VERAMENT
de bo SP, segons la veritat / de ver, amb serietat (R-M, A-M)
No m'enganyis: digues-me de bo si t'agrada com m'han tallat els cabells / No parlava de bo de bo, dona!; ho deia per riure! / En Gostí va veure qu'anava de bo, y posà punt en boca / Y ara, ¿que va de bo? / Saben fer la caritat de bo de bo y sense soroll (*, R-M, A-M, A-M, A-M)
→en veritat, de ver, de debò, de veritat
▷de bo de bo (v.f.), en fals (ant.), amb el cor a la mà (p.ext.)
de debò SP, en veritat, realment, no de per riure / de veritat, de bon de veres (DIEC1, A-M)
M'ho dius de debò? No m'enganyes? / M'ha fet mal de debò / No s'ho podia creure quan li ho van dir, però era de debò que el seu marit havia comès un desfalc / Ab una flayre de puresa qu'enamorava de debò (R-M, EC, *, A-M)
•de debones (Rosselló [A-M])
[Or., Occ. (A-M)]
de veritat SP, amb adequació entre allò que es diu i allò que realment és (A-M)
De veritat, jo no vaig ser qui va robar els diners