de mala mort SP, d’ínfima qualitat (A-M)

Un escriptor de mala mort (EC)

→ de secà, de mitja hora passar, de via estreta, en to menor

▷ de primer pla (ant.), de primera línia (ant.), d’estar per casa (p.ext.), mort de gana (p.ext.)

de mitja hora passar SP, de poca categoria, de panfonteta (A-M)

Estava seny a perdre per un menestralet de mitja hora passar (A-M)

→ de mala mort, de secà, de via estreta, en to menor, de panfonteta

[Mall. (A-M)]

de pa sucat amb oli SP, [una cosa, ésser] molt fàcil o de poca consistència, de poc valor (IEC)

Això és de pa sucat amb oli, no li durarà ni quatre dies

→ de segona categoria, de pa i figa, de pa i raves, de per riure, de pacotilla, de secà, de via estreta, de segona fila, ésser de cal si en queda

▷ de cap d’ala (ant.), de cap de brot (ant.), de patent (ant.)

[Vallès (A-M)]

de panfonteta SP, de per riure, de molt poca categoria (A-M)

Misser de panfoteta (A-M)

→ de mitja hora passar

• de pampunteta (Men.)

[panfonteta: mot no registrat a l’IEC]

de paper d’estrassa SP, no autèntic, sense valor (R-M)

És un noble de paper d’estrassa; mai ningú no ha vist el seu títol / Era un economista de paper d’estrassa: volia passar per un bon especialista, però res no en sabia, de la professió (R-M)

→ de secà

de secà SP, d’ínfima categoria (IEC)

Sí, deu ser un arquitecte de secà; aquest projecte és un disbarat / Un filòsof de secà (R-M, EC)

→ de pa sucat amb oli, de mala mort, de per riure, de mitja hora passar, de via estreta, de paper d’estrassa

▷ de primer pla (ant.), de primera línia (ant.)

de segona categoria SP, d’una qualitat mitjana

El vestit que s’ha comprat és de segona categoria. No podrà pas anar al Liceu amb aquest vestit / No vol viure en aquell pis, perquè diu que és de segona (Sovint s’omet el substantiu categoria)

→ de segona fila, de pa i figa, de pa i raves, de pa sucat amb oli, de via estreta, de pacotilla, en to menor

▷ no t’hi fixis (p.ext.)

de segona fila SP, d’una qualitat mitjana

Tenien una fortuna però, tot i així, eren considerats de segona fila perquè no havien rebut una bona educació

→ de segona categoria, de pa sucat amb oli

de via estreta SP, de poca importància (R-M)

Té moltes pretensions, però no passa d’ésser un tenor de via estreta (R-M)

→ de segona categoria, de pa sucat amb oli, en to menor, de mala mort, de mitja hora passar, de secà

▷ de primer pla (ant.), de primera línia (ant.)

en to menor SP, fluix / de poca importància (R-M, *)

És un escriptor en to menor, però molt hàbil; sap donar relleu a temes molt superficials / Tothom deia que era un director en to menor, i ara les seves pel·lícules són les més demanades pel públic (R-M)

→ de segona categoria, de via estreta, de mala mort, de mitja hora passar

▷ de primer pla (ant.), de primera línia (ant.)

fer pocs pets pudents SV, no arribar a ser persona d’importància (R-M)

Si no t’espaviles a crear-te una bona clientela, que en faràs pocs, de pets pudents! Sempre seràs un pobre home (R-M)

→ no fer cap pet que pudi, portar pocs capellans a l’enterrament, no matar moros, fer tant de paper com en Palou a sa Pobla, no matar llops, no poder fer cul de gallina

▷ fer un paper d’estrassa (p.ext.), home gris (p.ext.)

home gris SN, persona no gens notable, mediocre

Tota la vida fou un home gris i no va aconseguir destacar en res (També s’usa amb els noms dona, gent i persona)

▷ no fer cap pet que pudi (p.ext.), fer pocs pets pudents (p.ext.)

no fer cap pet que pudi SV, no fer res que valgui la pena, que cridi l’atenció (A-M)

És un home molt mediocre; no fa cap pet que pudi (R-M)

→ fer pocs pets pudents, no matar moros, portar pocs capellans a l’enterrament, fer tant de paper com una butlla vella, no matar llops, no poder fer cul de gallina

▷ fer un paper d’estrassa (p.ext.), home gris (p.ext.)

no mata O, no excedir de les qualitats normals (R-M)

Em creia que seria una pel·lícula més interessant però no mata; només és passable / Els espaguetis que ens van servir no mataven (S’usa normalment en present i en pretèrit imperfet d’indicatiu) (R-M, *)

→ no mata ni espanta, no matar llops

▷ no haver-n’hi per a tant (p.ext.)

no mata ni espanta SCoord, es diu d’una cosa que no és excessiva, tant en bon sentit com en mal sentit (A-M)

¿És molt bonica la xicota? —Psé, no mata ni espanta (A-M)

→ no mata

no matar llops SV, no tenir la importància que es vol donar (R-M)

Dius que és un actor extraordinari? Què et diré, no mata llops; d’altres n’he vistos de millors (R-M)

→ no mata, no matar moros, fer pocs pets pudents, no fer cap pet que pudi, fer tant de paper com en Palou a sa Pobla, portar pocs capellans a l’enterrament

▷ no haver-n’hi per a tant (p.ext.)

no matar moros SV, no ésser gran cosa, no tenir res de notable (A-M)

En Pep no mata moros: mai no farà res extraordinari a la vida

→ fer pocs pets pudents, no matar llops, portar pocs capellans a l’enterrament, no fer cap pet que pudi, fer tant de paper com en Palou a sa Pobla

■ no t’hi fixis O, ésser alguna cosa mancada d’excel·lència

Aquests pantalons són marca no t’hi fixis, et duraran quatre dies

▷ de segona categoria (p.ext.)

no tenir pena ni glòria SV, no despertar interès (R-M)

La representació no té pena ni glòria; és banal i avorrida / Viu sense pena ni glòria. Tant li fa tot (També s’usa amb la forma sense pena ni glòria) (R-M)

→ no tenir suc ni bruc

portar pocs capellans a l’enterrament SV, no arribar a ésser persona important (R-M)

Ell galleja molt, però tots sabem que porta pocs capellans a l’enterrament / Si continua amb tanta mandra i no procura posar interès en la seva carrera, que en portarà pocs de capellans a l’enterrament! No sobresortirà mai (R-M)

→ fer pocs pets pudents, no matar moros, no fer cap pet que pudi, no matar llops, fer tant de paper com una butlla vella, no poder fer cul de gallina