CALLAR
1. (v. intr.) no parlar, no dir res, guardar silenci
acabar la corda SV, callar qui parlava durant molta estona (R-M)
No acaba mai la corda; parlaria hores seguides / Com que no acaba mai la corda, tothom se’l treu de sobre (R-M)
▷ descabdellar fil (ant.), parlar pels descosits (ant.), donar corda (a algú) (inv.), fer muts (p.ext.), fer moixoni (p.ext.), tenir corda per estona (p.ext.)
acopar el bec SV, callar / abstenir-se de parlar (EC, *)
Acopa el bec, no et vull tornar a sentir!
→ tancar el bec
callar com en missa SV, no motar, no declarar res (A-M)
Ell es pensava que jo callaria com en missa, però no em vaig poder estar de dir-li-ho tot
→ callar com un mort, guardar silenci, no dir mot
▷ no poder-li treure mot (a algú) (inv.), no poder-li arrencar mot (a algú) (inv.)
callar com un mort SV, no dir absolutament res (IEC)
Jo et prometo callar com un mort / Va callar com un mort tota l’estona, estava acovardit i per això no es va atrevir a dir res (A-M, *)
→ callar com en missa, no dir mot, no badar boca, ésser una tomba (algú), florir-se el pa a la boca (d’algú)
▷ frenar la llengua (p.ext.)
cosir-se la boca SV, imposar-se silenci (R-M)
De tot el que has vist val més que te’n cusis la boca; no convé propalar-ho (R-M)
→ fer moixoni, florir-se el pa a la boca (d’algú), ésser una tomba (algú)
donar fil (a algú) SV, callar per deixar parlar algú / deixar-lo dir, com hom fa d’aquell del qual no cal fer cap cas digui el que digui, faci el que faci, etc. (Fr, EC)
Després d’un discurs molt llarg va donar fil als altres ponents
→ frenar la llengua
▷ fer punt rodó (p.ext.)
ésser una tomba (algú) SV, saber callar, sobretot a l’hora de guardar secrets
Li pots explicar el que sigui perquè sap guardar molt bé els secrets, és una tomba
→ callar com un mort, cosir-se la boca, guardar silenci
fer el mut SV, no dir paraula (IEC)
Quan li fa una pregunta i ell fa el mut, es posa de mal humor
→ fer l’ofici dels muts, fer muts, guardar silenci
fer l’ofici dels muts SV, callar / abstenir-se de parlar (R-M, *)
Ja sabíem qui tenia la culpa però vàrem fer l’ofici dels muts; no vàrem voler acusar ningú (R-M)
→ fer el mut, fer muts
fer moixoni SV, callar / abstenir-se de parlar (IEC, *)
Vinga, a fer moixoni! Ja és hora de dormir i molesteu els altres amb la vostra xerrameca / Fes moixoni, si no, rebràs! (R-M, EC)
→ fer muts, fer muts i a la gàbia, cosir-se la boca, ficar-se la llengua a la butxaca, ficar-se la llengua dins el cul, frenar la llengua, no badar boca
▷ obrir la boca (ant.), acabar la corda (p.ext.)
fer muts SV, callar / abstenir-se de parlar (IEC, *)
Per entendre el que us dic heu de fer muts / Si veus que protesten, no insisteixis, val més fer mutis (També s’usa amb la forma fer mutis) (*, R-M)
→ fer muts i a la gàbia, fer l’ofici dels muts, fer moixoni, fer el mut
▷ acabar la corda (p.ext.)
fer muts i a la gàbia SV, callar / abstenir-se de parlar (IEC, *)
Si et sembla que s’ha d’enfadar perquè li dius això, fes muts i a la gàbia; no l’amoïnis (R-M)
→ fer moixoni, fer muts, fer punt
▷ fer muts a la gàbia (v.f.)
fer punt SV, deixar de parlar d’una qüestió determinada (EC)
Un cop dit això ja podem fer punt. No cal discutir-ho més (R-M)
→ fer punt rodó, fer muts i a la gàbia
fer punt rodó SV, no passar avant, cessar en sec de parlar (A-M)
Quan li van dir això va fer punt rodó i ni ella ni nosaltres no vam tornar a dir res en tota la vetllada
→ fer punt
▷ donar fil (a algú) (p.ext.)
