CAR (adj.)
fer-se'n l'estella SV, (alguna cosa) costar cara (Fr)
D'aquests pantalons va fer-se'n l'estella, però li han durat molts anys
→fer-se'n un ronyó, costar un ull de la cara, costar el pebre
fer-se'n l'estella SV, (alguna cosa) costar cara (Fr)
D'aquests pantalons va fer-se'n l'estella, però li han durat molts anys
→fer-se'n un ronyó, costar un ull de la cara, costar el pebre
fer-se'n l'estella SV, pagar alguna cosa cara (Fr)
En aquesta botiga, se'n fan l'estella. No hi aniré més a comprar. Són uns lladres
→fer-se'n un ronyó, costar un ull de la cara, costar el pebre, fer-se'n (d'alguna cosa)
fer-se'n l'estella SV, sortir perjudicat / advenir a algú molt de perjudici (d'alguna cosa), sortir-hi perdent / tenir molt de perjudici, sortir-ne perdent (R-M, EC, A-M)
Va voler entaular un plet i se n'ha fet l'estella; ho ha perdut tot / No cal que pensi en cap negoci en vint-y-quatre hores si no se'n vol fer l'estella (R-M, A-M)
→pagar cara (alguna cosa), fer-se'n set pedres, fer-se'n tres pedretes
fer-se'n l'estella SV, morir-se (A-M)
Un mal de ventre fort que té l'euga... que si no se li lleva de pressa, prou se'n farà l'estella aviat (A-M)
→fer-se'n l'aresta, anar-se'n a l'altre barri, anar-se'n al calaix, anar-se'n al canyet, anar-se'n del món, colar-se-li la vida (a algú)
[Emp., Vallès, Barc., Penedès (A-M)]