calçar pocs punts SV, tenir facultats intel·lectuals limitades / ésser persona poc avantatjada en alguna matèria (R-M, IEC)

No pot ocupar cap càrrec millor perquè calça pocs punts; amb prou feines si compleix a la seva secció d’empaquetador / No t’hi enfadis; el pobre calça pocs punts (R-M)

→ no arribar més enllà, cervell de mosquit, arribar poc enllà, no allargar gaire, ànima de càntir, curt de gambals, no haver inventat la pólvora

▷ calçar molts punts (ant.), dur la borromba (p.ext.)

cap buit SN, cap sense idees (IEC)

No acaba d’entendre les coses que li explico, és un cap buit

→ cap de meló, baix de sostre, cap d’ase, cap de carbassa, cap d’estopa, tenir un cap bo per a pom d’escala, faltar-li un bull (a algú)

cap d’ase SN, expressió per a designar l’enteniment molt curt (A-M)

És un cap d’ase, no pot entendre res del que li expliques

→ cap de carbassa, cap buit, cap d’estornell, ésser un ase, tros d’ase, cap d’estopa, dur com un ou de mona

▷ cap clar (ant.)

cap d’estopa SN, cap buit, persona de poc seny (A-M)

No li ho intentis fer entendre, és un cap d’estopa

→ cap buit, tenir un cap bo per a pom d’escala, cap d’ase, cap d’estornell

cap d’estornell SN, persona de poc enteniment, inconsiderada en allò que fa (A-M)

Tot sovint canvia de parer sense motiu; és un cap d’estornell (R-M)

→ cap d’ase, cap de carbassa, tenir un cap bo per a pom d’escala, cap d’estopa

cap de carbassa SN, expressió per a designar una persona amb l’enteniment molt curt / tenir poca llestesa mental (*, R-M)

És impossible que ell et pugui arribar a entendre, és un cap de carbassa / No li ho faràs pas entendre; és un cap de carabassa que pensa molt poc (*, R-M)

→ cap d’ase, cap d’estornell, cap de suro, cap de meló, cap gros, coix del front, dur de cap, tenir el cervell estret, tenir un cervell de pardal, ésser un suro (algú), cap buit, tenir un cap bo per a pom d’escala

cap de suro SN, [ésser] de poca intel·ligència (R-M)

No arribarà mai a entendre les matemàtiques; és un cap de suro (R-M)

→ cap de carbassa, cap de meló, ésser un suro (algú), cap gros, tros de suro

▷ cap clar (ant.)

■ cervell de mosquit SN, despectivament, ésser de poca intel·ligència

Quin cervell de mosquit que estàs fet!

→ cap gros, coix del front, calçar pocs punts, tenir el cervell estret, ésser un cervell moll (algú), tenir un cervell de pardal

coix del front SA, [ésser] poc intel·ligent (IEC)

No ha pogut estudiar; és coix del front, pobre; no arriba a més / No en facis cas, home, del que diu. No veus que és coix del front? (R-M, Fr)

→ baix de sostre, cap de carbassa, cervell de mosquit, curt de gambals, tenir el cap dur, no tenir dos dits de front

com més alt més animal SAdv, dit de qui té alçada física però és poc intel·ligent o poc llest (EC)

Aquest xicot com més alt més animal / Els homes com més alts més animals

→ ésser un carnús (algú), tros d’animal

curt d’enteniment SA, dit per a referir-se a algú de poc enteniment o de poca intel·ligència / tenir poca intel·ligència (*, EC)

És curt d’enteniment, sembla que no pensi abans de parlar (Sovint s’omet el complement preposicional)

→ curt de gambals, ànima de càntir, llosc d’enteniment, més curt que el dia de sant Tomàs, no ésser ben tret d’oli, no saber quants dits té a la mà, no donar per més, faltar-li’n un tros (a algú)

▷ tenir un enteniment que vola (ant.)

curt de gambals SA, de poc enteniment o caràcter / de poca intel·ligència (R-M, IEC)

No em creia que era tan curt de gambals que no veuria les conseqüències del que va fer / És una bona persona, sens dubte, però curt de gambals (R-M)

