FAMEJAR

ballar els goigs de sant Prim SV, famejar / no poder menjar suficientment / patir fam (R-M, *, A-M)

Si esperes que el teu oncle et mantingui sense treballar, ballaràs els goigs de sant Prim. No et donarà ni pel pa (R-M)

→fer badalls i creuetes, cantar els goigs de sant Prim, cantar completes de sant Prim

fer més badalls que rots SV, patir fam o escassesa de recursos (A-M)

Esper no haver de fer més badalls que rots. No podria suportar passar fam / Pel pobre desgraciat, més pugen los badalls que els rots agres (*, A-M)

→menjar-se ses ungles, penjar les barres al sostre

[Urgell, Segarra, Vallès, Eiv. (A-M)]

menjar-se ses ungles SV, patir fam, no menjar a bastament / no tenir què menjar, ésser extremadament pobre (A-M, R)

Enguany es pagesos se menjaran ses ungles amb aquesta mala collita

→mossegar-se els punys, badar la boca al vent, fer més badalls que rots, patir més fam que els soldats de Tarragona, passar més fam que un mestre d'escola

[Mall. (A-M)]

no fer cap pet que pudi SV, es diu que «no farà cap pet que pudi» una persona que passa fam, que menja molt poc (A-M)

La veritat és que el Joan no farà cap pet que pudi: amb prou feines si en té per a un plat de sopa

→fer badalls i creuetes, penjar les barres al sostre, anar prim de ventre

[Barc., Ripoll (A-M)]

passar més fam que un mestre d'escola SV, patir molta fam o gran escassesa de coses necessàries (A-M)

El meu avi em deia que si estudiava teatre passaria més fam que un mestre d'escola (També s'usa amb el verb tenir)

→patir més fam que els soldats de Tarragona, menjar-se ses ungles

[Cat., Val. (A-M)]

patir més fam que els soldats de Tarragona SV, patir gran fam / patir molta fam o gran escassesa de coses necessàries (A-M)

Tota aquesta gent del camp de refugiats pateix més fam que els soldats de Tarragona (També s'usa amb els verbs tenir i passar)

→menjar-se ses ungles, passar més fam que un mestre d'escola

▷tenir la panxa a l'esquena (p.ext.)

[Bal. (A-M)]

penjar les barres al sostre SV, morir-se de fam / no menjar (DIEC1, R-M)

Si no troba feina haurà de penjar les barres al sostre, perquè no té cap estalvi i no sé com s'ho farà (R-M)

→anar amb la panxa prima, anar prim de ventre, tenir la panxa a l'esquena, fer badalls i creuetes, no fer cap pet que pudi, fer més badalls que rots, anar magre d'escaldums, dur arrugues en es gavatx