ànima de càntir SN, persona curta d’enteniment i pusil·lànime (EC)

Mai no s’enfada ni diu res, és una ànima de càntir

→ pobre d’esperit, no tenir esperit, d’ànim flac

d’ànim flac SP, pusil·lànime / dit per a referir-se a algú mancat d’energia interior, de coratge davant les dificultats o perills (Fr, *)

És un noi d’ànim flac, no confiïs gaire en ell perquè no es val ni per ell mateix

→ pobre d’esperit, tenir poca empenta, tenir poc esperit

ésser neula SV, mancat de discreció, talent, importància, esperit (EC)

Aquesta noia sí que és neula / No arribarà mai enlloc: és tan neula! (També s’usa amb els quantificadors força, molt, tan, un, etc. en posició prenominal) (*, EC)

→ ésser un figa, ésser un figa blana, ésser un figa molla, ésser un figaflor, fluix com una estopa, ésser poca cosa (algú), ésser un bleda, ésser un fava

ésser poca cosa (algú) SV, dit d’una persona feble, insignificant, físicament o de caràcter (IEC)

És poca cosa; mai no sabrà manar / Ell és tan poca cosa que no se sap imposar quan cal / Aquest noi és molt poca cosa, però encara pot créixer (També s’usa amb el verb semblar, amb els quantificadors molt o tan en posició preadjectival i amb les formes ésser poqueta cosa (algú) i ésser poca coseta (algú)) (*, R-M, IEC)

→ pobre d’esperit, ésser neula, mitja merda, mitja tita

▷ tenir els collons ben posats (ant.), ésser un titella (algú) (p.ext.)

ésser un tifa SV, dit d’una persona que no defensa cap opinió, ni fa cap acte que exigeixi una certa fermesa de caràcter, valentia, despreocupació, etc. (EC)

Li falta valentia per a dir les coses a la cara, és un tifa

→ mitja merda, mitja tita, ésser poca cosa (algú)

▷ tenir els collons ben posats (ant.)

ésser una gallina banyada SV, ésser pusil·lànime o mancat d’iniciativa i d’energia per a resoldre les dificultats (A-M)

És una gallina banyada: li han pres s’idea i no els ha dit res

→ bleda assolellada

[Mall. (A-M)]

■ no tenir empenta SV, estar mancat d’energia interior, de coratge, davant les dificultats o perills

L’han acomiadat perquè no té empenta i, en aquest tipus de feina, s’ha d’ésser molt decidit i viu

→ no tenir esperit, tenir poca empenta

▷ d’empenta (ant.), no ésser ningú (p.ext.)

no tenir esperit SV, irresolut / estar mancat d’energia interior, de coratge, davant les dificultats o perills (R-M, *)

Li falta empenta per a aconseguir el que vol, no té esperit / No farà res de bo; és un noi sense esperit i sempre quedarà el darrer a totes les competicions (També s’usa amb la forma sense esperit) (*, R-M)

→ pobre d’esperit, tenir poc esperit, mancat d’esperit, no tenir empenta

▷ deixar de sembrar per por dels ocells (p.ext.), no ésser ningú (p.ext.)

pobre d’esperit SA, estar mancat d’energia interior, de coratge davant les dificultats o perills (A-M)

És un home pobre d’esperit, incapaç de prendre cap decisió tot sol / En Joan és un egoista i un pobre d’esperit, per molt que sembli un altre

→ mancat d’esperit, d’ànim flac, no tenir esperit, tenir un cor de gallina, ésser poca cosa (algú), tenir poc esperit

▷ deixar de sembrar per por dels ocells (p.ext.)

tenir poc esperit SV, estar mancat d’energia interior, de coratge davant les dificultats o perills (A-M)

Té poc esperit per a ser responsable de la secció / És una persona de poc esperit, es deixa portar pel que diuen els altres (També s’usa amb la forma de poc esperit)

→ no tenir esperit, pobre d’esperit, tenir un cor de gallina, tenir poca empenta, anar orella baix, d’ànim flac, mancat d’esperit

■ tenir poca empenta SV, estar mancat d’energia interior, de coratge, davant les dificultats o perills

Sempre ha estat una dona que ha tingut poca empenta, no li demanis això perquè no se’n sortirà / El seu pare era un home de poca empenta i ell no és diferent (També s’usa amb la forma de poca empenta)

→ tenir poc esperit, no tenir empenta, d’ànim flac

▷ d’empenta (ant.), deixar de sembrar per por dels ocells (p.ext.)