XERRAIRE

1. inclinat a xerrar

ésser un borinot SV, dit d’una persona que mai no calla (Fr)

De tant com parla, atabala. És un borinot

ésser una mallerenga, haver menjat llengua, ésser un setze llengües, ésser una cotorra

fer el borinot (p.ext.)

ésser un setze llengües SV, ésser molt xerraire (A-M)

Aquest noi és un setze llengües: quan comença a parlar no hi ha qui l’aturi

ésser un borinot, ésser una cotorra

ésser una cotorra SV, (ésser una) persona que xerra fora mesura (EC)

Aquella dona és una cotorra (EC)

ésser una mallerenga, ésser un borinot, ésser un setze llengües, xerraire com una mallerenga, xerraire com una cotorra

ésser una mallerenga SV, (ésser) persona xerraire (EC)

Ets una mallerenga: no has parat de xerrar en tota l’estona

ésser un borinot, ésser una cotorra, ésser un setze llengües, xerraire com una mallerenga

ha perdut el calendari O, es diu d’un xerraire que parla sense aturall (A-M)

Digues-li que calli, si et plau, que ha perdut el calendari i no para de xerrar

perdre l’oremus (p.ext.)

[Tortosa (A-M)]

haver menjat llengua SV, no callar mai / expressió usada per a indicar que algú xerra molt (R-M, EC)

Que has menjat llengua? Fa una hora que parles sense parar / Només parla ell, avui: sembla que hagi menjat llengua (R-M, EC)

ésser un borinot, semblar que li donin corda (a algú)

haver-se empassat la llengua (ant.), haver perdut la llengua (ant.), parlar per les butxaques (p.ext.), tenir molta parola (p.ext.)

parlar-li el cul i tot (a algú) O, ésser molt xerrador (A-M)

No calla ni a la de tres, a en Pere li parla el cul i tot

xerrar més que un cul de vinyòvol (p.ext.)

[Val. (A-M)]

semblar que li donin corda (a algú) SV, parlar molt (R-M)

És molt xerraire, sembla que li donin corda / No calla mai; sembla que li hagin donat corda (*, R-M)

haver menjat llengua, tenir corda per estona

donar corda (a algú) (p.ext.), descabdellar fil (p .ext.), parlar per les butxaques (p.ext.), xerrar com un lloro (p.ext.), xerrar més que un sac de nous (p.ext.)

tenir bon picarol SV, parlar molt, alçar molt la veu (R-M)

Si el vols escoltar, en tens per estona; ja veuràs que té bon picarol i no acaba mai (R-M)

tenir corda per estona, tenir trencat el tel de la llengua

parlar per les butxaques (p.ext.)

tenir corda per estona SV, parlar molt (R-M)

Té corda per estona: pot estar hores i hores xerrant / Quan comença a parlar té corda; et canses d’escoltar-lo (També s’usa amb la forma tenir corda) (*, R-M)

semblar que li donin corda (a algú), tenir bon picarol, tenir més corda que un rellotge

parlar per les butxaques (p.ext.), acabar la corda (p.ext.)

tenir el tel de la llengua ben tallat SV, tenir molta facilitat per a parlar (A-M)

Té el tel de la llengua ben tallat: no pararia mai de xerrar

tenir trencat el tel de la llengua, tenir molta parola, tenir la paraula fàcil, tenir més paraules que un breviari (algú)

tenir més corda que un rellotge SV, tenir molta facilitat de paraula o moltes ganes de parlar (A-M)

Quan comença a parlar té més corda que un rellotge, es passa hores i hores xerrant

tenir corda per estona

parlar pels descosits (p.ext.)

tenir més lletres que un breviari (algú) SV, ésser molt lletraferit (A-M)

Sempre té coses per explicar, té més lletres que un breviari

tenir més paraules que un breviari (algú)

tenir més paraules que un breviari (algú) SV, ésser molt xerraire, parlar amb gran facilitat (A-M)

