REALMENT
de veritat SP, segons la veritat, realment / amb adequació entre allò que es diu i allò que realment és (DIEC1, A-M)
Ell era de veritat un bon amic
→de debò, de bo, a fe, en veritat
de veritat SP, segons la veritat, realment / amb adequació entre allò que es diu i allò que realment és (DIEC1, A-M)
Ell era de veritat un bon amic
→de debò, de bo, a fe, en veritat
de veritat SP, expressió amb què hom remarca que una cosa és dita amb tot el valor que correspon a la paraula que designa, etc., que l'asserció que fa és conforme a la veritat, que parla seriosament, etc. (EC)
T'ho dic de veritat / T'ho dic de bona veritat; si no fos que tinc por de disgustar-te, no t'acceptaria la invitació; no tinc ganes de sortir (També s'usa amb el modificador bon en posició prenominal) (EC, R-M)
de veritat SP, amb adequació entre allò que es diu i allò que realment és (A-M)
De veritat, jo no vaig ser qui va robar els diners
de veritat SP, veritable, veritablement / amb adequació entre allò que es diu i allò que realment és / expressió amb què hom remarca que una cosa és veritable, real (DIEC1, A-M, EC)
Ell és un amic de veritat / Un poeta de veritat (DIEC1, EC)