→ curt d’enteniment, coix del front, ésser un pallús (algú), ésser un gamarús, ànima de càntir, cap gros, no veure-hi més enllà del nas, calçar pocs punts

▷ més fi que l’or portuguès (ant.)

dur com un ou de mona SA, dur d’enteniment, que difícilment comprèn les coses (A-M)

No ho entendrà mai perquè és dur com un ou de mona

→ dur com una sola de sabata, més dur que una pedra d’esmolar, més dur que una sola de sabata, cap d’ase

dur com una sola de sabata SA, dit per a referir-se a algú que té dificultats a comprendre les coses

Li han d’explicar les coses dues vegades perquè és dur com una sola de sabata

→ dur com un ou de mona, més dur que una pedra d’esmolar, més dur que una sola de sabata, tenir el cap dur, ésser un sabata

dur d’enteniment SA, toix / curt d’enteniment, de poca intel·ligència (Fr, *)

És dur d’enteniment, li costa d’entendre les coses

→ feixuc d’enteniment, dur de closca, llosc d’enteniment

dur de cap SA, [ésser] poc intel·ligent (R-M)

No va aprovar mai cap examen perquè era massa dur de cap / Li costa entendre raonaments abstractes perquè és dur de clepsa (També s’usa amb els noms clepsa, testa i xolla)

→ cap de carbassa, dur de cervell, dur de closca, tenir el cap dur

▷ cap dur (v.f.)

dur de cervell SA, que entén difícilment les coses (A-M)

És molt dur de cervell. Li he explicat tres cops com s’engega l’ordinador i encara no ho ha entès

→ dur de cap, dur de closca, tenir el cervell estret, tenir una durícia al cervell

ésser un ase SV, persona d’enteniment obtús, no gens intel·ligent (IEC)

És un ase, no entén res i no arribarà mai enlloc (També s’usa amb el nom burro)

→ tros d’ase, cap d’ase, ésser un llonze, ésser un carnús (algú), ésser un colló (algú), ésser un totxo (algú)

ésser un benaventurat SV, beneit, ximple (EC)

No s’adona que li prenen el pèl perquè és un benaventurat

→ ésser un gamarús, ésser un pallús (algú), ésser un tros de carn batejada

ésser un bleda SV, dit d’una persona toixa (Fr)

És un bleda, necessita que li ho donin tot mastegat perquè és incapaç de resoldre les dificultats (També s’usa amb la forma ésser molt bleda)

→ ésser un lluç, ésser un gamarús

▷ ésser una bleda (algú) (v.f.)

ésser un colló (algú) SV, (ésser) imbècil, curt d’enteniment (EC)

Ets un colló: no hi ha manera que entenguis les coses que t’expliquen a classe / No siguis colló (També s’usa amb la forma ésser colló (algú)) (*, A-M)

→ ésser un ase, ésser un pallús (algú)

ésser un gamarús SV, (ésser una) persona toixa, aturada o de maneres rústiques (EC)

És un gamarús: se’l pot enredar molt fàcilment / El teu germà és un gamarús: si segueix així no farà res de bo a la vida (També s’usa amb la forma ésser molt gamarús)

→ ésser un pallús (algú), curt de gambals, ésser un bleda, ésser un benaventurat

ésser un lluç SV, toix / ésser curt d’enteniment, de poca intel·ligència (Fr, *)

No ho sabrà pas fer això! No ho veus que és un lluç?

→ ésser un bleda, ésser un pallús (algú), ésser un sopes

ésser un pallús (algú) SV, dit de la persona aturada, curta de gambals (EC)

És un pallús: s’ha deixat entabanar de mala manera

→ ésser un gamarús, ésser un colló (algú), ésser un sopes, curt de gambals, ésser un benaventurat, ésser un lluç

ésser un sabata SV, (ésser) toix, ignorant (EC)

Aquest noi és un sabata, li pots prendre el pèl fàcilment / En Pau és un sabatot, no pot anar enlloc perquè no sap mai res (També s’usa amb els noms sabatot i sabatasses)