ficar-se la llengua a la butxaca SV, callar / abstenir-se de parlar (R-M)
Tots a ficar-se la llengua a la butxaca. Ja n’hi ha prou de protestar / En aquell moment no hauries d’haver parlat, el més convenient hauria estat ficar-se la llengua a la butxaca (R-M, *)
→ ficar-se la llengua dins el cul, fer moixoni, frenar la llengua
ficar-se la llengua dins el cul SV, callar / abstenir-se de parlar (EC, *)
El que has de fer és ficar-te la llengua dins el cul, perquè no tens ni mica de raó / No diguis més ximpleries i fot-te la llengua dins el cul (També s’usa amb el verb fotre i amb la forma ficar-se la llengua al cul)
→ ficar-se la llengua a la butxaca
[Val., Vallès, Penedès (A-M)]
florir-se el pa a la boca (d’algú) O, ésser molt callat / guardar-se bé el secret (R-M, A-M)
És molt discret i molt callat; se li floriria el pa a la boca. No hi ha por que et descobreixi (R-M)
→ cosir-se la boca, callar com un mort
frenar la llengua SV, evitar parlar massa (R-M)
No sap frenar la llengua i moltes vegades resulta indiscret / Frena la llengua, noi! (R-M, EC)
→ retenir la llengua, ficar-se la llengua a la butxaca, fer moixoni
▷ anar-se’n de la boca (ant.), afluixar la llengua (ant.), no dir mot (p.ext.), no obrir boca (p.ext.), callar com un mort (p.ext.), parar el carro (p.ext.)
guardar silenci SV, callar / abstenir-se de parlar (A-M, *)
Guardeu silenci, que vol parlar el professor
→ callar com en missa, fer el mut, no dir mot, passar (alguna cosa) en silenci, ésser una tomba (algú), a la callada
▷ rompre el silenci (ant.), no poder-li treure mot (a algú) (inv.), no poder-li arrencar mot (a algú) (inv.)
mossegar-se els llavis SV, retenir-se per no dir allò que es pensa / retenir-se el riure, el parlar, de despit, de ràbia (R-M, IEC)
Aquella insinuació mereixia una resposta dura; però ell va preferir mossegar-se els llavis i no donar-se per al·ludit (R-M)
→ mossegar-se la llengua, empassar-se la saliva
▷ tirar llamps i pestes (ant.), anar-se’n de la llengua (ant.), no desplegar els llavis (p.ext.), mesurar les paraules (p.ext.)
mossegar-se la llengua SV, reprimir-se de parlar, abstenir-se’n malgrat les ganes (A-M)
Va haver de mossegar-se la llengua per no dir el que pensava ja que hauria quedat malament
→ mossegar-se els llavis, empassar-se la saliva
▷ tirar llamps i pestes (ant.), anar-se’n de la llengua (ant.), engegar (alguna cosa) l’una darrere l’altra (ant.), mesurar les paraules (p.ext.)
no badar barres SV, callar, no dir cap paraula / estar callat (A-M, R)
Aquest no bada barres: no hi ha manera que digui res
→ no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni mu, no obrir boca
[Mall. (A-M)]
no badar boca SV, no parlar, ésser molt callat / no dir res, romandre callat (R-M, IEC)
En tota l’estona que va estar amb nosaltres, no va badar boca; no li hem sentit la veu / Si badés boca de tant en tant, la gent el coneixeria / Vols dir que badarà boca avui? / Estudiava hores seguides sense badar boca (R-M, *, *, *)
→ no dir ni piu, fer moixoni, no dir ni ase ni bèstia, haver perdut la llengua, callar com un mort, no dir mot, no dir ni piu, no obrir boca, no piular, no badar barres
▷ obrir la boca (ant.)
no desplegar els llavis SV, no obrir els llavis, restar en silenci (EC)
És molt poc participatiu: no va desplegar els llavis en tot el debat
→ no obrir boca, no badar barres, tancar el bec, a la callada
▷ obrir la boca (ant.), mossegar-se els llavis (p.ext.)
