ENYORAR
trobar a enyor SV, enyorar / adonar-se que algú o alguna cosa no és allà on hauria d'ésser, sentir-ne la llunyania, la pèrdua, la desaparició / enyorar una cosa, sentir-ne l'absència (DIEC1, *, A-M)
Des que viu a França troba a enyor els seus amics / Estava acostumat a viure prop del mar i ara ho troba a enyor / He deixat de fumar i ho trobo a enyor / Encara que vaig trobar d'anyor la calma tèbia del menjador / Per això aquell dia trobava anyor la costum (*, R-M, EC, A-M, A-M)
▷trobar d'enyor (v.f.), trobar enyor (v.f.)
[Barc., Olot, Llofriu, Penedès, Urgell (A-M)]
trobar a faltar SV, adonar-se que (algú o alguna cosa) no és allà on hauria d'ésser, sentir la llunyania, la pèrdua, la desaparició (d'algú o d'alguna cosa) / notar l'absència d'algú o alguna cosa, sentir-se'n; enyorar-la (DIEC1, A-M)
En un país estranger es troben a faltar moltes coses de la nostra vida quotidiana, però sobretot els amics / Si se'n va el trobaré a faltar / Ja suposareu piadosament que lo que trobava jo a faltar era sa dona / Tants dies d'estar sol us trobaré a mancar (També s'usa amb el verb mancar) (R-M, EC, A-M, R-M)