Que faci el discurs l’Alexandre, que té més paraules que un breviari

tenir el tel de la llengua ben tallat, tenir molt de vent a la flauta, tenir més lletres que un breviari (algú)

tenir molt de vent a la flauta SV, parlar molt (R-M)

Pel que es veu, té molt de vent a la flauta; encara no ha callat ni un minut (R-M)

parlar pels descosits, enrotllar-se com una persiana, tenir més paraules que un breviari (algú)

tenir trencat el tel de la llengua SV, tenir molta facilitat per a parlar (A-M)

En Jaume té trencat el tel de la llengua de tant parlar / De seguida es posa a parlar amb tothom. Té el tel de la llengua ben trencat (També s’usa amb el modificador ben en posició preadjectival)

tenir el tel de la llengua ben tallat, tenir molta parola, tenir la paraula prompta, tenir bon picarol

tenir el tel de la llengua trencat (v.f.)

xerraire com un lloro SA, dit per a referir-se a una persona que parla molt

La veïna de dalt és xerraire com un lloro. Quan me la trobo al replà intento amagar-me perquè és molt pesada

xerraire com una cotorra, xerraire com una mallerenga

xerrar com un lloro (p.ext.), parlar pels descosits (p.ext.)

xerraire com una cotorra SA, dit per a referir-se a una persona que parla molt

No calla ni quan dorm: és xerraire com una cotorra

xerraire com un lloro, xerraire com una mallerenga, ésser una cotorra

xerrar com un lloro (p.ext.)

xerraire com una mallerenga SA, dit per a referir-se a una persona que parla molt

Sempre té tema de conversa, és xerraire com una mallerenga

ésser una mallerenga, ésser una cotorra, xerraire com un lloro, xerraire com una cotorra

xerrim-xerram SN, dit per a referir-se a una persona molt xerraire

Aquesta al·lota és una xerrim-xerram (També s’usa amb la forma xerrim-xerrima) (A-M)

[xerrim-xerram: reduplicatiu no registrat a l’IEC]

2. que xerra (dir, contar, alguna cosa, indiscretament, mancant a la reserva deguda)

bec moll SN, qui no sap callar res / bocamoll (R-M, IEC)

No li confiïs cap secret perquè és un bec moll i ho dirà a la primera ocasió (R-M)

llarg de llengua, moll de boca

bec eixut (ant.)

fluix de llengua SA, [ésser] indiscret / no saber callar el que cal (R-M, IEC)

És una bona persona, però també fluix de llengua; parla més del compte

fluix de boca, llarg de llengua, fluix de molles

afluixar la llengua (p.ext.)

moll de boca SA, indiscret / que tot ho xerra / bocamoll (R-M, IEC, EC)

Va ésser tan moll de boca que els ho va contar tot (També s’usa amb la forma moll de llengua) (R-M)

fluix de boca, bec moll, llarg de llengua

no florir-se-li res al pap (a algú) O, no saber guardar cap secret (A-M)

Si vols que ho sàpiga tot el poble, explica-li-ho a ell. No se li floreix res al pap

no saber tenir res al pap, no saber tenir res al ventrell

mantenir un secret (ant.)

no saber tenir res al pap SV, xerraire / ésser indiscret, bocamoll, no saber guardar cap secret (Fr, *)

No sap guardar cap secret, no sap tenir res al pap / No sabia tenir res al pap, per això ja no li confiaven cap secret / És que no saps tenir res al pap, no es pot confiar en tu

no saber tenir res al ventrell, no florir-se-li res al pap (a algú), fluix de molles

no saber tenir res al ventrell SV, no saber guardar un secret (A-M)

No se li pot fer cap confidència perquè no sap tenir res al ventrell, ho explica tot / Mai no li confiaven cap secret perquè no sabia tenir res al ventrell / A casa seva, no saben tenir res al ventrell

no saber tenir res al pap, no florir-se-li res al pap (a algú)

guardar un secret (ant.), mantenir un secret (ant.)