tenir el cap dur (algú) SV, costar-li, a algú, d'entendre les coses (EC)
Per més que li ho repeteixis, no ho entendrà perquè té el cap dur (També s'usa amb el nom testa i amb els quantificadors bastant, massa, molt, etc. en posició preadjectival)
→tenir la closca dura (algú), tenir sa clovella gruixada (algú), curt de gambals, curt de tei, coix del front, dur de closca
tenir el cap dur (algú) SV, costar-li, a algú, d'entendre les coses (EC)
Vol aprendre àlgebra, però té el cap dur i no sé si se'n sortirà (També s'usa amb el nom testa i amb els quantificadors bastant, força, massa, molt, etc. en posició preadjectival) (R-M)
→tenir la closca dura (algú), tenir sa clovella gruixada (algú), dur de closca, coix del front, dur de cap, dur com una sola de sabata, curt de tei
tenir el cap dur (algú) SV, ésser tossut (EC)
No cal que insistim; ja ha dit que no i té el cap dur; no crec que canviï de criteri / Té la testa dura i no pararà fins a aconseguir-ho (També s'usa amb el nom testa i amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadjectival) (R-M, *)
→tenir la closca dura (algú), ésser un cossia, dur de cap