→ dur com una sola de sabata, ésser un totxo (algú), més beneit que una sabata, més dur que una sola de sabata, més ruc que una sabata

ésser un sopes SV, ésser un home curt d’enteniment o sense gaire iniciativa (EC)

Aquell home és un sopes, mai no pren la iniciativa en res

→ ésser una soca (algú), ésser un suro (algú), ésser un pallús (algú), ésser un lluç

ésser un suro (algú) SV, tenir poca llestesa mental / ésser molt toix (R-M, IEC)

Aquest noi és un suro; no entén res de res (R-M)

→ cap de carbassa, cap de suro, ésser un carnús (algú), ésser un sopes, ésser una soca (algú), tros de suro, ésser una soca (algú)

ésser un tros de carn batejada SV, ésser mancat d’enteniment / (ésser un) persona molt innocent, excessivament ingènua, un xic curta d’enteniment (IEC, A-M)

És un tros de carn batejada. Ja li pots explicar les coses deu vegades, que mai no en capta el sentit

→ tros d’ase, tros de suro, llosc d’enteniment, tros de quòniam, ésser un carnús (algú), faltar-li’n un tros (a algú), ésser un benaventurat

ésser una soca (algú) SV, (ésser una) persona curta d’enteniment (A-M)

La teva dona és una soca; és impossible tenir una conversa intel·ligent amb ella / El seu veí és un soca perquè mai no s’assabenta de res

→ ésser un guilopo, ésser un carnús (algú), ésser un sopes, ésser un suro (algú)

▷ ésser un soca (algú) (v.f.)

estar tocat de l’ala SV, no tenir prou enteniment / amb poc enteniment (*, R-M)

No sap que això està mal fet, està tocat de l’ala (També s’usa amb el verb semblar, amb el modificador ben en posició preadjectival i amb la forma estar tocat)

→ estar tocat del bolet, no tocar-hi, no ésser-hi tot

estar tocat del bolet SV, no tenir prou enteniment / amb poc enteniment (*, R-M)

No té prou capacitat per a fer-ho perquè està tocat del bolet / No sé si fa veure que és curt d’enteniment i si realment està ben tocat del bolet (També s’usa amb el verb semblar, amb el modificador ben en posició preadjectival i amb la forma estar tocat)

→ estar tocat de l’ala, no tocar-hi, no ésser-hi tot

faltar-li’n un tros (a algú) O, mancar a algú una part d’enteniment (A-M)

Si ho fas així et faràs mal. Que te’n falta un tros?

→ faltar-li un bull (a algú), curt d’enteniment, ésser un tros de carn batejada

faltar-li un bull (a algú) O, tenir poca intel·ligència (R-M)

Per molt que li ho expliquis no ho entendrà, li falta un bull

→ faltar-li’n un tros (a algú), no despenjar de gaire alt, dur la llanterna apagada, tenir una durícia al cervell, no calar-hi gaire, cap buit, no allargar gaire, no girar rodó, no ésser-hi tot, no tocar mall ni enclusa

▷ tocar-hi (ant.)

feixuc d’enteniment SA, toix / curt d’enteniment, de poca intel·ligència (Fr, *)

No esperis que ho faci bé a la primera perquè és feixuc d’enteniment

→ dur d’enteniment, llosc d’enteniment, dur de closca

llosc d’enteniment SA, de poca intel·ligència (R-M)

És tan llosc d’enteniment que hom no sap de què parlar-li (R-M)

→ feixuc d’enteniment, dur d’enteniment, curt d’enteniment, tenir un enteniment que es pot tallar, ésser un tros de carn batejada

més beneit que el pa de munició SA, toix / dit per a referir-se a algú de poc enteniment o de poca intel·ligència (Fr, *)

Ets més beneit que el pa de munició! Sembla mentida que no entenguis el que et dic

→ més beneit que una espardenya

més beneit que una espardenya SA, [ésser] molt curt d’enteniment / dit per a referir-se a algú de poc enteniment o de poca intel·ligència (A-M, *)

El teu germà és més beneit que una espardenya, a veure si el fas espavilar i que es pugui presentar a tot arreu / De vegades sembla que hagi perdut l’enteniment, és més beneit que una espardenya

