PUSIL·LÀNIME

ésser poca cosa (algú) SV, dit d'una persona feble, insignificant, físicament o de caràcter (DIEC1)

És poca cosa; mai no sabrà manar / Ell és tan poca cosa que no se sap imposar quan cal / Aquest noi és molt poca cosa, però encara pot créixer (També s'usa amb el verb semblar, amb els quantificadors molt o tan en posició preadjectival i amb les formes ésser poqueta cosa (algú) i ésser poca coseta (algú)) (*R-MDIEC1)

pobre d'esperit, ésser neula, mitja merda, mitja tita, ésser com una canya vana

tenir els collons ben posats (ant.), ésser un titella (algú) (p.ext.)

[Mall. (A-M)]

no tenir esperit SV, irresolut / estar mancat d'energia interior, de coratge, davant les dificultats o perills (R-M*)

Li falta empenta per a aconseguir el que vol, no té esperit / No farà res de bo; és un noi sense esperit i sempre quedarà el darrer a totes les competicions (També s'usa amb la forma sense esperit) (*R-M)

pobre d'esperit, tenir poc esperit, mancat d'esperit, no tenir empenta, no saber destravar es cul a una gallina

deixar de sembrar per por dels ocells (p.ext.), no ésser ningú (p.ext.)