de debò SP, en veritat, realment, no de per riure (IEC)

Ho dic de debò / El que li has dit s’ho ha pres de debò (EC, *)

→ de veritat

▷ de per riure (ant.), de part de riure (ant.)

de veritat SP, expressió amb què hom remarca que una cosa és dita amb tot el valor que correspon a la paraula que designa, etc., que l’asserció que fa és conforme a la veritat, que parla seriosament, etc. (EC)

T’ho dic de veritat / T’ho dic de bona veritat; si no fos que tinc por de disgustar-te, no t’acceptaria la invitació; no tinc ganes de sortir (També s’usa amb el modificador bon en posició prenominal) (EC, R-M)

→ en veritat, de debò