menjar-se (algú o alguna cosa) de viu en viu SV, causar gran despesa a algú, consumir els seus recursos / consumir-ne les forces, la salut, el patrimoni (A-M)

El negoci familiar s’ha menjat de viu en viu tot el patrimoni que tenien i ara s’han arruïnat / El càncer que patia se la menjava de viu en viu

→ menjar-se viu (algú, alguna cosa)

menjar-se viu (algú, alguna cosa) SV, dit d’alguna cosa (malaltia, despeses, deutes) que consumeix una persona

Una despesa excessiva, qui l’ocasiona, etc., menjar-se viu algú / Les obligacions lligades al nou càrrec se’l mengen viu (Normalment s’usa amb el complement en forma pronominal) (IEC, *)

→ menjar-se (algú o alguna cosa) de viu en viu