Cerca

ENYORAR

trobar a faltar SV, adonar-se que (algú o alguna cosa) no és allà on hauria d'ésser, sentir la llunyania, la pèrdua, la desaparició (d'algú o d'alguna cosa) / notar l'absència d'algú o alguna cosa, sentir-se'n; enyorar-la (DIEC1, A-M)

En un país estranger es troben a faltar moltes coses de la nostra vida quotidiana, però sobretot els amics / Si se'n va el trobaré a faltar / Ja suposareu piadosament que lo que trobava jo a faltar era sa dona / Tants dies d'estar sol us trobaré a mancar (També s'usa amb el verb mancar) (R-M, EC, A-M, R-M)

→trobar a enyor

FALTAR

trobar a faltar SV, adonar-se que (algú o alguna cosa) no és allà on hauria d'ésser / notar l'absència d'algú o alguna cosa, sentir-se'n; enyorar-la (DIEC1, A-M)

Van trobar a faltar la Gemma a la reunió. El seu seient era buit / En aquesta relació hi trobo a faltar la tramesa d'ahir / Trobo a mancar una conclusió al teu informe (També s'usa amb el verb mancar) (*, R-M, *)

→trobar a enyor

▷a manca de (p.ext.), en absència de (p.ext.)