fer vores SV, acostar amb una forca cap al centre de l'era la palla que durant la batuda s'ha escampat per les vores, a fi de tornar-la a batre (A-M)
Després de la batuda calia fer vores
▷parar tesa (p.ext.), cap d'era (p.ext.)
[Cerdanya, Pallars, Segarra (A-M)]
fer vores (a algú) SV, apartar-se per deixar pas a algú (A-M)
Calia fer vores perquè poguessin passar les autoritats / L'Ibo, tot rotllejant-la de prop, li feia vores (*, A-M)
▷fer les vores (a algú) (v.f.)
[Gir., Garrotxa, Berguedà (A-M)]
fer vores (a algú) SV, apartar-se d'algú (R-M)
Des que han sortit aquestes fotografies a la revista, tothom fa vores a la Maria / D'ençà que va donar aquell escàndol, tothom li fa vores; no té cap amic / Diuen que està embolicat en qüestions escandaloses; val més que li fem vores (*, R-M, R-M)
→deixar (algú o alguna cosa) de racó, fer el buit a, deixar (algú o alguna cosa) de banda
fer vores endins SV, anar venent propietats per necessitat de fer diners (A-M)
Primer es va vendre un pis, després uns terrenys: fa vores endins
▷fer encant (d'alguna cosa) (p.ext.)
[Emp. (A-M)]
no saber on anar a fer vores SV, no saber com arreglar-se, com sortir de les dificultats (A-M)
Ha decidit demanar consell als seus amics perquè, amb els problemes que té, no sap on anar a fer vores / Si li passés això, no sabria on anar a fer vores
→no saber on dar-les, no saber on s'ha de fermar l'ase, no saber quants dits té a la mà
[Llofriu (A-M)]