tenir la pell dura SV, no emmalaltir-se fàcilment, no sentir-se dels cops, etc. (DIEC1)
Tot ho resisteix; té la pell dura i no està mai malalt / Tranquil, aviat es curarà perquè té la pell dura / Té la pell molt dura i gairebé ni se n'ha adonat del cop que ha rebut (També s'usa amb els quantificadors bastant, massa, molt, etc. en posició preadjectival) (R-M, *, *)
tenir la pell dura SV, ésser poc sensible als retrets / ésser poc sensible als efectes de la intempèrie, de les injúries, de la dissort / no sentir els danys de la intempèrie, especialment no sentir les injúries, els blasmes, etc. (DIEC1, A-M, EC)
No s'immuta per més que l'ataquin; té la pell dura / No cal que li facis retrets perquè té la pell molt dura i no servirien per res (També s'usa amb els quantificadors bastant, massa, molt, etc. en posició preadjectival) (R-M, *)
→tenir un cor de suro, tenir estómac, tenir fetge, dur de pell