→ més beneit que una sabata, més beneit que el pa de munició, més curt que una màniga d’armilla, beneit del cabàs, ésser albercoc

més beneit que una sabata SA, es diu d’una persona molt curta d’enteniment / dit per a referir-se a algú de poc enteniment o de poca intel·ligència (A-M, *)

En Biel és més beneit que una sabata, no madurarà mai

→ més beneit que una espardenya, ésser un sabata, més ruc que una sabata

més curt que el dia de sant Tomàs SA, de poca capacitat / [ésser] molt curt, especialment d’enteniment (R-M, A-M)

Aquest xicot és més curt que el dia de sant Tomàs, no gosa mai dir què vol / Aquest Joan és més curt que el dia de sant Tomàs. He mirat d’explicar-li el problema de tres maneres diferents i no ha entès un borrall (R-M, *)

→ més curt que una cua de conill, més curt que una màniga d’armilla, curt d’enteniment, més curt que Lleonard, més curt que un talp

més curt que Lleonard SA, [ésser] molt curt, especialment d’enteniment (A-M)

El Joan és més curt que Lleonard: és incapaç de lligar dues frases amb sentit

→ més curt que una cua de conill, més curt que el dia de sant Tomàs

[Vinaròs (A-M)]

més curt que un talp SA, [ésser] molt curt, especialment d’enteniment (A-M)

La gent diu que és molt espavilat, però jo el trobo més curt que un talp: no entén res del que li dius

→ més curt que una cua de conill, més curt que el dia de sant Tomàs

[Emp. (A-M)]

més curt que una mànega de guardapits SA, [ésser] molt curt, especialment d’enteniment (A-M)

Ets més curt que una mànega de guardapits

→ més curt que una màniga d’armilla

[Mall. (A-M)]

més curt que una màniga d’armilla SA, [ésser] molt curt, especialment d’enteniment (A-M)

Tinc un aprenent més curt que una màniga d’armilla; no entén mai res del que li mano (R-M)

→ més curt que el dia de sant Tomàs, més beneit que una espardenya, més ruc que una sopa, més curt que una cua de conill, més ruc que un paner

▷ més fi que l’or portuguès (ant.)

• més curt que una mànega de guardapits (Mall.)

més ruc que una sabata SA, es diu d’una persona molt curta d’enteniment (A-M)

En Joaquim no n’encerta mai ni una, és més ruc que una sabata / ¿No te n’havies adonat que t’ho deia de broma? De vegades sembles més ruc que un sabatot (També s’usa amb els noms ase i sabatot)

→ més ruc que una sopa, més ruc que un paner, ésser un sabata, més dur que una pedra d’esmolar, més dur que una sola de sabata, més beneit que una sabata

no calar-hi gaire SV, no aprofundir, tenir poca intel·ligència (R-M)

Em penso que és una persona que no hi cala gaire, perquè ha fet coses ben poc sensates / Que vols dir que hi cala gaire, aquest? / Si hi calés una miqueta més, ja hauria trobat la causa del problema (També s’usa amb els quantificadors gens, més, una mica, etc.)

→ no allargar gaire, no arribar més enllà, arribar poc enllà, faltar-li un bull (a algú), no girar rodó

▷ tocar-hi (ant.)

no despenjar de gaire alt SV, ésser poc intel·ligent / ésser curt d’enteniment (R-M, A-M)

Amb el seu comportament ens ha demostrat que no despenja de gaire alt / Com que no despenja de més alt, no cal que pretenguis fer-li entendre la raó (També s’usa amb el quantificador més en posició preadverbial) (*, R-M)

→ no allargar gaire, arribar poc enllà, no arribar més enllà, faltar-li un bull (a algú), tant n’hi ha i bon pes, dur la llanterna apagada

no ésser ben tret d’oli SV, no estar completament bé del cap, ésser una mica curt d’enteniment (A-M)

De vegades penso que és toix, que no és ben tret d’oli

→ curt d’enteniment, no tenir sal ni oli (algú)

