anar peix (d’alguna cosa) SV, ignorar de què es tracta una matèria d’estudi / no haver estudiat, no saber una lliçó, una matèria, etc. (R-M, IEC)

Ha tingut sort que li aprovessin l’examen, perquè el cert és que anava peix de matemàtiques / Espero que no li preguntin res de geografia, perquè va peix / Estic peix de llatí (També s’usa amb el verb estar. El complement es pot ometre) (R-M, R-M, *)

→ estar dejú (d’alguna cosa)

▷ anar peix (en alguna cosa) (v.f.), tenir un bany (d’alguna cosa) (p.ext.)

baix de davant SA, [ésser] de poc coneixement (R-M)

Ja es veu que és baix de davant, altrament no hauria parlat tan fora de raó (R-M)

→ baix de sostre, cap de carbassa, ésser ase de tots quatre quartos, ésser un bèstia

▷ baix del davant (v.f.)

cap de carbassa SN, [ésser] neci, ignorant (IEC)

No crec que pugui pas ajudar-te gaire, és un cap de carbassa / Amb aquest cap de carabassa no fareu res de bo (*, R-M)

→ tros de quòniam, tros d’ase, cap buit, cap d’ase, baix de davant, ésser ase de tots quatre quartos

ésser ase de tots quatre quartos SV, ésser molt ignorant (R-M)

Li han pres el lloc perquè és ase de tots quatre quartos i ha badat massa (R-M)

→ cap de carbassa, no saber ni la «a», baix de davant, tros d’ase, ésser un ase

■ ésser un bèstia SV, ésser molt ignorant o curt d’enteniment

A ell no li preguntis res de filosofia, que és un bèstia (També s’usa amb el nom bestiota i amb la forma ésser molt bèstia)

→ baix de davant, tenir llana al clatell

estar a la lluna SV, ignorar / no estar gens informat tocant a una qüestió, ignorar notícies conegudes de tothom, etc. (R-M, *)

Li prenien material del magatzem i ell estava a la lluna; ara ho ha vist / No sabia de què li parlaven, estava a la lluna (R-M, *)

→ venir de la lluna, dormir a la palla, estar in albis, quedar en dejú (d’alguna cosa), jeure a la palla, no saber de què va (alguna cosa), estar als llimbs

▷ quedar a l’escapça (p.ext.)

estar al Jesús SV, estar a les beceroles, al principi d’una cosa que s’ha d’aprendre (A-M)

Referent a aquesta qüestió estic al Jesús; no en sé ni una paraula (R-M)

▷ estar en el Jesús (v.f.)

estar als llimbs SV, no estar gens informat tocant a una qüestió, ignorar notícies conegudes de tothom, etc. (EC)

No sap la veritat, està als llimbs i no es preocupa per a conèixer res

→ viure als llimbs, estar a la lluna

estar dejú (d’alguna cosa) SV, ignorar, no tenir informació / mancat, privat (R-M, EC)

Encara estic dejú de saber si el teu fill s’ha casat o no / Escriu-me sovint, que estic dejú de notícies (R-M, EC, R-M)

→ quedar en dejú (d’alguna cosa), anar peix (d’alguna cosa)

▷ no saber què es manega (p.ext.)

estar in albis SV, ignorar / no estar gens informat tocant a una qüestió, ignorar notícies conegudes de tothom, etc. (R-M, *)

Cap d’ells no sabia què havia passat. Tots estaven in albis (R-M)

→ quedar in albis, estar a la lluna

[in albis: llatinisme]

haver-hi llana SV, haver-hi gent ignorant, poc desperta, fàcil d’enganyar (EC)

Hi ha llana entre la joventut, els joves no són tan desperts com abans / Hi ha molta llana, en aquest país! (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició prenominal) (*, EC)

→ tenir llana al clatell

no saber de la missa la meitat SV, ignorar una part de la qüestió / ignorar la part principal d’un assumpte (R-M, A-M)

Et sembla mentida que l’hagin despatxat, però tu no saps de la missa la meitat; quan et conti què va passar ja no t’estranyaràs (R-M)

→ saber el vent i no saber el torrent, sentir tocar campanes i no saber on

no saber de què va (alguna cosa) SV, ignorar / ignorar una part de la qüestió (R-M, *)

Tu ara acabes d’entrar i no saps de què va; ja t’ho explicarem després / No sabia de què anava la conversa i ja hi volia ficar cullerada / Prepara’t el tema perquè, si no, no sabràs de què va la taula rodona (R-M, *, *)

→ no saber-ne ni les beceroles, no tenir ni folla (d’alguna cosa), estar a la lluna, no saber ni la «a»

no saber-ne futil·la SV, no saber absolutament res (A-M)

No li ho preguntis a ell perquè no en sap futil·la

→ no saber-ne ni un borrall, no entendre-hi futil·la, no saber-ne ni les beceroles

no saber-ne ni les beceroles SV, no saber d’alguna cosa

Per què es vol dedicar a la fotografia si no en sap ni les beceroles? / No en sabia ni les beceroles, però en va aprendre ràpidament

→ no entendre-hi un borrall, no saber de què va (alguna cosa), no tenir ni folla (d’alguna cosa), no saber-ne ni un borrall, no saber-ne futil·la

no saber-ne ni palla ni pols SV, no saber res d’algú o d’alguna cosa, no tenir-ne cap notícia (A-M)

El meu germà, d’informàtica, no en sap ni palla ni pols

→ no saber-ne ni les beceroles, no saber-ne ni un borrall

no saber-ne ni un borrall SV, (d’alguna cosa), no entendre-hi, no saber-ne, etc., mica (EC)

No en sé ni un borrall, de bricolatge / No en sabem un borrall, de matemàtiques, per això necessitaríem un reforç

