poca cosa SQ, petita quantitat / cosa sense importància (A-M)
Va haver-hi molt de soroll però al cap i a la fi fou poca cosa, res d'important (També s'usa amb les formes poqueta cosa i poca coseta)
→una cucavela de puça, cosa de poc delit, per un gra de blat, no ésser res
▷de més grosses n'han passades (p.ext.), de més grosses se n'han vistes (p.ext.), ésser un joc de nois (p.ext.)
poca cosa SQ, petita quantitat / cosa sense importància (A-M)
Ha tingut una caiguda molt aparatosa, però s'ha fet poca cosa / Seran les persones de comunió quatre-centes, molt poca cosa més o manco / El castell de Pallars era verament formidable... quedant-ne grosses parets i poca cosa més (També s'usa amb les formes poqueta cosa i poca coseta) (DIEC1, A-M, A-M)
→haver-hi poca llana i per als esbarzers
▷de més grosses n'han passades (p.ext.), de més grosses se n'han vistes (p.ext.)
amb poca cosa SP, amb molta facilitat
Està trist i amb poca cosa es posa a plorar / La corda està gastada, amb molt poca cosa es trencarà (També s'usa amb les formes amb molt poca cosa, amb ben poca cosa i amb poqueta cosa) (*, EC)
ésser poca cosa (algú) SV, dit d'una persona feble, insignificant, físicament o de caràcter (DIEC1)
En Pere és poca cosa, segur que perd la baralla / És molt poqueta cosa (També s'usa amb el verb semblar, amb els quantificadors molt o tan en posició preadjectival i amb les formes ésser poqueta cosa (algú) i ésser poca coseta (algú))
→mitja merda, mitja tita, ésser un tifa, fluix com una estopa, mitja cerilla, mico filós, com un cuc d'aglà, ésser un gastament (algú), no ésser cuca ni moixó (algú)
ésser poca cosa (algú) SV, dit d'una persona feble, insignificant, físicament o de caràcter (DIEC1)
És poca cosa; per això sempre es posa malalta / Tan alt i ferm que és ell, s'ha casat amb una dona que sembla molt poca cosa; l'aspecte d'ella és malaltís (També s'usa amb el verb semblar, amb els quantificadors molt o tan en posició preadjectival i amb les formes ésser poqueta cosa (algú) i ésser poca coseta (algú)) (*, R-M)
→mitja merda, mitja tita, ésser un tifa, fluix com una estopa, mitja cerilla, mico filós, com un cuc d'aglà, ésser de cotó fluix (algú), ésser com una canya vana, ésser un gastament (algú)
[Mall. (A-M)]
ésser poca cosa (algú) SV, dit d'una persona feble, insignificant, físicament o de caràcter (DIEC1)
És poca cosa; mai no sabrà manar / Ell és tan poca cosa que no se sap imposar quan cal / Aquest noi és molt poca cosa, però encara pot créixer (També s'usa amb el verb semblar, amb els quantificadors molt o tan en posició preadjectival i amb les formes ésser poqueta cosa (algú) i ésser poca coseta (algú)) (*, R-M, DIEC1)
→pobre d'esperit, ésser neula, mitja merda, mitja tita, ésser com una canya vana
▷tenir els collons ben posats (ant.), ésser un titella (algú) (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
ésser poca cosa (algú) SV, persona mancada de dignitat, de valor moral (A-M)
No fas mai les feines de casa i deixes que la teva mare s'ho carregui tot, ets un poca cosa / Només mires per tu i t'és igual si la teva germana passa gana, ets un cosa poca (També s'usa la forma ésser un cosa poca)
[Mall. (A-M)]
■ per poca cosa SP, per una causa poc convincent, poc important
S'ha enfadat per poca cosa (També s'usa amb la forma per poqueta cosa)