no dir «bèstia, què fas» SV, no parlar quan caldria parlar (A-M)
Quan treballa s’ho pren tan a la valenta que no diu «bèstia, què fas»
→ no dir ni ase ni bèstia
no dir mot SV, no dir res / romandre callat (IEC, *)
Més val no dir mot i esperar que ells es manifestin / En tot el sopar no va dir mot / Quan el va veure no li va dir ni un mot / No va dir paraula en tota la reunió (També s’usa amb el nom paraula) (R-M, *, *, *)
→ no badar boca, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni piu, guardar silenci, no badar barres, tancar el bec, no obrir boca, callar com un mort, no piular, callar com en missa
▷ frenar la llengua (p.ext.)
no dir ni ase ni bèstia SV, (romandre) sense saludar, sense proferir cap paraula (EC)
En marxar, no va dir ni ase ni bèstia; potser estava enfadat / És un mal educat: quan entra no diu ase ni bèstia / Tothom exposava el seu parer, però ell va estar sense dir ase ni bèstia; com si no tingués llengua (*, *, R-M)
→ no badar boca; no dir mot; no dir ni mu; no dir ni piu; no dir «bèstia, què fas»
▷ a la callada (p.ext.), no tornar mot (p.ext.)
■ no dir ni mu SV, abstenir-se de parlar
Ell sabia que a mi m’ho havien explicat tot, però no va dir ni mu
→ no dir ni piu, no dir ni ase ni bèstia, no badar barres, tancar el bec
[mu: mot no registrat a l’IEC]
no dir ni piu SV, no dir res / abstenir-se de parlar (IEC, *)
No va dir ni piu durant tota la tarda, volia demostrar-nos que estava enfadat / Si vols quedar bé no diguis ni piu quan et demanin el parer / Va estar ben quiet, sense dir ni piu en tota la tarda; és un nen molt pacífic (*, *, R-M)
→ no badar boca, no dir mot, no dir ni mu, no dir ni ase ni bèstia, no piular, tancar el bec
▷ no sentir-se ni un piu (p.ext.)
no obrir boca SV, no dir res / abstenir-se de parlar (IEC, *)
Si no estàs segur de què vols dir, val més que no obris boca i deixis dir als altres
→ no obrir els llavis, no desplegar els llavis, no badar boca, no dir mot, frenar la llengua, no badar barres, tancar el bec
▷ obrir la boca (ant.)
no obrir els llavis SV, no parlar / abstenir-se de parlar (IEC, *)
No va obrir els llavis en tota la reunió / Si m’has de renyar, no obris els llavis que ja sé que la culpa és meva (EC, *)
→ no desplegar els llavis, no obrir boca, no badar boca, tancar el bec
▷ obrir la boca (ant.)
no piular SV, no dir res, callar / abstenir-se de parlar (F, *)
Per més que el renyin, ell no piula; no contesta mai (R-M)
→ no badar boca, no dir ni piu, no dir mot
no poder piular SV, no tenir dret a parlar o no tenir avinentesa de fer-ho / no tenir dret a parlar donat allò de què es parla (EC, IEC)
Estaven parlant del pressupost i jo no podia piular perquè no en tinc ni idea, de números
→ no tenir veu ni vot
no tenir llengua SV, no dir res absolutament / expressió usada quan roman callat algú, especialment un nen, que hauria de respondre a una pregunta, dir alguna cosa (A-M, EC)
Apa, contesta: que no tens llengua? (EC)
→ haver perdut la llengua, haver-se empassat la llengua
▷ fer córrer la llengua (ant.), quedar sense llengua (p.ext.), lligar-se-li la llengua (a algú) (p.ext.)
no tenir res a dir SV, excusar-se de parlar / no fer cap comentari (R-M, *)
Sobre aquest punt no tinc res a dir; no vull publicitat / No tinc res a dir referent a aquest tema, perquè no el domino / Sobre aquesta qüestió, no tinc res a dir (R-M, *, *)
→ no tornar mot, tenir (alguna cosa) per bé
▷ tenir (alguna cosa) a dir (ant.), haver-hi (alguna cosa) a dir (ant.)
no tenir veu ni vot SV, no tenir cap paper en alguna cosa, haver de callar (R-M)
Tu no intervinguis en les coses d’aquesta família; nosaltres no hi tenim veu ni vot; que facin el que vulguin / No val la pena d’anar-hi; al cap i la fi no hi tenim ni veu ni vot (R-M)
→ no poder piular
no tornar mot SV, no tornar resposta (IEC)
El van insultar obertament, però ell no va tornar mot ni es va immutar / I com son germà lo hi hagué dit, lo rei no li tornà mot (R-M, A-M)
→ no tenir res a dir
▷ no dir ni ase ni bèstia (p.ext.), no saber què dir (p.ext.)
