tenir veu SV, tenir bona veu per a cantar / tenir una veu prou potent i afinada per a cantar, recitar, etc. (EC, *)
Si tingués veu, podria cantar aquesta ària / Aquesta soprano té bona veu; arribarà lluny / Aquest noi no té veu per a ser locutor de ràdio (També s'usa amb el modificador bon en posició prenominal)
no tenir veu SV, tenir la veu molt dèbil o desafinada, que no permet cantar (A-M)
Aquest matí han estat parlant i han decidit ajornar el concert perquè no tenen veu / Estava sense veu a causa del refredat (També s'usa amb la forma sense veu)
→haver vist el llop, haver festejat per sa finestra
▷veu de tro (ant.), estar en veu (ant.), enfosquir-se-li la veu (a algú) (p.ext.), trencar-se-li la veu (a algú) (p.ext.)
no tenir veu ni vot SV, no tenir cap paper en alguna cosa, haver de callar (R-M)
Tu no intervinguis en les coses d'aquesta família; nosaltres no hi tenim veu ni vot; que facin el que vulguin / No val la pena d'anar-hi; al cap i la fi no hi tenim ni veu ni vot (R-M)
tenir veu de canya SV, (es diu d'algú que té la) veu molt esquerdada (A-M)
Deu haver sortit fins a les tantes, perquè noto que té veu de canya
▷veu d'aiguardent (p.ext.), veu de regadora (p.ext.)
[Urgell (A-M)]
tenir veu i vot SV, tenir dret en una assemblea de parlar i prendre part en les deliberacions (DIEC1)
Tenir algú en una assemblea veu i vot / No té veu perquè no forma part de la junta / Volen representació amb veu i vot (Sovint s'omet la segona part del complement. També s'usa amb la forma amb veu i vot) (DIEC1, *, *)
▷tenir vot (p.ext.), tenir veus (p.ext.), dir-hi la seva (p.ext.), ficar ditada (en alguna cosa) (p.ext.)