VELL

1. de molta edat

antic de dies SA, [ésser] vell, d'edat avançada (A-M)

Yo com absent del món vivint, ... prou envellit antich de dies / Samuel era un home antic de dies (A-M)

ésser de dies

cap blanc SN, cap amb cabells blancs / expressió usada per a referir-se a una persona d'edat avançada (EC*)

Aquest ja és un cap blanc: els anys passen i no perdonen

sortir cabells blancs (p.ext.)

ésser de dies SV, ésser vell, d'edat avançada (A-M)

Aquella persona era ja de dies quan es va casar / El seu avi ja era home de dies, però caminava molt lleuger / No hauien encara terra ni honor per ço com eren tant jóuens... e don Exemen Corneyl era ja de dies, e pesaua-li aquels mals ueya en Aragó tan grans (S'usa normalment amb l'adverbi ja) (*R-MA-M)

tenir els seus dies, home d'edat avançada, antic de dies

entrar en dies (p.ext.)

home d'edat SN, de molts anys / que fa molts anys que viu / persona que ha viscut molts anys (R-MECA-M)

L'havien de cuidar perquè ja era un home d'edat / Les persones d'edat no solen dormir gaire / Era un senyor d'edat / Una dona de molta edat (També s'usa amb els noms dona, senyor, gent i persona, i amb el quantificador molt en posició prenominal) (*R-MFrFr)

home de temps, home d'edat avançada, home d'anys

de poca edat (ant.)

home d'edat avançada SN, persona que es troba en el temps de la vellesa, quan ja decauen les forces / temps abans de la vellesa / període en què hom ja decau de les forces (*R-MDIEC1)

Era un home d'edat avançada, però amb tota l'arrogància de la joventut / Els avis d'aquesta residència són d'edat molt avançada / Trouantse lo comte en edat auançada / Tragué lo cap una dona de edat avansada (També s'usa amb els noms dona, senyor, gent i persona, i amb el quantificador molt en posició preadjectival) (R-M*A-MA-M)

home d'edat, ésser de dies

home de bona edat (ant.), home de mitjana edat (p.ext.), a l'edat caduca (p.ext.), gent gran (p.ext.)

més vell que els camins SA, es diu d'una persona o cosa molt vella (A-M)

El padrí és més vell que els camins: té vora cent anys / Que et penses que no me n'havia assabentat? Tothom ho sap des de fa anys, és més vell que els camins

més vell que Matusalem, més vell que Adam, més vell que el cagar, més vell que el cagar ajupit, més vell que cagar emponnat, més vell que el mal pa, més vell que el pixar a terra, més vell que el pixar ajupit, més vell que l'anar a peu, més vell que l'arna, vell com els camins

tenir els seus dies SV, ésser vell (R-M)

Malgrat el seu aspecte, té els seus dies, i segons quines coses ja no les pot fer / No és d'estranyar que s'hagi cansat, ja té els seus dies, pobre home; quan era jove era el millor caminador de la colla (També s'usa amb les altres formes del possessiu) (R-M)

tenir els anys de Matusalem, tenir molts antanys, tindre la corfa dura, ésser de dies, viure més que coes de cullera, viure més que mànecs de cullera

tenir (tants) anys ben comptats (p.ext.)

viure més que mànecs de cullera SV, durar molt, viure molts anys / ésser una cosa de llarga durada (A-M*)

La nostra veïnada viurà més que mànecs de cullera, que cada vegada pareix més jove (També s'usa amb la forma durar més que mànecs de cullera)

viure més que un cul de morter, viure més que coes de cullera, tindre la corfa dura, tenir molts antanys, tenir l'edat del món, tenir els anys de Matusalem, tenir els seus dies

quedar per llavor d'espareguera (algú) (p.ext.)

[Mall., Men. (A-M)]


2. dit d'una cosa que ha durat, que ha servit, llarg temps (oposat a «nou»)

més vell que cagar emponnat SA, [ésser] una cosa molt antiga (A-M)

Aquest llibre de text és més vell que cagar emponnat. No contempla la nova gramàtica

més vell que el cagar ajupit, més vell que la tinya, més vell que l'arna, més vell que el pixar ajupit, més vell que el pixar a terra, més vell que el cagar, més vell que l'escopir a terra, més vell que els camins, més vell que l'anar a peu, més vell que la picor, més antic que es pastar

[Pego (A-M)]

[emponnat: mot no registrat al DIEC1]

més vell que l'anar a peu SA, antiquíssim / es diu d'una [persona o] cosa molt vella (R-MA-M)

Aquesta dita és més vella que l'anar a peu; el meu avi ja la feia servir (Referit a coses, també s'usa amb l'adjectiu antic) (R-M)

més vell que el cagar ajupit, més vell que cagar emponnat, més vell que Matusalem, més vell que Adam, més vell que el cagar, més vell que el mal pa, més vell que la picor, més vell que el pixar ajupit, més vell que els camins, més vell que l'arna, més antic que es pastar

més vell que anar a peu (v.f.)

més antic que es pastar (Bal.), més antic que l'arna (Xàtiva)

[Cat., Val., Bal. (A-M)]