anar malament (a algú) SV, ésser ineficaç, inadequat, inescaient (R-M)

La brusa va malament amb la faldilla; són de colors molt iguals / Aquest vestit et ve malament, l’hauràs d’estrènyer de la cintura (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial i amb el verb venir) (R-M, *)

caure malament (a algú) SV, venir mal adaptada al cos (A-M)

Aquesta màniga de l’abric cau malament; s’ha d’entregirar / Aquell vestit era preciós, però li queia força malament (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial) (R-M, *)

→ quedar-li com unes calces de capellà (a algú)

▷ caure bé (a algú) (ant.)