pagar la festa SV, pagar les conseqüències d'una acció en què han intervingut d'altres / ésser la víctima de la diversió dels altres (DIEC1, A-M)
L'avalot va ésser començat pels alumnes del segon curs, però van pagar la festa els de tercer, que foren els darrers d'anar-se'n; en detingueren molts (R-M)
→pagar els plats trencats, dur-se'n les encarregades, pagar la patenta, pagar just per pecador, pagar la funció
▷carregar els neulers (a algú) (inv.), fer pagar els neulers (a algú) (inv.), sofrir ses enzes (d'algú) (p.ext.)
pagar la festa SV, pagar les conseqüències d'una acció en què han intervingut d'altres / ésser la víctima de la diversió dels altres (DIEC1, A-M)
Jo no tenia cap culpa, però em va tocar pagar la festa / Sempre acaba pagant la festa el mateix noi de la colla / Fa el cap viu perquè sap que li toca pagar la festa (*, *, A-M)
→pagar els plats trencats, dur-se'n les encarregades, pagar la patenta, pagar just per pecador, pagar el riure, pagar la funció
▷carregar els neulers (a algú) (inv.), fer pagar els neulers (a algú) (inv.), sofrir ses enzes (d'algú) (p.ext.)
pagar la festa SV, suportar les conseqüències d'un fet desagradable / pagar les conseqüències d'una acció en què han intervingut d'altres / ésser la víctima de la diversió dels altres (R-M, DIEC1, A-M)
Un grup d'alumnes es barallava i el professor ha castigat tota la classe. Els qui no havien fet aldarulls han pagat la festa / Qui pagarà la festa també seran ses llebres (*, A-M)
→dur-se'n les encarregades; pagar els plats trencats; pagar la patenta; pagar just per pecador; pagar el riure; no escapar-se d'un gos de la mateixa cadellada; beure's es cop, com sa figuera; pagar la funció
▷carregar els neulers (a algú) (inv.), fer pagar els neulers (a algú) (inv.)