SEMBLAR
com a SAdv, seguit d'un verb, serveix per a expressar una acció o estat aproximat o molt semblant a l'estat o acció propi del dit verb (A-M)
No vui anar a la Muntanya; perque m'hi com a enyor (A-M)
▷fer la sensació (d'alguna cosa) (p.ext.), fer la impressió (d'alguna cosa) (p.ext.), fer l'efecte (d'alguna cosa) (p.ext.)
[Mall., Men. (A-M)]
donar-li de parer (a algú) SV, semblar a algú, fer la impressió (EC)
Em dóna de parer que era molt jove, aquell minyó / Em dóna de parer que ja és aquí / No sé si és possible, però a mi em donà de parer que el veia entrar a casa (Fr, DIEC1, EC)
→fer l'efecte (d'alguna cosa), fer la sensació (d'alguna cosa)
fer cara de SV, semblar / ésser alguna cosa en aparença, semblar-ho (R-M, *)
Fa cara de presentar-se a les eleccions, però mai no s'havia posat en política / Això fa cara d'ésser molt bo / Fa cara de dedicar-se a la política / Fa cara d'artista (R-M, Fr, *, *)
→tenir un aire de, fer l'efecte (d'alguna cosa), fer la sensació (d'alguna cosa)
fer l'efecte (d'alguna cosa) SV, semblar ésser alguna cosa a jutjar per la impressió que produeix (DIEC1)
Aquest noi fa l'efecte d'estar malalt / Això em fa l'efecte d'una mentida / Aquesta explicació em fa l'efecte d'un pretext fictici / Me va causar l'efecte d'una monstruositat / El local central de l'organització... em feia l'efecte d'un temple (Fr, F, A-M, A-M, A-M)
→fer la sensació (d'alguna cosa), fer la impressió (d'alguna cosa), fer cara de, donar-li de parer (a algú)
■ fer la impressió (d'alguna cosa) SV, semblar ésser alguna cosa a jutjar per la impressió que produeix
Fa la impressió que no acabarem mai aquesta feina
→fer l'efecte (d'alguna cosa), fer la sensació (d'alguna cosa)
fer la sensació (d'alguna cosa) SV, semblar ésser aquesta cosa, fer-ne l'efecte (DIEC1)
Aquest home fa la sensació d'anar de bona fe / Fa la sensació que és més tard del que realment és (DIEC1, *)
→fer l'efecte (d'alguna cosa), fer cara de, donar-li de parer (a algú), fer la impressió (d'alguna cosa)
tenir un aire de SV, tenir una semblança / tenir l'aparença d'alguna cosa, essent-la o no (EC, *)
Té un aire de bona persona / Amb aquell vestit tenia un aire de princesa / Tenia tot l'aire d'ésser estranger (S'usa amb noms que denoten actituds, oficis i, en general, atributs de persones, com a complement. També s'usa amb les formes tenir l'aire de i tenir tot l'aire de) (F, *, Fr)