[Olot (A-M)]

no ésser-hi tot SV, no tenir prou enteniment / ésser mancat d’enteniment, tenir pertorbades les facultats mentals, no actuar amb prou pertinença (R-M, EC)

Fa unes rareses que sembla que no hi sigui tot / Es troba molt malament per culpa de la malaltia, però encara hi és tot i, de fet, parla clar com mai (R-M, *)

→ no saber quants dits té a la mà, no tenir dos dits de front, estar tocat de l’ala, estar tocat del bolet, faltar-li un bull (a algú), no tocar quarts ni hores

no girar rodó SV, no tenir el cap clar, no pensar encertadament (A-M)

Aquest noi no gira rodó: li costa entendre el que li expliques (També s’usa amb el verb voltar)

→ faltar-li un bull (a algú), no calar-hi gaire

▷ cap clar (ant.)

[Emp. (A-M)]

no haver inventat la pólvora SV, ésser poc intel·ligent / estar dotat d’escàs enginy (R-M, IEC)

Pobre xicot, aquest no ha descobert la pólvora, és ben ignorant (També s’usa amb el verb descobrir)

→ calçar pocs punts, no tenir sal ni oli (algú), no saber fer una «o» amb un got, cap de carbassa

no saber fer una «o» amb un got SV, toix / ésser de poca intel·ligència, curt d’enteniment (Fr, *)

Com vols que pugui ajudar-te? Si no sap fer una «o» amb un got!

→ no haver inventat la pólvora, no saber quants dits té a la mà

▷ no saber fer una «o» amb un cul de got (p.ext.)

• no sebre fer una «o» amb un tassó (Mall.)

no saber quants dits té a la mà SV, toix / ésser de poca intel·ligència (Fr, *)

No li faràs entendre res perquè no sap quants dits té a la mà / Era una mica toix: no sabia ni quants dits tenia a la mà / De vegades sembla que no sàpigues quants dits tens a la mà!

→ no ésser-hi tot, curt d’enteniment, no saber fer una «o» amb un got, no saber-se senyar

no saber-se senyar SV, ésser molt curt d’enteniment (A-M)

Si no se sap senyar, com vols que faci bé això? No en serà capaç

→ no saber quants dits té a la mà, no saber fer una «o» amb un got

no tenir dos dits de seny SV, ésser molt curt d’enteniment (IEC)

No tenia dos dits de seny i els companys de classe li prenien el número / Si tingués dos dits de seny hauria acceptat aquella feina / Voleu dir que té dos dits de seny si es casa amb aquella noia? (També s’usa amb el nom enteniment)

→ no tenir dos dits de front, no veure-hi dos dits de lluny, no tenir sal ni oli (algú), no tocar-hi

▷ tenir cap (ant.)

no tenir sal ni oli (algú) SV, ésser un ximple, curt d’enteniment (A-M)

Aquest noi no té sal ni oli, no li facis cas

→ no haver inventat la pólvora, no tenir dos dits de seny, no tocar-hi, semblar un ou sense sal, no ésser ben tret d’oli

[Vallès (A-M)]

■ no tocar mall ni enclusa SV, no entendre les coses, ésser poc intel·ligent

Jo diria que no toca mall ni enclusa, perquè el que diu no té gens de sentit

→ faltar-li un bull (a algú), no tocar-hi, dur la llanterna apagada

▷ clavar-ne una al mall i una altra a l’enclusa (p.ext.)

■ no tocar quarts ni hores SV, no entendre les coses, ésser poc intel·ligent

El seu germà no toca quarts ni hores, li vaig explicar com funcionava el forn deu vegades i encara no ho ha entès

→ no ésser-hi tot, no tocar-hi, dur la llanterna apagada, semblar un ou sense sal

no veure-hi dos dits de lluny SV, ésser molt curt d’enteniment (EC)

A veure si s’espavila aquest noi, perquè ara per ara no hi veu dos dits de lluny

→ no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no veure un bou a tres passes, no veure-hi més enllà del nas, no trobar aigua a mar, tenir palla a l’ull

no veure-hi més enllà del nas SV, no ésser perspicaç / ésser curt de gambals (R-M, IEC)

