Cerca

DESTRUIR

menjar-se viu (algú) SV, destruir algú, desfer-se'n

Es menjaria vius els qui el contradiuen / Si continua amb aquella trepa se'l menjaran viu (Normalment s'usa amb el complement en forma pronominal) (EC*)

ESBRONCAR

menjar-se viu (algú) SV, renyir fortament amb algú (R-M)

Estava furiós escridassant l'aprenent; se'l menjava viu perquè li havia trencat una eina / Estava fora de si i se'l menjava viu (Normalment s'usa amb el complement en forma pronominal) (R-M)

tirar la cavalleria per sobre (a algú)

moure xivarri (p.ext.), fer (algú) amb arròs (p.ext.)

CONSUMIR

menjar-se viu (algú, alguna cosa) SV, dit d'alguna cosa (malaltia, despeses, deutes) que consumeix una persona

Una despesa excessiva, qui l'ocasiona, etc., menjar-se viu algú / Les obligacions lligades al nou càrrec se'l mengen viu (Normalment s'usa amb el complement en forma pronominal) (DIEC1*)

menjar-se (algú o alguna cosa) de viu en viu

SUPERAR

menjar-se viu (algú, alguna cosa) SV, alguna cosa, vèncer, superar algú fàcilment i sense clemència

Els deutes se'l menjaran viu. (Normalment s'usa amb el complement en forma pronominal)

menjar-se (algú o alguna cosa) de viu en viu