fer cap (a algun lloc) SV, arribar a un destí / arribar fins a / dirigir-se a algun lloc, anar-hi (R-M, EC, A-M)
Se'ns ha escapat el canari i qui sap on farà cap / Aquest camí fa cap a la masia / Tots els homes del poble, que hi feren cap armats de parpals (R-M, EC, A-M)
no fer cap any de tretze mesos SV, ésser voluble / dit de qui no sol estar molt en un punt, de qui és voluble en els seus plans, etc. (R-M, DIEC1)
Ara treballa de xofer, però no farà cap any de tretze mesos; ja veuràs com se'n cansarà de seguida (R-M)
▷tenir el cap ple de fum (p.ext.), saltar d'una cosa a l'altra (p.ext.), cap de trons (p.ext.), cap de pardals (p.ext.)
•no fer pas any de tretze mesos (Olot)
no fer cap pet que pudi SV, es diu que «no farà cap pet que pudi» una persona que passa fam, que menja molt poc (A-M)
La veritat és que el Joan no farà cap pet que pudi: amb prou feines si en té per a un plat de sopa
→fer badalls i creuetes, penjar les barres al sostre, anar prim de ventre
[Barc., Ripoll (A-M)]
no fer cap pet que pudi SV, no fer res que valgui la pena, que cridi l'atenció (A-M)
És un home molt mediocre; no fa cap pet que pudi (R-M)
→fer pocs pets pudents, no matar moros, portar pocs capellans a l'enterrament, fer tant de paper com una butlla vella, no matar llops, no poder fer cul de gallina
no saber on fer cap SV, estar desorientat / no saber com resoldre una qüestió greu (R-M, *)
Ja ho ha provat tot i tot li ha fallat; ja no sap on fer cap per trobar la solució / No sabia on havia de fer cap, després del que li havia dit / No sé què haig de fer, no sé on fer cap (R-M, *, *)
→no saber a quina paret tocar, no saber on dar-les, anar venut, no saber on anar a carenar