■ parla quan les gallines pixin O, es diu a un menor perquè calli, quan intervé en una conversa d’adults
Nen, parla quan les gallines pixin! A veure quan aprens a callar quan toca!
posar-se un glop d’aigua dins sa boca SV, abstenir-se de parlar (A-M)
Per dir ximpleries, millor posar-se un glop d’aigo dins sa boca
→ tancar el bec
[Mall. (A-M)]
retenir la llengua SV, evitar de parlar massa (R-M)
Si saps retenir la llengua a temps hi sortiràs guanyant; ell no pot sofrir que li contestin amb objeccions (R-M)
→ frenar la llengua, quedar-se (alguna cosa) al pap, empassar-se la saliva
▷ anar-se’n de la llengua (ant.), anar-se’n de la boca (ant.), afluixar la llengua (ant.), deslligar-li la llengua (a algú) (inv.), estirar la llengua (a algú) (p.ext.), perdre els estreps (p.ext.), mesurar les paraules (p.ext.), parar el carro (p.ext.)
romandre barres altes SV, no poder parlar ni fer allò que un esperava (A-M)
Hauràs de romandre barres altes
[Mall. (A-M)]
2. (v. tr.) servar silenci (sobre alguna cosa), deixar de dir
■ deixar-se (alguna cosa) al pap SV, estar-se de dir alguna cosa
Va parlar molt però encara es va deixar moltes coses al pap / Va deixar-se al pap el tema més arriscat
→ quedar-se (alguna cosa) al pap, deixar (alguna cosa) al tinter
▷ cantar clar (ant.)
guardar (alguna cosa) al pap SV, mantenir una cosa sense dir-la, sense manifestar-la (A-M)
Si continues guardant el secret al pap rebentaràs / No podia guardar al pap aquella bona notícia i la va escampar a tort i a dret
→ portar (alguna cosa) al pap, tenir (alguna cosa) al pap
guardar-s’ho calent SV, tenir secreta una cosa (A-M)
El senyor rector el coneixia, mes s’ho va guardar calent fins després de la missa (A-M)
→ tenir-s’ho calent
passar (alguna cosa) en silenci SV, no parlar d’alguna cosa (EC)
És una persona de fiar, passa els secrets en silenci / En Jaume va passar sota silenci la informació que sabia referent a les inversions de l’empresa (També s’usa amb la forma passar (alguna cosa) sota silenci)
→ guardar silenci
portar (alguna cosa) al pap SV, mantenir una cosa sense dir-la, sense manifestar-la (A-M)
Com si en portés una al pap i no gosés etzibar-la / Per la cara que fa, duu alguna cosa al pap, però no sé què és (També s’usa amb el verb dur) (A-M, *)
→ tenir (alguna cosa) al pap, guardar (alguna cosa) al pap
▷ buidar el pap (ant.)
quedar-se (alguna cosa) al pap SV, deixar de dir / estar-se de dir alguna cosa (R-M, IEC)
S’ha quedat alguna cosa al pap; estic segur que no ens ho ha explicat tot / Tenia ganes de dir-li-ho, però en trobar-me amb tanta gent m’ho he quedat al pap / Ha dit tot el que sabia; estic segur que no s’ha quedat res al pap (*, R-M, R-M)
→ deixar (alguna cosa) al tinter, deixar-se (alguna cosa) al pap, retenir la llengua
▷ donar gust a la boca (ant.)
tenir (alguna cosa) al pap SV, mantenir una cosa sense dir-la, sense manifestar-la (A-M)
Tenia alguna cosa al pap ja feia massa dies, però no la deia / Si hagués estat valent li hauria dit tot el que tenia al pap, però va callar
→ portar (alguna cosa) al pap, guardar (alguna cosa) al pap
tenir-s’ho calent SV, tenir secreta una cosa (A-M)
Encara que ho sabés, s’ho tindria calent
→ guardar-s’ho calent