d’estar per casa SP, casolà / expressió usada per a indicar que alguna cosa (roba, menjar, etc.) és molt casolana (R-M, *)

El vam trobar amb una bata d’estar per casa, descolorida i gastada, i ell estava tot confós de presentar-se així / Roba d’estar per casa / En aquell restaurant fan menjars d’estar per casa; però hi vaig perquè conec la cuinera (R-M, EC, *)

▷ de cada dia (p.ext.), de qualsevol manera (p.ext.), de batalla (p.ext.), d’esport (p.ext.)

de casa seva SP, [persona] que espontàniament es dedica al govern de la casa i surt poc (EC)

La Maria és bastant de casa seva, per això surt tan poc (També s’usa amb les altres formes del possessiu i amb la forma de sa casa)

→ ésser de casa

▷ dona de casa (p.ext.)

ésser de casa SV, ésser pertanyent o afeccionat a la casa / tenir el seu plaer més gran a estar a casa amb la família (R-M, IEC)

Aquest home és de casa: sempre li fa mandra anar a visitar algun amic / No surt mai; és tan de casa que enlloc no gaudeix com entre les seves quatre parets / El seu marit és molt de casa; no surt mai al vespre (També s’usa amb els quantificadors molt o tan en posició postverbal) (R-M, R-M, Fr)

→ de casa seva

▷ no caure-li les teulades damunt (a algú) (ant.), no caure-li la casa a sobre (a algú) (ant.), ocell de gàbia (p.ext.)

ocell de gàbia SN, persona que surt poc de casa (R-M)

La seva malaltia l’ha retingut a casa més de dos mesos i ell, que no és ocell de gàbia, ja frisa per poder sortir / No siguis tan ocell de gàbia i anima’t a sortir amb nosaltres! (R-M)

▷ no caure-li les teulades damunt (a algú) (ant.), no caure-li la casa a sobre (a algú) (ant.), aranya de forat (p.ext.), cuca de forat (p.ext.), ésser de casa (p.ext.)