Cerca

DESAGRADAR

caure malament (a algú) SV, desplaure, ofendre / ésser desagradable, donar disgust (a algú) (R-MA-M)

En Xavi cau malament als pares de la seva xicota i els vol fer canviar d'opinió / Li ha caigut malament que li diguessis tot allò; s'ha enfadat molt (També s'usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial) (*R-M)

assentar-se-li malament (a algú), posar-se-li malament (a algú), caure tort (a algú), saber greu (a algú), venir en cru (a algú), agradar tant com a un gat ses garrotades

caure bé (a algú) (ant.), prendre (algú) en comís (p.ext.), dur (algú) pels cabells (p.ext.), fer grivi (p.ext.)

DESAVINENT

caure malament (a algú) SV, ésser incòmode, mal avinent (a algú) (A-M)

Sempre cau malament haver de treballar a deshores / Aquesta hora em cau bastant malament perquè he d'anar al dentista, pots donar-me'n una altra? (També s'usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial)

anar malament (a algú), caure tort (a algú), escaure com al gat la sella

caure bé (a algú) (ant.)

INDIGESTAR-SE

caure malament (a algú) SV, fer mal profit, perjudicar el cos (A-M)

Els greixos cauen malament a la gent gran / Un panxó de prunes li va caure malament (S'usa normalment amb noms que denoten àpats o menjars com a subjecte i també amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial)

assentar-se-li malament (a algú), posar-se-li malament (a algú), desavenir-se-li els budells (a algú)

caure bé (a algú) (ant.), fer profit (a algú) (ant.), fer bon ventrell (a algú) (ant.), tenir la panxa bruta (p.ext.), tenir un racó (p.ext.), tornar a la boca (p.ext.), embaràs del ventrell (p.ext.), cruesa de ventrell (p.ext.)

INESCAIENT

caure malament (a algú) SV, venir mal adaptada al cos / no escaure; no adaptar-se bé a una cosa (A-M)

Aquesta màniga de l'abric cau malament; s'ha d'entregirar / Aquell vestit era preciós, però li queia força malament (També s'usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial i amb el verb escaure) (R-M*)

quedar-li com unes calces de capellà (a algú), escaure com al gat la sella

caure bé (a algú) (ant.)