tenir molta llengua SV, dir algú més que no farà, parlar més que no deuria, no callar per desvergonyiment, irreverència, etc. (DIEC1)
Tens molta llengua! Sempre has de dir l'última paraula
→tenir la llengua llarga, llengua llarga
▷dir sempre l'última paraula (p.ext.), esclovellar sa magrana (p.ext.)
tenir molta llengua SV, dir algú més que no farà, parlar més que no deuria, no callar per desvergonyiment, irreverència, etc. (DIEC1)
És insuportable, és una d'aquelles persones que tenen molta llengua
tenir molta llengua SV, parlar molt, ésser massa xerrador; dir més del que caldria, o exagerar de paraula les coses, i especialment la pròpia valor / dir algú més que no farà, parlar més que no deuria, no callar per desvergonyiment, irreverència, etc. / ésser un llengut (A-M, DIEC1, EC)
No li facis cas, que té molta llengua i del que diu només en compleix la meitat
→llarg de llengua, tenir la llengua llarga, llengua llarga
▷tenir llengua (a algú) (p.ext.), esclovellar sa magrana (p.ext.)
tenir molta llengua SV, dir algú més que no farà, parlar més que no deuria, no callar per desvergonyiment, irreverència, etc. (DIEC1)
Escolta noi!, veig que tens molta llengua, tu. A veure si demanes perdó
→tenir la llengua llarga, llengua llarga
▷dir sempre l'última paraula (p.ext.), esclovellar sa magrana (p.ext.)
tenir molta llengua i pocs fets SV, prometre o bravejar molt i sense fonament (A-M)
No us refieu d'aquest llauner, perquè té molta llengua i pocs fets. Acabareu que haureu d'encarregar la feina a un altre