→ no entendre-hi un borrall, ésser un zero a l’esquerra, no saber-ne ni les beceroles, no saber-ne ni palla ni pols, no tenir ni folla (d’alguna cosa), no saber-ne futil·la

▷ tenir un bany (d’alguna cosa) (ant.)

no saber ni la «a» SV, no saber ni els rudiments d’una cosa / ésser molt ignorant (IEC, R-M)

No sap ni la «a» i pretén un bon càrrec; no l’hi donaran pas / Ha ascendit a cap de servei i no sap ni la «a». És una vergonya (R-M)

→ no saber on té la cara, ésser ase de tots quatre quartos, no saber de què va (alguna cosa), no saber-se mocar

no saber on anar a fer vores SV, no saber com arreglar-se, com sortir de les dificultats (A-M)

Ha decidit demanar consell als seus amics perquè, amb els problemes que té, no sap on anar a fer vores / Si li passés això, no sabria on anar a fer vores

→ no saber on dar-les, no saber on s’ha de fermar l’ase, no saber quants dits té a la mà

[Llofriu (A-M)]

no saber on dar-les SV, no saber com resoldre una qüestió (R-M)

S’ha quedat sense feina i encara ha d’acabar de pagar el pis; ara sí que no sap on dar-les; se sent atrapat (R-M)

→ no saber a quina paret tocar, no saber on anar a fer vores

▷ no saber on dar-la (v.f.)

no saber on es toca SV, no tenir concepte clar de la qüestió (R-M)

Parla de moltes coses i no sap on es toca; no es pren mai la feina de documentar-se (R-M)

→ no saber on té la cara, no saber què es manega

no saber on s’ha de fermar l’ase SV, desconèixer el procediment / no saber què s’ha de fer (R-M, IEC)

Han deixat que organitzés la festa algú que no sap on s’ha de fermar l’ase i per això ha resultat un fracàs / D’ell, no te’n fiïs perquè no sap on s’ha de fermar l’ase (R-M, *)

→ no saber fer una «o» amb un cul de got

no saber on té la cara SV, (algú) ésser molt ignorant en la seva professió (IEC)

Es queixa que les coses no li van bé; però el cert es que no sap on té la cara / Deixa-ho córrer perquè no saps on tens la cara! (R-M, *)

→ no saber on té la mà dreta, no saber quants dits té a la mà, no saber-se mocar, no saber ni la «a», no saber quin cap li va al davant, no saber on s’ha de fermar l’ase, no saber què es pesca, no saber on es toca, no saber quina és la mà dreta

no saber per on agafar SV, no saber com tractar, com entendre, algú o alguna cosa

No sap per on agafar el seu home, amb el caràcter que té / És un periodista massa jove, no sabria per on agafar aquesta història ni tampoc com enfocar-la

▷ no saber per quin cap agafar (alguna cosa) (p.ext.)

no saber quants dits té a la mà SV, ésser molt ignorant (R-M)

Com vols que pugui fer-te bé aquesta feina tan delicada, si no sap quants dits té a la mà! / No sabia ni quants dits tenia a la mà. Era molt ignorant / Va ser molt dur amb ell quan li va dir: «Com vols que em fiï de tu, si no saps quants dits tens a la mà?» (R-M, *, *)

→ no saber quin cap li va al davant, no saber on té la cara, no saber quin dia menja pa, no saber on anar a fer vores

no saber quin cap li va al davant SV, estar desorientat, no saber on prendre o què fer (A-M)

És molt bon xicot, però no sap quin cap li va al davant, és una veritable calamitat en tot allò que emprèn / Deixa’l fer que no sap quin cap li va al davant (R-M, *)

→ no saber on té la cara, no saber quants dits té a la mà

▷ no saber quin cap li va davant (v.f.)

• no sebre quin cap li va a davant (Mall.)

no saber quin dia menja pa SV, ésser molt ignorant o curt d’enteniment (R-M)

Segur que no recorda que avui és el meu aniversari, no sap quin dia menja pa / No li ho preguntis a ell perquè segur que no ho sap. Aquest no sap ni quin dia menja pa

→ no saber quants dits té a la mà

quedar en dejú (d’alguna cosa) SV, (quedar) sense informació (R-M)

Parlava tan de pressa, aquell bon home, que m’he quedat en dejú de la qüestió que exposava / Ho ha fet tot tan complicat, que la majoria de gent s’ha quedat en dejú (El complement es pot ometre) (R-M)

→ estar a la lluna, estar dejú (d’alguna cosa)

quedar in albis SV, restar sense entendre res / no seguir la il·lació d’un tema (R-M, *)

Es van posar a parlar en suec i jo em vaig quedar in albis (R-M)

→ estar in albis, quedar en blanc

[in albis: llatinisme]

tenir llana al clatell SV, ésser ignorant, no gens despert (IEC)

Aquell noi té massa llana al clatell i no l’admetran per a participar en aquest concurs (També s’usa amb els quantificadors força, massa, molt, etc. en posició postverbal)

→ ésser un bèstia, haver-hi llana

▷ tenir llana en el clatell (v.f.), treure-li la llana del clatell (a algú) (inv.), tenir el cervell estret (p.ext.)

tros d’ase SN, persona molt ignorant (R-M)

El va insultar dient-li que era un tros d’ase i l’altre es va enfurismar / No li facis cas, és un tros d’ase (R-M)

→ cap de carbassa, cap d’ase, ésser ase de tots quatre quartos

▷ cony de (p.ext.)

tros de quòniam SN, molt ignorant (R-M)

Aquell tros de quòniam no ens va saber dir quin encàrrec li havien fet i no vam poder servir la comanda (R-M)

→ cap de carbassa

▷ cony de (p.ext.)

[quòniam: llatinisme]