Cerca

GRATUÏTAMENT

de gràcia SP, gratuïtament, sense interès per la compensació; com a favor (A-M)

De gràcia te done totes les verdures (A-M)

de franc, de grat

ANY

any de gràcia SN, any / any de l'era cristiana, o sigui, any comptat a partir del naixement de Jesucrist (EC*)

Tal fet va succeir l'any 1300, any de gràcia

any del Senyor

PACTE

carta de gràcia SN, pacte accessori del contracte de compravenda amb què el venedor es reserva el dret de tornar a adquirir la cosa venuda (DIEC1)

Necessito que em facis una carta de gràcia sobre aquest cotxe que et venc per necessitat

COP

cop de gràcia SN, cop que es dóna amb alguna arma per acabar de matar qui està greument ferit / cop amb què hom mata un ferit per evitar que pateixi més (R-MEC)

Li va donar el cop de gràcia amb l'espasa

fora de combat (p.ext.), donar l'estocada (a algú) (p.ext.)

DEFINITIU

cop de gràcia SN, allò que és decisiu, definitiu, per a aconseguir un resultat (EC)

El ram de flors que has regalat a la meva àvia ha estat el cop de gràcia per a guanyar-te-la

la prova del nou (p.ext.)

DESGRÀCIA

cop de gràcia SN, desgràcia que acaba d'arruïnar algú, materialment o moralment / allò que decideix la mort o la desfeta total d'algú (FrA-M)

Ja no estava gens content de la casa i això que li han fet ara ha estat el cop de gràcia; no vol pas treballar-hi més (R-M)

revés de fortuna

cop de sort (ant.), mal tanto (p.ext.), tenir una mala ensopegada (p.ext.)

REMATADA

cop de gràcia SN, cop que es dóna per acabar de matar qui està greument ferit / cop amb què hom mata un ferit per evitar que pateixi més (DIEC1EC)

Li va donar el cop de gràcia i l'animal va caure desplomat a terra

fora de combat (p.ext.), donar l'estocada (a algú) (p.ext.)

GRÀCIA

en estat de gràcia SP, mereixent la gràcia de Déu perquè està net de pecat / tenir la gràcia de Déu / aquell en què es troba l'ànima exempta de pecat actual (*DIEC1A-M)

Després de la benedicció papal estan en estat de gràcia (S'usa normalment amb els verbs estar i quedar)

en gràcia de Déu

en pecat (ant.)

DESAGRADABLE

no fer gens de gràcia (a algú) SV, no tenir gens de cosa agradable, ésser repulsiu, molest (A-M)

Aquells homes que caminaven per l'altra banda del carrer no em feien gens de gràcia

fer molt poca gràcia (a algú)