XERRAIRE

1. inclinat a xerrar

ésser llarg de contants SV, ésser llarg de conversa, dur molta xerrera (A-M)

No vaig d'ell; és massa llarg de contants (A-M)

ésser un borinot (algú); ésser una mallerenga (algú); ésser un setze llengües; ésser una cotorra (algú); haver menjat llengua; enraonar pels envans; xerraire com una mallerenga; xerraire com una cotorra; dur sa llengua esmolada; ésser com el gall, que quan ha cantat no sap què ha dit

haver-se empassat la llengua (ant.), haver perdut la llengua (ant.)

[Manacor (A-M)]

[contant: mot no registrat al DIEC1]

haver menjat llengua SV, no callar mai / expressió usada per a indicar que algú xerra molt (R-MEC)

Que has menjat llengua? Fa una hora que parles sense parar / Només parla ell, avui: sembla que hagi menjat llengua / Sembla que hagis menjat llengua. Què carai et passa que no calles? (R-MEC*)

ésser un borinot (algú); semblar que li donin corda (a algú); ésser llarg de contants; tenir molta cordella; enraonar pels envans; no escopir mentre parla; ésser com el gall, que quan ha cantat no sap què ha dit; menjar fideus; joglar de boca

haver-se empassat la llengua (ant.), haver perdut la llengua (ant.), parlar per les butxaques (p.ext.), tenir molta parola (p.ext.)

tenir la llengua llarga SV, parlar molt, ésser massa xerrador; dir més del que caldria, o exagerar de paraula les coses, i especialment la pròpia valor / dir, algú, més que no farà, parlar més que no deuria, no callar per desvergonyiment, irreverència, etc. (A-MEC)

Té la llengua llarga, sempre diu més del que fa

tenir molta llengua, llarg de llengua, llengua llarga

tenir les dents llargues (p.ext.), tenir llengua (a algú) (p.ext.), ésser un sedasser (p.ext.), la gaseta del barri (p.ext.), esclovellar sa magrana (p.ext.), escalfar-se-li la llengua (a algú) (p.ext.)

tenir molta cordella SV, tenir molta xerrera, ésser molt garlador (A-M)

Tens molta cordella, no atures mai de xerrar / Mira que en té, de cordella, aquet home! / No sé què me passa, però avui no tenc gens de cordella (També s'usa ometent el quantificador i amb la forma no tenir gens de cordella) (*A-M*)

tenir corda per estona; tenir trencat el tel de la llengua; haver menjat llengua; enraonar pels envans; no escopir mentre parla; ésser com el gall, que quan ha cantat no sap què ha dit; menjar fideus

parlar per les butxaques (p.ext.)

[Eiv. (A-M)]

[cordella: mot no registrat al DIEC1]

tenir molta llengua SV, parlar molt, ésser massa xerrador; dir més del que caldria, o exagerar de paraula les coses, i especialment la pròpia valor / dir algú més que no farà, parlar més que no deuria, no callar per desvergonyiment, irreverència, etc. / ésser un llengut (A-MDIEC1EC)

No li facis cas, que té molta llengua i del que diu només en compleix la meitat

llarg de llengua, tenir la llengua llarga, llengua llarga

tenir llengua (a algú) (p.ext.), esclovellar sa magrana (p.ext.)

xerrim-xerram SN, dit per a referir-se a una persona molt xerraire

Aquesta al·lota és una xerrim-xerram (També s'usa amb la forma xerrim-xerrima) (A-M)

[xerrim-xerram: reduplicatiu no registrat al DIEC1]


2. que xerra (dir, contar, alguna cosa, indiscretament, mancant a la reserva deguda)