budells d’un ca mort, no valer es dotze doblers des batiar, no valer les palles d’allà on jeu, no valer un clau, no valer un dobler, no valer un nap torrat, no valer un pet de conill, no valer un rave

poder-se embolicar (alguna cosa) amb una fulla de bruc SV, ésser molt petita o insignificant una cosa (A-M)

Tu et creus que ell m’ha explicat moltes coses, i a fe que tot el que m’ha dit es pot embolicar amb una fulla de bruc (A-M)

→ poder-se embolicar (alguna cosa) amb una fulla de pi

▷ poder-se embolicar (alguna cosa) en una fulla de bruc (v.f.)

poder-se embolicar (alguna cosa) amb una fulla de pi SV, ésser una cosa molt petita, escassa o insignificant (A-M)

Ànims, que això que et passa es pot embolicar amb una fulla de pi

→ poder-se embolicar (alguna cosa) amb una fulla de bruc

▷ poder-se embolicar (alguna cosa) en una fulla de pi (v.f.), no són ungles de sant (p.ext.)

pujar més el farciment que el gall O, tenir més volum o importància la part accidental que la substancial d’una cosa (EC)

En aquest llibre puja més el farciment que el gall. Molta enquadernació, però el contingut és molt dolent

→ pujar més el suc que els moixons, pujar més la salsa que els cargols, pujar més la corda que el bou, pujar més el mort que les antorxes, valer més la salsa que els cargols

pujar més el mort que les antorxes O, tenir més volum o importància la part accidental que la substancial d’una cosa (A-M)

Mai no donis importància al que ell diu: puja més el mort que les antorxes

→ pujar més el suc que els moixons, pujar més la salsa que els cargols, pujar més la corda que el bou, pujar més el farciment que el gall, valer més la salsa que els cargols

pujar més el suc que els moixons O, tenir més volum o importància la part accidental que la substancial d’una cosa (A-M)

No facis gaire cas del que diu, segur que puja més el suc que els moixons

→ pujar més el farciment que el gall, pujar més la salsa que els cargols, pujar més la corda que el bou, pujar més el mort que les antorxes, pujar més el farciment que el gall, valer més la salsa que els cargols

pujar més la corda que el bou O, tenir més volum o importància la part accidental que la substancial d’una cosa (A-M)

En aquell escrit de sintaxi, puja més la corda que el bou: dóna voltes al mateix tema, però no formula cap hipòtesi interessant

→ pujar més el farciment que el gall, pujar més el suc que els moixons, pujar més el mort que les antorxes, pujar més la salsa que els cargols, valer més la salsa que els cargols

pujar més la salsa que els cargols O, tenir més volum o importància la part accidental que la substancial d’una cosa (A-M)

No li donis gaire importància; segur que puja més la salsa que els cargols

→ pujar més el farciment que el gall, pujar més el suc que els moixons, pujar més la corda que el bou, pujar més el mort que les antorxes, valer més la salsa que els cargols

quatre gats SQ, nombre de persones que hom considera insignificant / pocs i poc importants / [ésser] molt poques persones (EC, F, IEC)

Es van presentar a la reunió quatre gats / A l’última classe, només hi van assistir quatre gats

→ una colla de gats

una colla de gats SQ, conjunt de persones de poc seny o poca significació (EC)

Eren una colla de gats que mai no arribarien a res en la seva vida

→ quatre gats

valer més la salsa que els cargols SV, ésser més bona la part accidental que la principal d’una cosa (A-M)

En aquesta obra de teatre, el vestuari és més aconseguit que les interpretacions: val més la salsa que els cargols

→ pujar més la salsa que els cargols, pujar més el farciment que el gall, pujar més el suc que els moixons, pujar més la corda que el bou, pujar més el mort que les antorxes

[Morella (A-M)]

valer tant com un pet a un banc SV, no valer res (R-M)

Que és una persona útil? No em facis riure. Val tant com un pet a un banc / L’Oriol és molt espavilat, però son germà val tant com un pet a un banc (R-M)

→ ésser un zero a l’esquerra, ésser un ningú

▷ ésser un mort (p.ext.)