No sap preveure les dificultats que li vénen a sobre; no hi veu més enllà del nas; es pensa que tot li anirà bé com fins ara (R-M)

→ no allargar gaire, no veure-hi dos dits de lluny, no trobar aigua a mar, no veure un bou a tres passes, curt de gambals, tenir pa a l’ull

semblar un ou sense sal SV, ésser un ximple, curt d’enteniment (A-M)

La Marta sembla un ou sense sal, es queda aturada i no respon les preguntes que li fan

→ no tenir sal ni oli (algú), no tocar quarts ni hores

tant n’hi ha i bon pes O, no arribar algú a més / es diu per a indicar que algú és curt d’enteniment, que no té més seny del que es manifesta / ésser una persona de pocs recursos, de poca intel·ligència i capacitat (R-M, A-M, *)

D’ell no se’n pot esperar gaire cosa; tant n’hi ha i bon pes; és molt curt d’enteniment / En Ramon és un tant n’hi ha i bon pes (R-M, *)

→ no despenjar de gaire alt, no donar per més, arribar poc enllà

[Vallès, Barc. (A-M); Moianès]

tenir el cap dur SV, costar-li, a algú, d’entendre les coses (EC)

Vol aprendre àlgebra, però té el cap dur i no sé si se’n sortirà (També s’usa amb el nom testa i amb els quantificadors bastant, força, massa, molt, etc. en posició preadjectival) (R-M)

→ tenir la closca dura, dur de closca, coix del front, dur de cap, dur com una sola de sabata

tenir el cervell estret SV, tenir poca capacitat mental (R-M)

No t’hi encaparris, que té el cervell estret i no li ho faràs entendre (També s’usa amb la forma tenir un cervell estret) (R-M)

→ tenir un cervell de pardal, tenir la closca dura, cap de carbassa, cervell de mosquit, dur de cervell

▷ tenir llana al clatell (p.ext.)

tenir pa a l’ull SV, no veure allò que pareix ben clar / no veure una cosa que és molt evident / no veure una cosa evident, palesa (A-M, EC, EC)

Que no veus que té pa a l’ull i que mai no entén res de res?

→ tenir palla a l’ull, no veure-hi més enllà del nas, tenir una durícia al cervell

tenir palla a l’ull SV, ésser poc intel·ligent (A-M)

No et molestis a explicar-li les coses, que té palla a l’ull i no entén res

→ tenir pa a l’ull, no veure-hi dos dits de lluny

tenir un cervell de pardal SV, tenir poc enteniment, pensar poc (R-M)

No veus que té un cervell de pardal? No comprèn res (També s’usa amb la forma tenir cervell de pardal)

→ tenir el cervell estret, tenir un cervell de canari, cap de carbassa, tenir un enteniment que es pot tallar, cervell de mosquit, beneit del cabàs

tenir un enteniment que es pot tallar SV, ésser molt grosser d’intel·ligència (A-M)

No intentis que ho entengui, perquè té un enteniment que es pot tallar

→ tenir un cervell de pardal, llosc d’enteniment

▷ tenir un enteniment que vola (ant.)

tenir una durícia al cervell SV, tenir poc enteniment (R-M)

No podràs fer-lo entrar en raó. Té una durícia al cervell i és incapaç d’entendre-ho (R-M)

→ faltar-li un bull (a algú), tenir pa a l’ull, dur de cervell

■ tonto del cul SA, dit per a referir-se despectivament a algú de poca intel·ligència, que té unes facultats intel·lectuals limitades

Aquest paio és tonto del cul. No hi ha manera que es tregui les matemàtiques

→ cap gros, tros d’ase

▷ cony de (p.ext.)

[tonto: mot no registrat a l’IEC]

tros d’ase SN, dit d’una persona molt estúpida, molt ase (EC)

Tros d’ase! Que no veus que si la galleda és foradada no s’arribarà a omplir mai?

→ tros d’animal, ésser un tros de carn batejada, tros de suro, ésser un ase, cap d’ase, tros de quòniam, tonto del cul

▷ cony de (p.ext.)