GRÀCIA
en estat de gràcia SP, mereixent la gràcia de Déu perquè està net de pecat / tenir la gràcia de Déu / aquell en què es troba l'ànima exempta de pecat actual (*, DIEC1, A-M)
Després de la benedicció papal estan en estat de gràcia (S'usa normalment amb els verbs estar i quedar)
en gràcia de Déu SP, net de pecat / merèixer l'ajut divinal per no estar sotmès al pecat mortal (EC, A-M)
No puc creure que aquesta dona estigués en gràcia de Déu / Després de confessar-se i combregar estaven en gràcia de Déu (S'usa normalment amb els verbs estar i quedar) (A-M, *)
gràcia original SN, gràcia pròpia de l'home en l'estat original, amb anterioritat al pecat original (EC)
Adam i Eva gaudien de gràcia original abans d'ésser expulsats del paradís