FINGIR

fer compliments SV, estar-se d'alguna cosa per timidesa, per respecte, per civilitat (EC)

A casa la sogra sempre fa compliments per quedar bé / Mengeu, home: no feu compliments / Beu, no facis compliments (*DIEC1EC)

fer dues cares SV, no ésser sincer, fingir dues maneres de pensar oposades / tractar d'acontentar alhora les dues parts contràries (A-MDIEC1)

És d'aquelles persones que al davant et diu una cosa i al darrere no para de criticar-te, fa dues cares

fer el doble joc (a algú), anar amb ham, nedar i guardar la roba, menjar amb dos plats, ésser un escapulari amagat

tenir dues cares (p.ext.), fer comèdia (p.ext.), peu endavant i cul enrere (p.ext.), capell endavant i peu enrere (p.ext.), home de dos vents (p.ext.)

fer el desmenjat SV, fingir desinterès per allò que en realitat hom cobeja / fingir inapetència d'allò que vertaderament es desitja (ECA-M)

Fa el desmenjat, però en realitat es mor de ganes d'anar d'excursió amb vosaltres / Tu dies que no em volies i feies la desmenjada; amb les dos mans ho pendries tot lo que jo et regalava (pop.) / De paraules un torrent en teniu per qui en voleu; i a mi par que em faceu es desmenjat amb talent (pop.) (*A-MA-M)

fer sa garra parda

dir (alguna cosa) només de boca (p.ext.)

tenir un aire de SV, fingir / algú, fingir el que no és (Fr*)

Tenia un aire d'ingenu però, en realitat, era un gat vell / En Pere té un aire de milionari, des que es passeja amb un Audi (S'usa amb noms que denoten actituds, oficis i, en general, atributs de persones, com a complement. També s'usa amb les formes tenir l'aire de i tenir tot l'aire de)