trencar-se el coll SV, fracassar completament en un negoci / sofrir greu dany en una empresa o afer / fracassar, sofrir grans pèrdues, quedar anorreat físicament o moral (Fr, DIEC1, A-M)
El seguien a risc de trencar-se el coll (També s'usa amb el verb rompre)
→espifiar-la, cagar-la
▷arribar per enllà (p.ext.)
trencar-se el coll SV, matar-se en un accident / prendre mal caient / caure violentament (Fr, DIEC1, A-M)
Es va trencar el coll intentant enfilar-se dalt d'un arbre / Estava ran del precipici, li va fallar un peu i va trencar-se el coll / Aquest trapezista s'arrisca massa; algun dia pot rompre's el coll (També s'usa amb el verb rompre) (*, R-M, R-M)
→trencar-se la nou del coll, rompre's la crisma
▷obrir el cap (a algú) (p.ext.)
trencar-se el coll SV, fracassar completament en un negoci / sofrir greu dany en una empresa o afer (Fr, DIEC1)
Va trencar-se el coll en aquell afer i encara no se n'ha recuperat econòmicament (També s'usa amb el verb rompre)
→enganxar-se els dits, picar-se els dits, cremar-se els dits, agafar-se els dits