tenir un aire de SV, (tenir una) aparença, aspecte; actitud o posat expressius d'una qualitat personal o emoció (F)
Té un aire de bona persona i és un criminal / L'Albert té un aire de ser responsable i educat (S'usa normalment amb noms que denoten actituds, oficis, i, en general, atributs de persones, com a complement. També s'usa amb les formes tenir l'aire de i tenir tot l'aire de) (Fr, *)
tenir un aire de SV, fingir / algú, fingir el que no és (Fr, *)
Tenia un aire d'ingenu però, en realitat, era un gat vell / En Pere té un aire de milionari, des que es passeja amb un Audi (S'usa amb noms que denoten actituds, oficis i, en general, atributs de persones, com a complement. També s'usa amb les formes tenir l'aire de i tenir tot l'aire de)
tenir un aire de SV, tenir una semblança / tenir l'aparença d'alguna cosa, essent-la o no (EC, *)
Té un aire de bona persona / Amb aquell vestit tenia un aire de princesa / Tenia tot l'aire d'ésser estranger (S'usa amb noms que denoten actituds, oficis i, en general, atributs de persones, com a complement. També s'usa amb les formes tenir l'aire de i tenir tot l'aire de) (F, *, Fr)